Aproximacions indecises a l'abisme

Prèvia

La frase que sigue es verdadera, la frase anterior es falsa.
Cita clàssica que apareix a París no se acaba nunca, Vila-Matas.

I

—Gimme a Post!
—Gimme a Meta!
—Gimme a Lite!
—Gimme a Ralitat!

—POSTMETALITERALITAT!

II

Ehem. Segon intent. La postmetaliteralitat és un concepte que m'acabo d'inventar per tal de seguir la cretina tradició humana d'etiquetar-ho tot. Hom diu que Vila-Matas és un dels autors precursors d'allò metaliterari. Què vol dir metaliterari? Aquesta definició ens valdrà? Va, home, pensin, pensin, ajudin-me; que jo no he estudiat ni filologia ni literatura comparada. Disparo per disparar, com un Marine. I perdonin si el to que es desprén del meu discurs és el del professor universitari que no sap res però vol donar la sensació de saber-ho tot i oculta aquesta terrible veritat formulant preguntes perdonavides als seus alumnes. No; jo no sé res i no faig càtedra dels meus coneixements, per altra banda escassos. Els seus comentaris seran ben rebuts. Ajudin a aquest pobre desgraciat.

Metaliteratura; ¿obres literàries l'objecte de les quals es dialogar amb altres obres literàries? Un-dos-tres-...

III

Mentre vostès escriuen la seva particular definició de metaliteratura al meu sistema de comentaris, jo avançaré en la meva fugida ignorant cap a l'abisme i els hi diré que el nou llibre de Vila-Matas em sembla Molt Important, doncs és el primer llibre postmetaliterari que em cau a les mans. No l'he acabat de llegir encara, vaig a bon ritme. Per la premsa sabem que V-M ha estat realment malalt; s'explica també al primer relat del llibre. Va fitar de prop la mort i això l'ha canviat a ell i ha canviat el seu trajecte literari. Però i si Vila-Matas no ha estat realment malalt sinó que realment no ha estat malalt?

IV

I si tot és una Gran Broma Metaliterària? Si així fos, ens trobaríem en el primer cas que la Meta desborda la Literatura. No hi ha metaliteratura en els Exploradores del abismo, sinó en la nostra ment malalta. Do it yourself. La Meta ha sortit als diaris en declaracions de Vila-Matas. Ens creiem tot el que diu la premsa? Ens hem de creure a un escriptor? No, mai! Per favor! No serà, potser, que Vila-Matas ha estat a les portes de la mort metaliteràriament parlant, enlloc de físicament parlant? Potser ha vist esgotat el camí en forma d'espiral de les seves darreres novel·les? Potser ha patit la malaltia del blackout? I finalment ha aconseguit enganyar-nos a tots amb un fantàstic truc de màgia pseudopostmetaliterari, un botifarra immensa als seus crítics?

V

Com ja he dit, hi han moltes aproximacions possibles a Exploradores del abismo. En parlarem més si vostès volen, clar. Si no, parlem de nació, llengua, estat, seleccions, samarretes, coses que fan que un blog sigui una pallissa... els hi ho dic... francament.

Addenda

La frase que sigue es verdadera, la frase anterior es falsa