La venjança

-Subal! Subal! Vine aquí d'immediat, acosta't a la meva trona!

-Digui, oh Autor...

-Llepa'm les sandàlies.

-Slurp, slurp.

-Ahhhh, molt rebé, Subal.

-alessevesordres.

-Ahh, Subal, recordes que tenia un afer pendent amb la teva personeta fictícia i inútil?

-No.

-No, què?

-No, oh Autor totmisericordiós, alba dels meus dies i crepuscle de les meves nits.

-Ah, Subal, Subal, tens una memòria molt fràgil... molt fràgil i etèria... Es que potser no recordes això?

-Eh... uh...

-Sí, ho recordes perfectament, oi, cretí? Ja tinc preparada la Gran Venjança, i volia que en tinguessis constància, per tal d'allargar la teva agonia i desesperació. Aniràs a la Fira de Frankfurt.

-Què? No, no m'ho podeu fer això, senyor! Excessiva condemna és aquesta, tingueu pietat de mi, que no parlo germànic! Frankfurt és molt lleig, i un llarg i trist etcètera.

-Hi aniràs, i et barrejaràs entre els editors, i aniràs a festes i t'implantaràs un somrís a la boca, parlaràs de llibres que no t'has llegit i faràs coneixences, hahahahaha!!! JUAS-JUAS-JUAS!!!

-Si us plau, tingueu pietat.

-Ni un mil·ligram de pietat et mereixes, gamarús. Amb tot, Subal, no és el teu amo tant despietat; hi aniràs enguany, i t'estalviaré la cultureta catalana de 2007.

-Oh, ahhhh, em sento agraciat!! deixa'm llepar-te les sandàlies de nou!!

-Fes, fes...

-Slurp-slurp-slurp...