dilluns, de febrer 04, 2008

Subal has eight friends

Un detestable professor de filosofia que vaig tenir deia: primer és el cigarret, després el porret, més endavant la coca, acte seguit l'heroïna, i així. Som fills de les seves paraules; crèduls i obedients, vam seguir les seves instruccions i ara si algun dia ens el trobem pel carrer li ensenyarem les arracades que ens pengen del glam, les venes rebentades i les dents corcades i li demanarem pasta per anar a Bilbao amb tren. ¿Algú recorda que anys ha hi havia sempre un perroflauta que et demanava cinc duros per anar a Bilbao, a l'entrada dels Catalans? Jo sí.

El cas és les drogues de l'època líquida s'injecten via connexió telefònica, i si primer va ser el putu mòbil i més tard el putu blog, ara toca el putu facebook, un invent del diable pitjor que el blog. Tu no has de fer res; penges les fotos on certifiques que ets el tio més atractiu i feliç sobre la capa de la terra i t'asseus a rebre amics i comentaris. Solitud líquida, eh, que diria aquell. La pressió social ha fet que un servidor se n'hagi obert un. Ara sóc més el que hom espera de mi. Un invent del diable, escoltin. Penso que som uns cadells educats per caure a ulls clucs davant els cada cop més sofisticats instruments supraestatals de control social. Em diuen veus autoritzades que a Veneçuela ja s'utilitza el facebook per ordir estratègies assassines i organitzar secuestros express; doncs tu et vas emocionant i mostres fotos de casa teva, dels llocs on vas, contactes, aficions... i ja et tenen agafat pels ous. Ara que parlo de Veneçuela, mirin un bonic exemple de Facebook, aquest cop del Maligne. El nostre imbècil també en té un. Mirin. Penso que els colpistes del futur haurien de deixar d'assaltar congressos i cases de la moneda i començar a pensar en entrar a foc i sang a les oficines centrals de Google i Facebook i Microsoft (per mi que ja fa tems que hi són). Oblidin els estudis de ràdio i televisió públiques per emetre comunicats. Però mentre això no passi, si és que no ha passat ja, nosaltres, cadellets obedients com som, d'excel·lent pasta 2.0, anirem obrint blogs i exposant les nostre misèries davant d'amics i enemics per a que el dia de demà la policia social de torn només hagi d'entrar a un facebook o blog qualsevol i anar tirant de links i amistats, fins arribar a on vulguin arribar.

I ara si em dispensen aniré a cometre l'acte més subversiu del món; obriré un d'aquells ginys relligats fets de pasta de paper. Potser algun de Bohumil Hrabal. Per poder estar sol.

2 comentaris:

bq ha dit...

Que la solitud li sigui d'allò més sorollosa!

cadàver ha dit...

Bona sandàlia, mitjó lila i enorme cagarro de gos tingui. :)