dilluns, de febrer 18, 2008

Fer veure que es dispara

Y después se desata la tormenta de mierda
Bolaño, Nocturno de Chile


L'autor guaita des d'una finestra del Teatre Buit l'Avinguda de la Col·lisió i el Desastre. Escombra la via amb una mira telescòpica. Només veu temes, arguments, noticies, anècdotes que corren a amagar-se rere les cantonades, o que vigilen rere les cortines, persianes baixades, barricades. Algun cotxe amb evident esperit suïcida trencant la barrera del so, fugint de l'amenaça. No res. El franctirador aleshores baixa l'arma i busca un cigarret, una llauna de cervesa. Mormola una cançó. Continua resseguint el paisatge, amb calma, amb parsimònia, amb paciència. Té algun argument amagat a la recambra, però encara és massa d'hora per parlar-ne. De moment només fa veure que dispara. Pinyeu-pinyeu.

Al bell mig del poble, un animal amb metralladora obre foc a discreció amb una màquina que li va massa gran. L'arma i el soroll de les detonacons l'han enfollit i riu i treu pit i riu i riu i no para de disparar. Té una gran muntanya de cadàvers fumenjants davant seu, que un dia van sentir la seva crida via mail massiu; apunta les baixes amb un comptador. Ovelletes. Però això no distreu al nostre elegant franctirador, prussià, antimodern, antiautoritari, nostàlgic d'un temps que ja no existeix. Fa veure que escriu un post, mentre de reüll observa un quadre estrany que ha penjat en una paret del Teatre Buit, per tapar una humitat. És inquietant, el quadre. I torna a escombrar amb la mira telescòpica l'Avinguda i troba que no val la pena disparar i pensa que es fa vell i caduc, i s'hi resigna. Callar la boca.




powered by ODEO
Undenied, Portishead
Portishead, 1997

4 comentaris:

El llegidor pecador ha dit...

Molt elegant aquest paral.lelisme entre ELL i vostè.

Observi el que havia llegit uns minuts abans de connectarme amb el seu escrit:
"A medida que avanzábamos por la desierta avenida más y más de esos seres aparecían saliendo de los lugares más insospechados, sumándose a la persecución. Debía haber miles de ellos en la ciudad y ya teníamos una buena docena y media detrás de nuestros pasos, acortando las distancias."
(Apocalipsis Z - Dolmen Books)

"Z". Ui, ui, ui, molt inquietant.

bb ha dit...

Sr. Subal,
després de "´la tormenta de mierda",
encara que pugui trigar, sempre bé la calma i surt aquell sol tebí...dolç, que escalfa suaument. Llavors podrà recuperar les forçes per tornar a la nostalgia dolça...o a fer : pinyau,pinyau,pinyau

És massa tard, vaig a dormir!

eduribera ha dit...

L'inefable Bergadan reincideix sovint en la fase "franctirador sense dits" de la qual parles amb tanta precisió. I de viure en un temps que en realitat ja no existeix... Poses les paraules al bell mig de la nafra, Subal.

Tor Hershman ha dit...

You have a most interesting blog.

Stay on groovin' safari,
Tor