dimarts, de gener 29, 2008

Més sobre el Triangle de B.

Senyors, aquest post d'ara mateix substitueix un post que he esborrat per ser estúpid. El post, no pas jo, que em tinc en molta consideració i estima. Si els agrada Littel i les seves Les Benignes, dos illencs escriuren respectives ressenyes aquí i allà.

***

Em diverteixo ara llegint això, que l'amable J ens ha regalat en el sistema de comentaris. La cosa comença amb aquest donde dije Diego digo, que certifica que Bolaño deia el que li donava la gana.




. . . I concieve, in a very humble way, the totality of my oeuvre in prose, and even some of my poetry, as a whole. A whole not only stylistic, but also narrative. The characters are continously dialoging among them and they are appearing and dissapearing.

Bolaño, Interview with Marcelo Soto


Zuleiva Vivas: Are your oeuvres tied together? Do the characters from the novels always appear in the short stories?

Roberto Bolaño: No, Zuleiva. Some of the characters appear and repeat themselves, and only in some novels and in some short stories, not in my whole oeuvre.

Some online interview, 1999


CONTINUAR LLEGINT

***

Poques ganes de continuar...

13 comentaris:

Buk ha dit...

Ara m'has descol·locat, Subal...

¿Què tenia d'estúpid l'altre post?

subal ha dit...

Doncs que em semblava que estava menystenint el treball del senyor Podrit, un treball que almenys necessitava un comentari més seriós i respectuós. Em fallava el to. De totes formes, el paral.lelisme que intentava establir amb Matadero Cinco del nostre estimat Vonnegut em sembla que l'hauré d'anar aprofundint... em sembla un filó divertit.

Lamento haver esborrat el seu comentari, també. Sabrà disculpar-me?

Buk ha dit...

Ostres tu, això no cal ni dir-ho! No hi ha res a disculpar. És el millor que té la blogosfera, catosfera, blocosfera o com collons volguem dir-li. És a dir, que tot és volàtil, 0 i 1 amb pretensions de mots. Pura virtualitat, fum d'encenalls com qui diu.

Esperaré ansiós aquest paral.lelisme amb Matadero Cinco!

Una abraçada

subal ha dit...

El farem, el farem. És estrany... no voldria caure en llocs comuns amb aquest libret. NO és un llibre de ciència ficció. Per a mi és un llibre d'autoficció i metaliteratura (gairebé totes les coses que he llegit sobre el llibre obvien el primer capítol, importantíssim), i sobretot és un cant antibel.licista absolutament original i catàrtic, un clar precursor de Forest Gump!

Entendrà doncs, amic Buk, que m'ho pensi dues vegades, a l'hora d'exposar aquestes teories revolucionàries sobre Matadero Cinco.

Aixímateix, i per a que no sigui dit, les coses que ens ensenya Littell de la guerra m'interessen menys que les que ens explica Vonnegut, com per exemple que els britànics als alemanys els hi deien Jerry (com els gringos deien Charly als vietcongs), o que als soldats encarregats d'afusellar gent els hi servien una bala de menys, per tal de treure culpabilitat als perpretadors...

Salut, senyor Buk.

j. pòdrit ha dit...

Je, je, je... De tot plegat, n'extrec les ganes de llegir aquest Matadero cinco.

I no obstant això, crec que el seu post in absentia assenyalava certs punts bàsics: literatura bèl·lica vs. Holocaust? Memorialisme vs. Ficció? Mimesis icàstica vs. Documentació exhaustiva? etc vs. ...?

I pel que fa a altres enraonies, doncs deixem-les per a un altre dia

Salut i lletrerades!

martí ha dit...

Tal i com deia Sau, és inútil continuar.

mauraco ha dit...

DON M: para que lo oigas y veas. Yo solo lo escucharia.



http://documentales.videosyonkis.com/online/la-belleza-de-pensar-roberto-bolano/

MAU.

subal ha dit...

¡Coño pana! Ya conocía ese vídeo, ¡pero me alegro que se deje pasar por aquí!

Un fuerte abrazo a usted, señora, y nena. ¡Qué bella que es la nena!

Jaume Puig ha dit...

Estimat Subal, a mi no em sembla que dir que "Les benignes" son infumables sigui menystenir el treball que citava. És ben lògic que algú que estima una obra literària hi esmerçi més temps, interès i feina per exaltar-la. Però jo el feia a vostè més lliure en les seves opinions, i un "infumable" em semblava escaient : clar i ras.
A mi m'ha costat decidir-me però avui he fet un post sobre "Les benignes" i no pretèn ser més que una opinió personal. Si el sanedrí intel.lectual s'excita haurà de prendre sedants. El gust és meu i el blog també. Un cop, fa uns quatre anys , un filoleg excitat i embriac em volia matar pel delicte de dir que Joaquim Ruyra era anàcronic i la seva obra no havia suportat el pas del temps, excepte pels lexicògrafs. I creguim que un filòleg excitat és com un carter ballant un vals: una extravagància sense preu.

subal ha dit...

Oh, benvolgut senyor Puig, és que a mi això de llibertat em resulta una cosa difícil d'assolir, si no impossible. Lliure era Bolaño, i vet ací el meu respecte cap a la seva figura. No, el cas és que jo li vaig "encomanar" fa algun temps al senyor Podrit una ressenya per a que ens expliqués què havia trobat de tant excepcional en Les benignes. I la va escriure. I s'hi va esmerçar molt, en la meva opinió. I jo no vaig fer un post a l'alçada de la meva petició i de la seva resposta. Tanmateix, amic Puig, ja vaig parlar de manera molt negativa sobre Les benignes. Si consulta els arxius ho trobarà.

Ah, i ja que ha sortit el nom de Bolaño per enèssima vegada, a veure si aquest vespre escric un post sobre un projecte que tenim entre mans (o al cap) que de ben segur que li interessarà. Siga atento a su pantalla, i salutacions ben cordials.

Jaume Puig ha dit...

Senyor Subal, em disculpo perquè no he estat prou atent. Desconeixia la seva petició del post i no havia llegit el que havia escrit de la cosa de Littell. Ara ho he fet i cel.lebro que em sembla coincidir amb vostè.

"Seguiré atento a mi pantalla"

subal ha dit...

Res de disculpar-se, senyor Puig. De ben segur que el senyor Podrit entendrà la naturalesa d'aquest petit malentés.

Salut!

J. Podrit ha dit...

Torno a riure i aquest cop amb malícia. I tant que ho entenc! M'acabo de llegir el post del Sr. Puig i el trobo molt enraonat malgrat no hi estic d'acord en certs punts. De fet, el meu text és una ressenya ad hoc dins una revista literària inexistent (ja ho sap vostè que sóc més de R. Piglia i, per exemple, Crítica y ficción). Ara bé, si volgués ser més subjectiu, polèmic i destacar-ne les lloances que hi trobo, diria altres coses i, no ho dubti, d'una altra manera. ¿Què, una altra "comanda" o matem-ho abans que faci pudor a podrit com el seu humil servidor? Jo escullo l'assassinat textual!