Totum revolutum

Querido diario,

proper al deliri i al cop de calor estava jo amorrat a aquest YouTube que va penjar en el seu moment l'amic Llibreter.

Proper al deliri i al cop de calor obro el processador de textos per a escriure l'enèssim intent d'escriure en llarg, o sigui, d'escriure alguna cosa semblant a una novel·la. Sense cap idea al cor o al cap, sense cap projecte, tirant-me al precipi com només els imbècils sabem fer. Val a dir que jo venia inspirat per l'entrevista del YouTube del Llibreter i per la lectura d'aquest paràgraf introductori de la novel·la de Joël Egloff que vaig adquirir fa temps, i que jo, que sóc un tio molt entranyable i extrovertit, us copio a continuació;

Qué hago aquí sentado en el suelo, al borde de este agujero, y cómo he llegado a esto es fácil de explicar, incluso puedo contarlo todo desde el principio, que es justo lo que voy a hacer. Pero por qué las cosas han sucedido así, por qué este desastre, eso ya es otra historia, y hay que renunciar a buscarle sentido. Jamás se ha visto que brotara luz de las grietas.

JoëlEgloff, Qué hago aquí, sentado en el suelo, Lengua de trapo.

Per sort, la meva Única i Estimada Aliada entra per la porta quan jo portava ja un paràgraf de novel·la escrit i m'ha agafat de l'orella i m'ha salvat. Ha comprat un regal i jo el vull compartir amb el teatre buit. Mileuristes! Emancipats a dures penes! Amics i amigues que viviu en ratoneres sense aire acondicionat i sense vistes al mar! Seguiu-me! Molt podem aprendre de l'enginy caraqueny de la meva Aliada! Als teus peus em postro, oh, amiga estimada!

Primer; aneu al Dia més proper. Segon; compreu cervesa. Tercer; compreu una capsa amb una foto de dos noiets feliços banyant-se en una piscineta de plàstic (a l'interior de la capça trobareu la piscina de plàstic). Quart; enretireu la taula del menjador. Cinquè; deixeu de fumar i infleu a pulmó lliure la piscineta de plàstic. Sisè; ompliu-la d'aigua fresca. Setè; no feu cas de les recomanacions que diuen que és un producte per a menors de sis anys. Vuitè; paradís. Sí tios, paradís. Us foteu a l'aigua i bebeu cervesa, mentres els carrers de Barna cremen i els sionazis bombardejen sense contemplacions a la població civil de Beirut. Uix, què he dit! Sóc un antisemita! Mal llamp em caigui a sobre! Però passo de la policia del pensament que acusa a tothom de ser amic de Hitler si alces la veu contra la barbàrie. Passo. Ei, tu, passo. Passo de tu, Rahola; quin cony de lobby jueu et paga? I torno a pensar en el paràgraf d'Egloff que us he transcrit, i li adjunto una foto i un link, el qual jo subscric fil per randa.

Qué hago aquí sentado en el suelo, al borde de este agujero, y cómo he llegado a esto es fácil de explicar, incluso puedo contarlo todo desde el principio, que es justo lo que voy a hacer. Pero por qué las cosas han sucedido así, por qué este desastre, eso ya es otra historia, y hay que renunciar a buscarle sentido. Jamás se ha visto que brotara luz de las grietas.



Joël Egloff, Qué hago aquí, sentado en el suelo, Lengua de trapo.