Exclusiva: Subal al desnudo // Joan Todó: Nens micos // Boris Bohr Kills le Polisson // i tantes altres coses més... I ara, la propaganda enganyosa. Si cola, cola. El senyor Qwirky i el senyor Herr Direktor conviden a cubates aquesta nit, a l'ORINAL:
19 comentaris:
¿Puede ir un humilde servidor?
Ummmmm, bueno vale, los humildes servidores sí pueden :-)
¡¡Por supuesto Palimp!! ¡¡Así le pago las cervezas que no nos hemos tomado juntos en sus famosos Blog&Beers!!
Pues allí nos vemos. Espero reconocerte :)
El felicito senyor Subal per ser tan explícit en el seu nu públic a PdV. Mostra molt més que si tinguès penjada al blog una foto en tanga. Molt bona l'entrevista a Vila-Matas que he trobat també a PdV.
Gràcies pel convit públic a anar a un orinal, però no tinc un dia com per anar a fer marranades.
Señor Palimp, las últimas informaciones que tengo es que seré plenamente reconocible, pues leeré mi striptease en público, encima de la tarima. Si luego me quieren tirar unos eurillos o unos tomates putrefactos, está en sus manos hacerlo.
Senyor Puig, doncs moltes gràcies! M'alegro que hagi fruït de l'entrevista a Vila-Matas, i en secret, ara que el teatre va buit, li diré que tinc una espina clavada aquí, perquè ningú m'ha insultat o felicitat pel text "Eh tú, tu tutú", publicat en el mateix número que allò de Vila-matas. Ah, la meva vanitat ferida!
Salut!
Senyor Subal Quinina, he volgut reparar o exterminar el seu problema amb la vanitat ferida i he retornat al núm. 45 de PdV i "Eh tu , tu tutú" no apareix ni cridant, almenys en el llistat d'articles... Tinc una miopia important i si el seu escrit és de mida petita fàcilment em pot passar desapercebut...
Sí, no sé, m'agrada la PdV, no sé què més dir. Entrepà de seitons.
Me detuve frente a la puerta de Horiginal las 21:50 y no vi a nadie por ahí. El sitio se veía vacío. Seguí caminando.
Senyor Puig,
Punxe el "Pròleg de Subal Quinina", tot just al dessota de la ballarina de Barceló. Se li obrirà una logodansa d'un membre de la gent vagarina, una coreografia a la dula d'un gandul faranduler que posa en dansa la Frankrandula adulatòria.
Salut.
..."Frankràndula", titlló; perdó.
Benvolgut senyor Puig, pot trobar el text aquí, però ara, ves, ara em fa vergonya haver-li despertat tanta curiositat, o haver-li despertat una solidaritat que no és necessària, malgrat que li agraeixi de tot cor: cal domesticar les vanitats i no atiar-les! Gràcies també a l'amic Migpartit, a qui he d'escriure des d'aquest cap de setmana i no ho faig... intueixo que sap perqué i valoro que respecti el meu silenci.
Señor J. me hubiera gustado mucho saludarle y transmitirle mi apoyo, incluso sugerir el tema del ? en el Triángulo. Quizá ayer no hubiera sido un buen momento: risas, alegría, tumultos, humo, ... Quizá hizo usted bien en pasar de largo del local. Si no lo hubiera hecho, si hubiese decidir entrar, debería haber ido hasta el fondo del local, rebasar el bar y el restaurante, y al final, se encontraría una sala que es como un casino clandestino de la época de la Ley Seca. A su derecha un escenario.
Senyor Madarame, rebi una salutació cordial, segur que en Herr Direktor estarà content de llegir les seves paraules.
Salutacions cordials a tots.
Amic Sub,
No és del tot cert que vosté no m'haja escrit. Ha fet literatura des de la col·lisió i la derrota i jo he llegit el seu silenci. Reba més que mai una valenciana abraçada. Ací estem.
Salut.
Gràcies, Migpartit. Una abraçada per a vostè també.
No puc anar mai a festes i esperpentos d'entresetmana a causa dels meus horaris intempestius. Arribaria tard com aquell únic cop en que era obligatori que arribés.
Quin rollo, no?
Moltes gràcies senyors Migpartit i Subal per les seves indicacions. Finalment l'he trobat. I hòstia! (no em perdoni l'expresió doncs no li demano) és molt bó. Havia pensat engegar-lo a la merda, per provocar la seva bilis i llegir-lo en plena corrosió, però ara, després de llegir el seu pròleg no puc. Què va fer vostè en una vida anterior? Què va arribar a fer que els déus el convertissin un temps en caixer automàtic?
Per cert, i per acabar de deixar la seva vanitat pels núvols (així la posterior hòstia serà més gran i vostè acabarà curat) he vist que el suplement de cultura del diari "Avui" cita unes paraules seves sobre Francisco Casavella. El felicito pel reconeixement que això suposa. Ara, vagi amb compte que no l'esquitxi alguna subvenció extraviada...
Caram, senyor Puig! Sí, sí, reconec que pateixo una sebredosi d'ego. Casi que em poso ara mateix a redactar un Manifest sobre qualsevol cosa...
Gracies per la info de l'Avui, que desconeixia.
Salut a tots.
vaig descobrir el vostre bloc des de fa un temps, només voldria dir-li que m'encanten els seus articles i aquest humor que sembla professar amb assiduïtat a tothom i a totdon. res, que sembla passejar pels escrits una ploma ben bona!
Senyoreta mirielle, perdoni que li doni les gràcies un parell de dies tard. M'afalaga vostè excessivament...
Publica un comentari a l'entrada