Benvolguts senyors i senyores, els hi estic molt agraït pel suport i l'estima que es desprenen dels comentaris al post anterior. De debò; gràcies.
Dit això, em poso seriós per anunciar el proper Espectacular de l'Assumpte. A voltes aquest cobejat premi ve amarat d'ironia i sentit de l'humor. Què hi ha de més eteri que un premi que no aporta res, ni un duro, un premi que dóna un passerell que té blog? Avui, però, desitjaria donar-li un aire molt seriós i respectuós, a aquest guardó. Feia temps que el volia atorgar, i avui ha arribat el moment.
Malgrat no compartir moltes de les idees de l'autor del blog premiat avui amb el XII Espectacular de l'Assumpte i que algun cop hem topat dialècticament, el jurat d'aquest premi reconeix en el seu autor dues virtuts essencials; honestedat i gran qualitat literària. Jorge Ferrer és un exiliat cubà que viu a Barcelona, escriptor i traductor. El jurat d'aquest premi valora especialment els seus relats d'exili. El jurat entén que l'exili és una prova molt dolorosa per la qual ningú hauria de passar. En definitiva, l'exili és una gran putada. Tanmateix, reconeixem en l'exili una de les característiques de bona part de la literatura que ens agrada.
Amb aquest post d'avui, volem atorgar el nostre humil premi al blog El Tono de la Voz per aquests dos post que us convidem a llegir i a reflexionar en silenci, amb molt de respecte. El primer dels post premiats es diu Sueño y exilio, d'una duresa exacta. La meva Aliada, que no deixa de ser una exiliada light, va tenir un cop un somni aterrador, però no tant com aquest.
El segon post que volem premiar és diu Refugiados II (la primera part del post). Em va produir una emoció estranya llegir el que ens explica. El tinc en el meu record.
Així doncs, passem a lliurar el guardó l'Ull que Tot ho Veu a;
Dit això, em poso seriós per anunciar el proper Espectacular de l'Assumpte. A voltes aquest cobejat premi ve amarat d'ironia i sentit de l'humor. Què hi ha de més eteri que un premi que no aporta res, ni un duro, un premi que dóna un passerell que té blog? Avui, però, desitjaria donar-li un aire molt seriós i respectuós, a aquest guardó. Feia temps que el volia atorgar, i avui ha arribat el moment.
Malgrat no compartir moltes de les idees de l'autor del blog premiat avui amb el XII Espectacular de l'Assumpte i que algun cop hem topat dialècticament, el jurat d'aquest premi reconeix en el seu autor dues virtuts essencials; honestedat i gran qualitat literària. Jorge Ferrer és un exiliat cubà que viu a Barcelona, escriptor i traductor. El jurat d'aquest premi valora especialment els seus relats d'exili. El jurat entén que l'exili és una prova molt dolorosa per la qual ningú hauria de passar. En definitiva, l'exili és una gran putada. Tanmateix, reconeixem en l'exili una de les característiques de bona part de la literatura que ens agrada.
Amb aquest post d'avui, volem atorgar el nostre humil premi al blog El Tono de la Voz per aquests dos post que us convidem a llegir i a reflexionar en silenci, amb molt de respecte. El primer dels post premiats es diu Sueño y exilio, d'una duresa exacta. La meva Aliada, que no deixa de ser una exiliada light, va tenir un cop un somni aterrador, però no tant com aquest.
El segon post que volem premiar és diu Refugiados II (la primera part del post). Em va produir una emoció estranya llegir el que ens explica. El tinc en el meu record.
Així doncs, passem a lliurar el guardó l'Ull que Tot ho Veu a;
XII Premi Espectacular de l'Assumpte
El Tono de la Voz, per;
Sueño y exilio
i
Refugiados II
Un notable increment de visites per a ell. Gràcies.
2 comentaris:
Moltes gràcies, estimat.
Moltes de res, amic Ferrer.
Publica un comentari a l'entrada