autopromoció i autobombo

Nenes i nens dels extraradis literaris;

Ha sortit una guia de Mèxic que comença amb aquesta cita;

... entre la realidad y su persona establece una muralla, no por invisible menos infranqueable, de impasibilidad y lejanía. El mexicano siempre está lejos, lejos del mundo y de los demás. Lejos, tambien de sí mismo.

El laberinto de la soledad. Octavio Paz.


Si m'haguessin donat a escollir una cita, no hagués dubtat ni un moment;

Hay aire y sol, hay nubes. Allá arriba un cielo azul y detrás de él tal vez haya canciones; tal vez mejores voces... Hay esperanza, en suma. Hay esperanza para nosotros, contra nuestro pesar.

Pedro Páramo. Juan Rulfo.


Els autors de la guia s'estimen el país. La seva gent, el seus colors, les seves excentricitats.

Un humil servidor ha col·laborat escrivint un petit article sobre el EZLN i el seu subcomandant Marcos.


És curiós que ara em doni per pensar sovint en Mèxic. Com que quan estic avorrit em cito a mi mateix, per encomanar-vos aquest estat vital que Bauçà deia que era òptim, us linko el relat de manufactura pròpia que més m'agrada. És titula l'Eremita del pulque. I clar, va dedicat a Mèxic.

Tan de bo pogués fotre'm un gotet de pulque purificador, ara. El pulque és com un incendi descontrolat. I el vent que neix del foc, que em bressoli la hamaca. De quantes vides està fet un arbre? Gran pregunta, Víctor Hugo.


Aquest vespre, a les vint-i-una hores, Lhasa, una nova veu que ens explica Mèxic. Sala Apolo. Jo no fallaré a la seva crida.



La foto feta per mon pare i ma mare (ells també han col·laborat en la guia). El día de los muertos. Méxic DF.