dissabte, de juliol 02, 2005

Poema que no faré

Senyor! Tinc l'orgull de l'inservible!
(l'abandó m'empara)
Manoel de Barros. Riba del dessemblat. Antologia poètica.
Lleonard Muntaner Editor



"noia dels problemes....................................
...................................................fa...............
............................tants.................................
..........anys....................................................
.......................................................que........
..........................aquest ................................
.......mosquit.................................................
....em..................................................pica....
.....................................................................
.........muy rápida..........................................
......................................muy rápida la vida"























4 comentaris:

ea! ha dit...

...l'abandó....ens...empara... visca.... l' opció... de...l'errada....
( una afecionada als punts suspensius)
estic enderiada amb una frase d'una cançó: "there's a shark in the pool"

Anònim ha dit...

Els poemes no escrits són aquells que més es recorden.

Anònim ha dit...

Perdón, Subal,
que te he escrito algo en los comentarios de "Pedagogia de l'odi" con muuuuuchos días de retraso.

En otro orden de cosas, comparto contigo la admiración por Ignatius Reilly...

subal ha dit...

Benvolgut usuario anónimo. Fas molt bé de picar-me la cresta sobre l'article aparegut a l'Avui la setmana passada. precisament, me'l van enviar per mail, però des d'aquí no puc accedir-hi.

Aviam si demà el puc penjar a la Perifèria, perquè és del tot escandalós, i sí, jo també vaig pensar que incitava, directament, a la guerra civil. A la llengua catalana li cauen hòsties per tot arreu, pobreta. I cada cop és pitjor.

Potser serà que els catalans no ens la mereixem.

salut.