dilluns, de gener 07, 2008

L'horror

No massa ganes d'escriure. Deixo pendents per demà, entenen demà com qualsevol dia d'aquests, dues cosetes. Una [molta sort!] i dues.

Però m'he decidit a obrir l'editor del putu blog amb un altre motiu, deixar en aquest abocador una definició de l'horror que m'ha semblat prou interessant, que he trobat revisant un llibre de pròxima publicació. El títol de l'assaig, un assaig molt valent i recomanable, és On suicide bombing, de Taslal Asad.

La definició de l'horror que m'ha interessat no és pas d'Asad, sinó que és una cita que pren en préstec d'Stanley Cavell. Penso per què m'interessa tant, aquesta frase, i és perquè acota un bonic camp de batalla, o bé l'amplia, fa tangible l'intangible.

El horror es el título que pongo a la percepción de la precariedad de la identidad humana, a la percepción de que puede perderse o ser invadida, de que podemos ser o podemos convertirnos en una cosa diferente de la que somos, o creemos ser; de que nuestros orígenes como seres humanos están pendientes de explicación, y son inexplicables.


Després ja ve aquesta reflexió d'Asad, de collita pròpia, igualment impressionant, encara que per a vostès només sigui interessant, o fins i tot vulgar i avorrida:

El horror, observa Cavell, es completamente diferente del miedo; no es la forma extrema del miedo, a la que llamamos "terror". Así como la valentía es una alternativa posible al terror, no hay ninguna alternativa paralela para el horror. Quiero destacar que, en este sentido, el horror no se refiere tan sólo a la percepción de que nuestra propia identidad es precaria, sino a la de que también lo es la de otros seres humanos. [...] Según aquí lo entendemos, el horror no es esencialmente un género —la película o novela de horror— que articula un argumento: el descubrimiento del mal, el miedo, el desastre. El horror es un estado del ser que es sentido. El horror hace estallar el imaginario, el espacio dentro del cual la persona flexible se expone a sí misma su propia identidad.



I amb aquesta frase acaba aquest apunt mediocre. Fa un temps primaveral que m'anula.