dimarts, de juliol 18, 2006

18 de juliol

Liberto Font Culell;

El 18 de juliol era dissabte, i la tarda vaig anar a Vidreres. Recordo que era al cinema i feien una pel·lícula de metges. Vam sortir a les 12, durant el descans de la pel·lícula, vam anar al Casino, bé, al bar, hi havia molta gent que escoltava la ràdio i ens van dir que l'exèrcit s'havia sublevat al Marroc. Que l'exèrcit d'Àfrica s'havia revoltat contra el govern.[...] Aquella nit ja no vam dormir. L'endemà es van començar a crear els grups de defensa de la República, una espècie de milícies locals. Als més joves ens van donar una escopeta de caça.

Francesc Caselles Gil;

Va arribar el 18 de juliol i vam saber la sublevació del Marroc per una ràdio de galena que m'havia fet amb uns amics. El 19 de juliol, a Vilanova, es va viure amb molta eufòria. Anaven en camions a buscar uns i altres, i els pelaven. Eren coses que no s'havien de fer, però es van fer. Un oncle de la dona anava a recollir els morts a les carreteres i per això el van agafar després de la guerra, va estar sis mesos condemnat a mort, i el van matar al Camp de la Bota. Aquella gent venia de Cubelles, de Calafell i del Vendrell; ells van ser els que van fer més més mal, els de fora de Vilanova. Els de Calafell van agafar tots els capellans de Sant Joan de Déu, que per mi feien una obra de caritat, i els van matar. Això els de Calafell i els del Vendrell, no els de Vilanova.

Carmel Rosa Basserva;

El 18 de juliol ja estàvem movilitzats, perquè allò es mastegava. Estàvem reunits al partit. La Rambla estava a vessar de gent. Per la nit ja s'asaltaven les armeries; quan nosaltres hi vam anar ja no hi havia res, ni ganivets.[...] A les tres o les quatre de la matinada, la gent, cansada, anava a dormir, però el Nin deia: "Quina vitalitat té aquest poble! Jo no he vist ni a Rússia, això!"

Jordi Pou Vidal;

El 19 de juliol, a les 4 de la matinada, vaig anar a dormir al casal del districte VI, al carrer Muntaner, al costat de l'Empòrium, prop de la Plaça Universitat. Hi era quan va baixar la tropa del carrer Tarragona. En el casal teníem escopetes d'aquelles de l'any de la Maria. Les trèiem de socis que les anaven portant, que si un pagès... i algunes del 6 d'octubre. Hi havia 20 o 30 escopetes. Em van donar una escopeta més alta que jo, semblava com les russes que ens van enviar després. I sis bales. No en vaig tirar ni una. Agafo el fusell i em poso darrere un arbre. Sento molts trets a la Plaça Universitat, i ens diuen que no ens preocupem perquè la Guàrdia d'Assalt de la Generalitat no deixarà passar la tropa. Jo tenia por i a mitja tarda ja era al casal[...]

Jo volia lluitar per una societat millor. Volia defensar la República i el progrés social, o sigui, el cooperativisme i la catalanitat. Havia conegut falangistes, i veia les camises negres, Itàlia, Etiòpia. En canvi no tenia ni idea de la part nazi. Coneixia el feixisme italià i sobretot el militarisme, perquè a casa es parlava molt de la I Guerra Mundial, que va ser un aixecament contra França, país dels drets humans. Els voluntaris catalans que van lluitar a la I Guerra Mundial van anar-hi, no per França, sinó contra el militarisme alemany, les idees militaristes.



Les milícies catalanes al front d'Aragó (1936-1937), J. Camps i E. Olcina

1 comentari:

Anònim ha dit...

Señor Subal. leí las notas recomendadas.
Siempre he pensado o sentido que "quiero a " "te quiero" es como tener un capricho. "Quiero a....;" "Te quiero", para que? y despues que la tenga o lo tengo que?.
Ahora entiendo lo de su "aliada", aunque se puede ser aliada para lo negativo tambien. En fin que sólo uno conoce sus sentimientos, y que no es facil esta discusión, nada referente a los sentimientos lo es.
Tengo una observación he comentado algo sobre el verbo " caribear" que ud. menciona acerca de su aliada y resultó de la conversación que caribear no es algo bueno, es hacer trampas, zancadillas, jugar sucio, hacerse el vivo, O sea que no es bueno practicarlo.

Con sus ultimas notas, entró Ud. en honduras, hay todavía dolientes y Ud. es muy joven al parecer.
Felicitaciones a su padre, por haber creado su blog y mostrar esas hermosas pinturas.
Saludos