Escoles de poetes

"Basta de sexo oral, ahora sólo por escrito". Aquesta frase lapidària fou la que en Drals i jo ens vam trobar a casa d'aquesta noia de mirada rara un dia que divagàvem per Madrid.

Desde la Segona Perifèria, és evident, no podem estar d'acord amb la seva asseveració, doncs donar-li a la llengua ens plau, i molt. A en Drals més que a mi, que jo tartamudejo una mica.

En Drals no tartamudeja ni vacil·la quan està a l'escenari. En Drals és un poeta oral. Un dels millors. Del seu primer llibre (que en veritat és el segon; el primer fou Els buits enutjosos, ja descatalogat) gairebé que ja n'ha esgotat la primera edició, de 1500 exemplars. Ull, que no parlem de best-sellers; parlem de poesia. El mèrit és evident.

M'he trobat avui, querido diario, un company que forma part de l'equip que programa la Kinzena Poètica de Vilafranca.
La Kinzena porta cinc anys funcionant, i sota la meva modesta opinió és un dels festivals de poesia més suggerents de la Perifèria de la Perifèria: La organització és exquisita, la resposta popular és emocionant, i va ser el festival que va descobrir Carles Rabassa, del qual recordo un me-mo-ra-ble recital a l'Horiginal. No us amagaré, perifèrics, que el personatge em cau una mica gros, pedant per ser més exacte. Però és un dels millors rapsodes que tenim.

L'amic programador anava una mica capcot. Ser programador, com ser editor, és fotut. A voltes et pots arribar a sentir molt sol. Quadrar coses no és fàcil, i menys si has de tractar amb aquests esperits lliures (bipolars?) que són els poetes o artistes en general. Un núvol de pessimisme l'envoltava i m'ha espantat quan ha dit que el boom de la poesia oral anava de baixa.

Li he preguntat si realment considerava que el tema dels recitals era un moda passatjera, i ell ha hagut de matisar (jo sóc un pél lent) que tot no essent una moda, sí que hi ha hagut un auge important de la poesia recitada, i que ell notava que ara s'estava acabant.

No he acabat de discernir quanta veritat amagaven les seves paraules; si es tractava només d'un moment de solitud d'aquells dels que us parlava abans o bé si les seves paraules eren ben meditades.

Per tant, hi he anat pensant pel meu compte. Hi ha molts tipus de poetes; bons, dolents, que reciten, que llegeixen, que s'amaguen... I els recitals i festivals necessiten poetes que: a) siguin bons, b) recitin i c) que tinguin un esperit col·laborador. Massa condicions. Si, a més, li afegim que la kinzena se situa en una població dels extraradis, 'nem malament. Si, a sobre, li afegeixes la premsa sordomuda i els pixatintes locals... aquí tens la petaca de wisky i els vàliums.

No sé, hauré de contrastar opinions, avui que es dia d'Orinal (c/Ferlandina, num. 29, a les 21 h.)

Jo, als valents que programen poesia perifèrica, els hi diria que quan s'acabin el wisky i els vàliums pensin en que h fan una tasca capaç de canviar la vida d'uns quants arreplegats entre els que m'hi sumo. Com els del telèfon de l'esperança.

La poesia pot ser un conyàs. La poesia aplicada per via escrita, una tortura. La poesia aplicada via oral permet que la gent com jo s'apropi al món de la poesia gairebé sense voler-ho. Atrau de manera sobrenatural. La oralitat és pedagogia pura.

Jo no crec que la poesia oral estigui en crisi. Simplement crec que ara cal esperar a veure madurar els nous poetes. No m'avorriré de veure a un mateix poeta recitar molts cops, si n'observo alguna evolució. I menys si els i les poetes són joves, que tenen camp per còrrer. Els festivals han de crèixer amb els poetes. Fer-ne un seguiment. Els poetes s'han de deixar acompanyar pels recitals. No s'hi val el "si t'he visto no m'acuerdo", un cop t'has fet un nom. Els recitals han de saber ocupar el seu lloc; saber trobar els seus punts forts. Diferenciar-se, vaja. No podem esperar que ningú ajudi a la poesia oral. Quan s'ha fet, això? Mai.

Els festivals han de poder crear cert esperit de superació entre els poetes. No vull dir imparabilitzar-los, ull. Vull dir que els poetes haurien de veure els festivals com els de Vilafranca com una mena d'escola de poetes, que any rera any han de notar una progressió dels poetes, i si no, suspesos, i que't programi ton pare.

No vull estigmatitzar als poetes que, o bé no volen, o bé no se'n surten alhora de recitar. Però com a aprenent d'editor que desconeix totalment el sector de la poesia, i per tant parlo només per instint, deixo una pregunta a l'aire; No creieu que la millor promoció que es pot fer d'un llibre de poesia és la que fa l'autor al recitar-lo davant del públic?

M'agradaria compartir amb vosaltres, oh perifèrics, els noms dels i les poetes que a mi em captiven. No ho faré per por de deixar-me'n algun. Si voleu, aquí teniu el comentari com a eina idònia per a dir-hi la vostra.