Mentres els legionaris romans amb xancles i calça curta prenen a l'assalt la capital de la Perifèria, poetes i artistes fugen a la Perifèria de la Perifèria. En pocs dies he visitat dos paratges de les rodalies; El Prat de Llobregat (Biel Mesquida) i Martorell (Josep Pedrals). Ara toca Esparraguera.
Amics i amigues, perifèrics tots, em fa molta il·lusió, emoció, joia, alegria, delirium tremens, convidar-vos a aquesta exposició que per segon any celebra el gran arquitecte, poeta, pintor i amic -cuatro en uno- Carlos Mínguez, exiliat a Madrid. Per saber com veu ell l'art, deixeu-me redireccionar-vos a aquest post antic.
Recordeu; tot el mes de juliol, a Esparreguera, Obert en canal, Festival d'art independent, a l'Escorxador d'Esparreguera.
Les obres que penjo són de C. Mínguez, us demano per l'amor dels déus, que en feu un bon ús, i no em feu penjar el símbol feixista del copyright.
dimecres, de juliol 20, 2005
L'exili a les perifèries.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
no sé com ni quan em va arribar una invitació a la inauguració, amics comuns i tot això, em fa mandra anar, poder, poder... si un vespre no hi hagués res a fer. bon migdia. i sí, les bicicletes BH no podien faltar ( ara amplio la llista)
Publica un comentari a l'entrada