El segón santero, el senyor Q, és devot de la patafísica, devot de Bolaño i devot dels seus amics. Bolaño entès com a religió subterrània i de l'abisme. Aquí tenim la seva capelleta, on no hi falta la bibliografia complerta de B, ni una ampolleta de mezcal Los Suicidas, ni cigarretes decapitades en honor al nostre déu.
I aquí Subal amb el Summe Sacerdot creador de mites que ens obre les portes de la poesia cada dimecres.
Agafem el missal [1] i obrim-lo per la pàgina 198, germans. Elevem el nostre crit al no-res! Cal fer-ho i és de justícia! Pren la paraula el sacerdot Miháli Dés;
"Como en todos los libros de Roberto Bolaño, abundan los letraheridos, la obsesión con la lectura, la literatura presentada como forma de vida y detonante de historias. Bolaño es tal vez el último escritor que se cree que la literatura es lo más importante que hay sobre la tierra. Lo curioso [i perniciós, m'atreveixo a senyalar] es que muchas veces consigue convencer al lector de que efectivamente es así"
***
-Nada nuestro que estás en la nada, nada es tu nombre, tu reino nada, tú serás nada en la nada como en la nada [2]...
-Ho sento senyor, s'ha equivocat de missa; la missa hemingwayana deu ser en una altra banda...
-Ah, disculpen...
-Nada, hombre, nada, ¿quiere un porrito?
***
[1]Roberto Bolaño, la escritura como tauromaquia, ed. Celina Manzoni, Editorial Corregidor, Argentina.
[2]Un lugar limpio y bien iluminado, Hemingway.
***
5 comentaris:
m'ho sembla a mi o duus la mateixa samarreta a les dues fotos?
...
estic profunda, avui!?
Només les dones poden;
1) descobrir que les assassinades de Santa Teresa porten les dues peces de roba interior diferents.
2) descobrir que aquest pobre passarell necessita anar de rebaixes inmediatament.
La teva observació és del tot correcta, Tina... observació... atinada.
Eeeiiiii...m'apunto a la religió bolanyera, amic Subal. Total, si en Maradona té la seva própia església, no veig perque no l'ha de tenir el mestre Bolaño.
I l'oració Hemingwayana no està gens malament, no senyor...
Salut
Crec que m´agrada més aixó de la literatura com religió que com "païs", com va dir el oncle Jorge Luis...
Jo vull anar!
porfisporfisporfis!
(si no, recurriré a mi abuela santera pa que les haga un "trabajito" y me inviten...)
¡Saludos!
convidada estàs... però ja serà cara al septembre, amiguita mía...
Buk, és la nostra una religió d'àcrates, no cal ni batejar-se. Ja ets, ja eres des de fa molt de temps, membre de la secta.
salute
Publica un comentari a l'entrada