dimecres, de febrer 13, 2008

Prediccions

Ahir en Sales ens advertia de no parlar d'allò que no sabem. Però això ens és igual perquè som bloggers i tenim la patent de cors de poder opinar sobre allò que ens abelleix. Per tant, ara toca parlar d'Obama. Ull. Ull amb Obama. Obama és negre, com tothom sap. Bé, negre-negre, no, negre-blanc. Però això no ens afecta. Ens afecten les advertències de Nostradamus, que era un savi. I Nostradamus deia, bo alçant-se la sotana per miccionar en un contrafort de la Catedral; el papa negre marcarà la fi del món.

Quan Juan Pablo Segundo (te quiere todo el mundo) va deixar la vida terrenal per anar directament a l'infern —Benet XVI li ha enviat— molts pensàvem en la literalitat de les paraules del savi Nostradamus, però ens equivocàvem, perquè l'home modern ha aprés a malinterpretar les metàfores i els senyals. Nostradamus parlava de l'homo politicus més poderós de la seva època obscura, el Papa. Però convindran amb mi que el líder més important ara no és el Papa, sinó que és The President of the Nation. Per tant Nostradamus ens estava advertint sobre Obama Yes, we can.

I com esdevindrà, la fi del món? Ah, això és fàcil. Els renascuts nordamericans enfolliran i l'Esperit Sant Totpoderós els esventrarà (si Ell va prenyar a la Verge per control remot, Ell pot prenyar de dinamita els intestins de qualsevol), rebentant en els llocs més estratègics d'aquell Gran País. Rebentaran els brokers en els parquets. Abans de rebentar ells mateixos, els predicadors cridaran al suïcidi als seus fidels, cremaran granges al midwest. S'immolaran també els soldats, davant els ulls atònits d'Al Qaeda, que frustrats, tornaran a les seves valls a menjar pedres. Els semàfors deixaran de funcionar, els avions cauran sense remei, els vaixells, a les profunditats, trens descarrilats, bombes atòmiques descontrolades a nord, sud, est i oest, etcètera, etcètera.

Així doncs, tot quadra. Nostradamus té raó. Yes, we can. Obama sí.

3 comentaris:

miq ha dit...

Senyor Subal,

El "Yes, we can" de l'Obama en la seva versió castellana que empren aquests dies per Texas en campanya —"Sí, se puede"— fou encunyat als anys setanta per un Chávez....no, no pas el que subjuga Veneçuela, sinó un granger d'origen mexicà i activista a favor dels drets civils. Des de llavors s'ha emprat en concentracions pels drets dels treballadors i en les manifestacions a favor dels immigrants i contra la reforma de la llei d'immigració dels Estats Units el 2006.

--

Per cert, l'Ibáñez autèntic —el dels Mortadel·lo i Filemó— sí que era un puto visionari; com monsieur Hergé.


Salut des de Nova York.

vagalume ha dit...

Les taques de sang dels parquets mai marxen, no superen la prova del cotó.

L'Obama té la mare blanca i el pare negre. Pot ser o mig negre o mig blanc: gris opac.

la Teresa ha dit...

I el clima climàtic, no hi tindrà res a veure amb la fi del món? O potser creus que això del parquet i els brokers és molt més versemblant?

Només per curiositat...