divendres, de juliol 28, 2006

Supina Ignorància and me

Querido diario, torno a comprar llibres compulsivament. Pocs dies abans de la Prohibició fumava compulsivament, mirant que el calendari no arribés mai a u de gener. Fuma-fuma-que-s'apaga. Vol dir això que prohibiran comprar llibres al dia u d'agost? Eh? Uh?

*
De vegades miro blogs. Veig com un li fa la gara-gara al de les llums. Em sembla molt bé fer la gara-gara. Però una de les primeres frases de la gara-gara copsa la meva atenció i em dic; va, home, obre l'editor del teu blog i fes un altre post d'aquells tan insubstancials. I aquí estic, practicant la insubstancialitat, que és el que més m'agrada. Hola blog, hola querido diario.

Trobo una bajanada mirar només els blogs d'aprop. Diu el de la Ira que li és grat mirar la blogosfera catalana perqué permet conèixer una mica més aquest món virtual tan proper: proper perquè és fet per persones que estan, físicament, a prop d'on visc. Això és una beneituria. Observo des de fa temps que els blocs catalans tenen pocs enllaços a blogs estrangers o veins. Jo que sóc un catastrofista penso, ballant un bals amb la meva estimada Supina Ignorància, que aquest és un dels mals no ja de la catetosfera sinó de la nostra cultureta catalana: Mirar-se obsessivament el melic.

La senyora Supina té un pit més caigut que l'altre. ¿?. És una senyora botoruda, malgirbada, li solen dir que és vulgar i que és puta. Però cada dia surt a fer el carrer i aprèn alguna cosa. Si la Supina tingués connexió a internet i perdés definitivament l'oremus i obrís un blog, segur que tindria lincats blogs veïns i de part de l'estranger. La catetosfera catalana no és una vila irreductible de les Gàl·lies sinó un manicomi de passadissos en espiral i aire llòbrec. Ens pensem que la catetosfera és la Kaaba de la mesquita de la Meca. És el moll de l'os. El Pentàgon del nostre imperi innexistent. L'úter del nostre cos patri. Som els millors (indiscutiblement).

Doncs jo proposo la prostitució de les nostres ments. Proposo mirar més enllà, com fem els miops de vocació, veure-hi malament, misuderstand the message, parlar d'oïdes. Ja sabem que nosaltres som nosaltres, però trist és quedar-se en aquest estadi mental, repetint-nos fins a l'extenuació que nosaltres, en efecte, som nosaltres. Roda el món i torna al Born, aquesta hauria de ser la nostra premisa. Si bé els nostres paupèrrims sous no ens donen per moltes alegries materials, bé podem navegar per altres mars i oceans cíbers. Fem-ho per l'amor dels déus.


*

Vingui, senyora Supina, miri quina cançó que em vaig inventar l'altre dia;

Com m'agrada la Vila del Pingüí,
Yamabuki, vine cap aquíiiiii!
(per al Dani)

5 comentaris:

toni ibàñez ha dit...

Sr. Subal, no menyspreï el valor de la insubstantibilitat, i més en aquests temps de misèria canicular. Ma mare, de petit (i ara encara), sempre em deia: "Toni, ets un poca-substància". El gara-gara fa el que pot per a veure si augmenten les seves minses visites a través del meu probables enllaç (atès que sóc un narcisista de collons, segons ell, i està segur que l'enllaçaré, jajaja, ara mateix ho trec), deia que la cosa està mu mala por estas fechas, i jo d'aquí dos dies toco pirandó i xapo la barraca, o sigui que us morireu encara més de fàstic amb les entrellums apagades... Sic vobis catosfera levis. Petons.

subal ha dit...

Diguim, senyor Ibàñez; per quins setze ous ha de tancar el seu blog durant les vacances? Que l'escriu per obligació contractual? que pateix fent-lo? NO entenc això de desconectar de la droga justament en època estival, que és quan més temps per vagarejar (escriure) hom té...

Jo anuncio ara i aquí que no penso tencar el blog aquest estiu. Si de cas, el blog em tancarà a mi.

salutacions i etcèteres

Toni Ibàñez ha dit...

El tancaré, Sr. Subal, per 4 motius, tots justificats:

1- Perquè estic molt malalt: ahir vaig perpetrar 5 POSTS EN UN SOL DIA. ¿A vostè li sembla normal?

2- Perquè el psiquiatre m'ha dit que he d'escollir entre bloguejar o arribar a vell...

3- Perquè FOTO EL CAMP. Me'n vaig a córrer món... Passo de cibercafés cutres.

4- Perquè em dóna la real gana.

Em consta que els entrellumaires addictes com vostè ja tenen tremolors i atacs de pànic, però a mi tot això no m'afecta, ja s'ho faran.

aljube ha dit...

Subal: el vertader problema de la catosfera i, per extensió, de la cultura catalana és que uns es piquin amb els altres per nimieses com és el cas del comptador de visites, la popularitat, els premis o la tendència política. Això sí que és greu. Més enllà de si ens interessem més per blogs catalans que no pas per espanyols. A mi m'agrada llegir en català. I, que jo sàpiga, pocs espanyols l'escriuen en les seves pàgines web. Com pots veure, de totes maneres, jo ja tinc enllaçades pàgines en castellà fetes per catalans.

Sobre Entrellum: no faig la gara-gara. És un blog que m'agrada molt. És cert que el seu autor no em cau pas bé, perquè és un fanfarró, però mereix ser llegit. Això sí, segur que em perdo molts blogs tant bons com el seu, però com que ell s'ha sabut vendre a base de polèmiques (picant-se amb un i amb l'altre), doncs només conec el seu.

Sobre el tema, risible, de les visites:

Sisplau, Toni, treu l'enllaç de l'Illa de l'Ira del teu blog. No el necessito ni el vull. No facis riure. Ets una criatura!

Una anècdota: vaig començar a escriure un blog perquè un company de la universitat (http://www.elmundoestaloco.com) me'n parlava i tal. I quan va veure que el feia en català, de seguida va saltar i em va dir: pero en catalán? Nadie te visitará.. A la qual cosa vaig respondre: No vull quantitat, sinó qualitat. Pot sonar una mica cursi, però s'apropa bastant al que pensava quan el vaig respondre.

Salut i respecte!

subal ha dit...

senyor de la Ira, fer-li la gara-gara al senyor de les llums no només és un dret sinó una obligació. JO ho he fet diverses vegades i sempre acabes obtenint un peix en forma de link per allà al mig. No el censuro, senyor de la Ira, ni tan sols parlava del seu blog en específic en el meu post. És més li he d'agrair la guspireta que m'ha ajudat a omplir uns bites més de blog, en un post que, ja ho adverteixo en el text, volia ser d'alló més insubstancial.

No s'ho prengui tot tant a pit i salutacions cordials!