dijous, de gener 31, 2008

Que algú li doni la pastilleta a la iaia



Perdonin que torni amb aquest horrible lloc comú que és la catetosfera, però no m'en puc estar. La Segona Perifèria es complau en atorgar el més estúpid dels aplaudiments a la iaia autista i castradora que no sap què vol dir xarxa, que no sap què vol dir navegar (oceà, mar), que a fi de comptes no entén què és l'internet, i que a sobre té la barra d'utilitzar l'imperatiu amb una arrogància ultra digna del partit que representa. Senyora, el meu estat és el meu blog, la seva llengua oficial, la que a mí me da la gana, els meus compatriotes no tenen passaport i el vostre discurs és retrofuturista i, a fi de comptes, d'una estupidesa il·limitada. Si així voleu la Catosfera, quedeu-vos amb la vostra fotuda Catosfera!

La Catosfera... Territori colonial?

18 comentaris:

Anònim ha dit...

Quasibé us mereixeu també un aplaudiment els que no pareu de parlar de catetosfera, que sou quasi tan repetitius com els que no paren de parlar de la maleïda catosfera.

I total no us llegeix ningú en cap dels dos casos ...

subal ha dit...

Senyor sense nom, evidentment que accepto l'aplaudiment estúpid que vós reclameu per a mi, faltaria més.

El llegidor pecador ha dit...

Un polític del segle XIX valent-se de mitjans del segle XXI.
Quin deliciós anacronisme!

Anònim ha dit...

que la ironia no ens faci traïdors!
ho diré clar per una vegada: La catosfera és la seva bombolleta muntada a major glòria d'uns quants blogaires amb ganes de notorietat i de visites a les seves banalitats i/o pamfletades que no poden colocar enlloc més. La xarxa és gran i sempre serem a la perifèria. Que no ens vinguin amb definicions, ètiques o "etiquetes".
Bon profit els hi faci!
(és que no puc amb ells! i comento anonimament perque se que els hi emprenya més)
F.

Anònim ha dit...

Però això és el que més t'ha molestat de la Catosfera?

No et dic que no tinguis tota la raó (que la tens), però és que és tota la cosa, la que fa una pudor que tomba.

Per no parlar dels 100 escollits. Millor encara, els trentaipicu descartats. Ara reparteixen carnets per entrar a l'Acadèmia...

En fi. Haikunerus, haikunerus...

subal ha dit...

Amic perdedor, molestar-me, molestar-me, no res m'ha molestat. M'ha entristit. La iaia autista sí que m'ha arribat a emprenyar molt, posar carnets de catalanitat a la boca, en un món sense fronteres ni pàtries que és l'internet! Aquell to de prepotència infinita, digna d'una mestra del franquisme!

Respecte l'edició d'aquest llibre, els meus dubtes són bastant més profunds i complicats d'explicar. És tracta simplement de com veig jo el món de l'edició, la meva filosofia, que evidentment no hem de compartir amb altres editors, evidentement. Respecto la decisió de la gent de presentar post per a la confecció del llibre, però no la comparteixo. Per què, no la comparteixo?

Perquè saber construir mobles d'Ikea no implica que hom sigui fuster. Perquè en la meva opinió, ser escriptor és quelcom més que donar-li al botó de publicar un blog. Els llibres, que els facin els escriptors. Hi ha escriptors que hagin nascut escribint blogs? Sense cap mena de dubte. 100? No.

Reconec que és un gran tema de debat, però no sé si vull entrar-hi.

Salut, perdedor. Escolti... com és que no enllaça mai els seus comentaris a la perifa amb el seu blog?

Anònim ha dit...

Sobre el tema de l'edició, no ho sé, no m'hi poso, segur que tens raó, que per alguna cosa és lu teu!

Els carnets de catalanitat foten, però bueno, fa trenta anys que veiem el grupet (grupàs, més ben dit, que mig país els vota) de la iaia donant-los. A mi m'ha entristit més això de repartir carnets de blocaire (per bloC, amb "C" de cagumelscollons, per exemple). Crec que si tota la pesca té alguna gràcia, és precisament l'absència de carnets. No sé, no ho sé explicar. Ha de ser una activitat perifèrica (te l'agafo), aquesta activitat.

Per cert, que fa tota la pinta que els grans gurús siguin una empresa satèl·lit del grupet/grupàs de la iaia, ni que sigui pels volums abdominals. (Perdó)

No enllaço mai el nom. No sé per què, la veritat. Mira, ara ho faré!
Una abraçada.

(Vols creure't que ara m'està donant error comentar? A veure si sortirà quatre vegades...)

subal ha dit...

No, perdedor, amb el tema del llibre ni tinc raó ni deixo de tenir-ne, senzillament hi han opinons per tots els gustos. per ser-li del tot franc, li diré que jo vaig participar en un libre de característiques similars al que ens ocupa, de Relats en Català. En fi, la gent canvia. Ara no sé si ho faria.


Sobre la resta del seu comentari, ja sap que estic d'acord amb vostè... s'hi ha fixat, em sembla que en qüestions de política vostè i jo sempre hem discrepat (amistosament, com no podia ser d'altra manera), i ara miri, ara coincidim!

Una abraçada,

sub.

Anònim ha dit...

És un "discrepar" a mitges: aparentment podem estar a les antípodes, però jo sempre dic que només "discuteixo" amb qui hi estic d'acord. En les regles del joc, si més no. Jo no discutiria mai amb la iaia, perquè fa trampes...

Jesús M. Tibau ha dit...

Us informo que he inclòs un enllaç a un dels vostres posts a la secció Blogs degustació d'avui.

subal ha dit...

Doncs mlt agraït, senyor Tibau!

Anònim ha dit...

La iaia és de l'any 1830 però vostè és del 1920. Que 4 flipats es munten el pastís artificialment però vostè exerceix al marge del pastís polític? I què? A qui li importa? Quina rellevància té? Hi ha cap punt de contacte entre els de la Catosfera i la resta, tenint en compte que a Internet tot és fragmentari i es poden muntar comunitats paral·leles a sac? Creu de debò que li fotran la veu? Se li han acabat les idees? Per què parla tant de la Catosfera si és evident que vostè (i jo) no en formem part i tenim un constructe social diferent? Per no parlar que la Catosfera és irrellevant totalment.

Aquests aires de columnista del modernisme pre-2a guerra mundial sí que són retrofuturistes.

subal ha dit...

Aquest anònim d'aquí dalt és el que podríem dir exemple de lector emprenyat. Senyor o senyora anònim, té vostè raó en moltes coses de les que diu. Hi he pensat força en aquestes coses, darrerament. Diguem que he patit una etapa de síndrome d'Estocolm que ja he donat per tancada. De totes formes, entendrà vostè que en aquest blog parli del que em roti, a risc que vostè se m'emprenyi, cosa del tot desitjable, sana i natural.

Gràcies pel seu comentari.

Anònim ha dit...

Menys mal que reté el sentit de l'humor :D
Perdoni que hagi fet un comentari tan empipat, és que n'estic fins als collons de la parida de la Catosfera i no puc més.
Disculpi'm.

subal ha dit...

Doncs ja en som dos, amic anònim emprenyat. No pateixi, res a disculpar.

Unknown ha dit...

A l'edició de Catalunya del diari El País d'ahir 4 de febrer, parlaven de la màfia catetosfèrica i, oh! sorpresa, hi deien que la recent trobada de notables a Granollers només havia tingut una crítica però amistosa: no hi havia prou dones com a ponents. Potser sí que ens obligaran a fer el blog en una altra llengua.

SiKNUS.CAT ha dit...

Senyors, no entenen res.

Als que defensen la catetosfera / ciuDadans del món: CATALONIA IS NOT SPAIN. El missatge encara ha de quedar més clar. Lamentablement cal.

Als que defensen la catosfera: compte que no es despistin i passin a defensar exclusivament els seus propis interessos.

Ah, jo no sóc de CiU, ni d'ERC, ni de cap partit. Sóc català i no vull votar en blanc. Perquè vull fer-ho per algun partit que contraresti les campanyes PPPSOE (PP+PSOE) tant —amb talante o sense— pro-nosaltres . No sé a quin. Ajudin-me.

La millor frase de tots els comentaris: (Vols creure't que ara m'està donant error comentar? A veure si sortirà quatre vegades...)

Aprofito per recomanar-los els —cada massa temps moderats— comentaris de http://www.goldmundus.com/?p=226 perquè són un debat en el que malauradament, com que no tenim estat, cal entrar.

SiKNUS.CAT ha dit...

Amb enllaç: www.goldmundus.com/?p=226.

També afegir que jo vaig participar en el concurs literari pel sol fet de participar-hi. M'agrada col·laborar amb qui, enlloc de criticar, fa coses. No vaig sortir escollit. I no passa res. No em considero escriptor perquè no m'hi guanyo la vida, com tampoc em considero fotògraf però faig fotos. Però no oblidin que les fronteres són sempre difoses. Si no fos així, ni tant sols parlaríem de fronteres.