dilluns, de juliol 10, 2006

Altres consideracions

Què. Us penseu que estem de vacances perquè actualitzem poc el blog, eing? Doncs no, ne pas, estimats i estimades. Un tsunami de feina inunda les runes de la Segona Perifèria. A saber:

Matí aquí, o consideracio primera i segona.

Hola, us escric des del matí d'avui. Estic aquí. Fins aquí la consideració primera. Ara toca la segona.

M'aburro. M'aburro. M'aburro. Els ratolins (explicació més endavant en aquest mateix post), els ratolins estan a classe. M'aburro. Compro el diari. Pàgina tres de la secció internacional del diari El País. Horror. Guerra civil. Milicias chiíes asesinan a sangre fría a decenas de civiles suníes en Bagdad. Riverbend fa massa temps que no actualitza. Horror més angoixa. Les milícies xiítes van organitzar controls falsos als carrers d'un barri sunnita. Han trobat cadàvers lligats de les mans i amb els ulls tapats amb draps. A la cuneta. Executats. A la columna de la dreta de la mateixa pàgina. Cuatro soldados de EE.UU acusados de violar i matar a una iraquí de 14 años. Quatre fills de puta uniformats esbotzen una porta. Imagino la mare protegint amb el cos a la filla i el pare i el germà alçant-se del terra gestualitzant la seva innocència amb els braços. Els quatre soldats disparen contra la mare, contra el pare, contra el germà. Malgrat el que tothom pugui pensar, la noia romàn en silenci. És diu estar en estat de xoc. Els quatre soldats arrepenjen les seves armes automàtiques en la paret del menjador. Colpejen a la noia i es descorden la bragueta. Un a un i després en parelles violen a la noia de catorze anys. Després l'executen i intenten cremar-ne el cos. Riverbend fa un mes que no actualitza el seu blog. Horror. Preocupació. Terrible i majúscula frustració.

Intento no pensar més en aquest tema. Diu molt bé Fresán; [...] el aire de esa mañana súbitamente legendaria rezumó jugo de pólvora sobre los héroes, los cobardes y los que, simplemente, pasaban por allí porque se entra y se sale de las guerras con la misma desconcertante facilidad con que uno entra y sale de las fiestas. M'avergonyeixo, però així és.

Tarda allà, o consideració tercera

Hola, estic a la tarda. Per segon cop, fracasso amb Rayuela. No puc amb ella. La Maga no em cau bé. També vaig fracassar en el seu dia quan vaig intentar llegir Pedro Páramo, del senyor Rulfo. Per què ara, doncs, disfruto tant i tant llegint-me Los detectives salvajes (carpetazo histórico a Rayuela) o Mantra, de Fresán, que és un carpetazo histórico a Pedro Páramo? Eh? Eh? Ras i curt; perquè aquest paios, B i F, són de la meva generació. Perquè Amèrica Llatina ha cambiat. Vull dir; ha degenerat. B i F són de la meva degeneració.


Única música vàlida per a llegir Mantra, de Rodrigo Fresán


El último habitante del planeta, Melodías de rayos X.
Mastretta


Powered by Castpost


Més tard, lluny de la realitat. Quarta consideració

Ja ha passat mitja tarda i ara estic en un curs de màrqueting editorial. Ganes de vomitar, basques, ganes de riure histèricament. Em cago en el màrqueting, estafa i cara bonica del capitalisme mil·lenarista i global. Frase monumental de la professora; Lo más importante no es que el gato sea blanco o negro; importa que caze ratones. A la qual cosa jo responc -secretament, per dins, com un rotet en una esglèsia-; Lo importante es saber que los ratones no son ratones, y los libros no son productos. Pijeta.

Disculpin possibles, segures, faltes d'ortografia. El robot que me les corregia no funciona.

Riverbend, si et plau, estigues viva.

5 comentaris:

Francesco ha dit...

No pateixis amb Rayuela. O agrada o s'enreda entre les cames pujant fins al coll fins que t'obliga de abandonar. Jo fa un any que em vaig trobar amb la mateixa tesitura i ara encara me'l miro a la distancia. El cas és que sembla que em cridi per tornar-ho a intentar però ara soc jo el que es resisteix. Encara em manca païr l'humiliant derrota de l'estiu passat.

perdedor ha dit...

Uf, senyor Subal, ja sé que vaig tard, però igualment no me'n puc estar de dir-li-ho: aquestes consideracions no són "consideracions" qualsevols!

Per cert, crec que Riverbend va actualitzar ahir!

subal ha dit...

"O agrada o s'enreda entre les cames pujant fins al coll fins que t'obliga de abandonar", exactament és això que vosté diu, amic Francesco. Se m'enreda. Intentarem de nou, això no pot quedar així.

senyor perdedor, no sé com prendre'm el seu comentari... quan escric alguna cosa i no obtinc un eco adecuat penso que ho he fet malament. Amb tot, li agraeixo la informació sobre el blog de Riverbend. Sensació de consol trist. Tinc la funesta imperssió que la Riverbend corre cada cop més perill...

salutacions, i no jugui tan als bolos i bolanyegi, home, bolanyegi!!

bones vacances!

perdedor ha dit...

El meu comentari se l'ha de prendre en sentit positiu (on els faria negatius, ja no hi vaig), siempre positiffo! Volia dir que m'havia agradat/tocat molt, però no sabia com dir-ho per no semblar una megryan ensucrada...

I bolanyejo! Per culpa seva, bolanyejo! (Per què es pensa que li vaig demanar que ens fes una agenda cultural setmanal als seus lectors?)

l'agüela ha dit...

el día 11 actualizó su blog Riverbend. Te escuchó
Un abrazo