Bauçanita: Blackout, El

"La paràlisi creativa és un dels tres estats millors en què podem trobar-nos, essent els altres dos: la creativitat i els somnis. Els altres estats són confusió, lletjor i beneituria, precisament perquè no són estats d'atur." [...]

Bauçà, Miquel. El Canvi.


Homes i dones del país, em trobo de puta mare, immers en la meva paràlisi creativa. De la collita del setanta-nou, i ja veus, aquí, sense res a dir, sense saber com entretenir-vos. La única intenció que tinc, ara per ara, és fer-vos perdre el temps de la manera més lamentable possible; citant-me a mi mateix.

Fa poc que escric obertament i sense reserves. No sense una tolenada de complexes. El més important de tots ells és que no tinc res a dir que no s'hagi dit abans millor que jo. Ja! Ho veieu? Millor que jo ja ho va dir en Boris Vian, de qui una nova bona amiga a tingut a bé regalar-me'n un llibret;

Todo se ha dicho cien veces
Y mucho mejor que por mí
Por eso cuando escribo versos
Es porque me divierte
Es porque me divierte
Es porque me divierte y váyanse a tomar viento.

Pels cracs francófons, la cosa va així,

Tout a été dit cent fois
Et beaucoup mieux que par moi
Aussi quand j'écris des vers
C'est que ça m'amuse
C'est que ça m'amuse
C'est que ça m'amuse et je vous chie au nez.

Boris Vian, No quisiera morir/Je voudrais pas crever, Hiperión (2003)

Considero que la millor cosa que he escrit fou la primera frase que vaig guixar en una llibreteta. No deixa de ser tota una declaració de principis;

"No necessito cubrir el buit vital. Trobo veritable inspiració en aquest estat de la vida, encara que després la inspiració no pugui fluir; precisament perquè neix del buit i mor a la primera sospita d'activitat."

Poc després, en un estat de desordre mental que provocà que pensés seriosament que mantenia un diàleg literari amb Cortázar, vaig haver de subratllar aquesta resposta seva, obviament dirigida a la meva bella frase inaugural, o protofrase;

“Si la lucidez desemboca en la inacción, ¿no se volvía sospechosa, no encubría una forma particularmente diabólica de ceguera?”

Cortázar, Julio, Rayuela.


I així estem, i qui dia passa any empeny.

Sort que sempre hi ha algú que fa coses i té coses a dir. Benvingut.