Homenatge a Arcadi

Ostres, últimament només em fa venir trempera l'Arcadi. Trempera intel·lectual, s'entén. Feia dies que estava sodomitzat per un tècnic informàtic, i ja us en volia parlar quan va treure el manifest. Sí, el va treure ell i el va fer firmar pels col·leguis... vaja dic jo, perquè quan les coses se'ls hi compliquen tots es giren vers el papa Espada i ell prén les regnes de la discussió, i aquí no ha passat res.

Però no us parlaré aquí d'ell com a ideòleg, o ell com a persona o ell com a... us vull parlar d'ell com a intel·lectual. Crec que és un trampós. No penso dir res sobre el pretés partit polític o les idees que ell defensa; té exactament el mateix dret que tu d'inventar-se històries i partits polítics.

Ei, sé de que us parlo. Quan era petit copiava a ma mare i m'encenia les burilles de Rex que ella deixava al cendrer, i del meu pare copiava la seva afició a les tertúlies de la COPE. He arribat a fer l'amor amb tertúlies de la COPE, amics i amigues. Sóc un expert.

Arcadi és detestable primer perqué no l'angoixa que li diguin intel·lectual. Malfieu-vos d'algú que s'autoproclama intel.lectual. Són uns covards, els que d'alguna manera o altra s'autoproclamen intel·lectual, imparable... perquè no tenen engruna de modèstia o humiltat. [merda; el catolicisme més recalcitrant em fa esciure aquestes línies!]

La manera com tractava el iaio del seu costat, durant el debat del C33, era impresentable. D'acord que l'home no les tenia totes, però i què, home! Un mínim de respecte per aquells que repapiejen. Tu repapiejaràs, Arcadi; quién cria cuervos... perdó; qui cria corbs...

Jo crec que és molt important saber riure's d'un mateix. Arcadi no riu. La millor part del manifest estic segur que porta la firma del Boadella o del Tubau. És aquesta mitja frase que diu; Aquest partit, identificat amb la tradició il·lustrada [...]. Aquesta mitja frase està cimentada amb el millor sentit de de l'humor, nens. Jo els voto, aquests paios. Aquesta frase me la tatuaré al fons del cor, al fons de l'ànima.

L'Espada li ha recriminat al iaio que llegis parts del manifest en castellà.

- Aixó [dir la frase en qüestió en castellà] sí que és fer apologia de l'odi- ha dit, afinant la punteria com qui caça rucs catalans passats de moda.

No veig perquè, Arcadi. L'home demostra que és bilingüe, no res més. I es que estem tots molt estressats, però tu, Arcadi? Guardià del pensament més fi i refinat, més incisiu, més a contracorrent que el papa Ratzi? Això és pitjor que dir a la profe vas. Tio, això és del tot repugnant. En què quedem, estem o no estem pel bilingüisme? Aquest pobre home s'ha imprés el manifest en castellà i tu li tires la cavalleria per sobre?

També és d'intel·lectual radiofònic el dir que el castellà és un bon negoci. Què cony! Tu no ets un bon fenici; no ets un bon català. [perdoneu la pedagogia de l'odi; es tracta simplement d'un recurs...digue'm-ne literari]

Si volem fer negoci amb la llengua hem d'exigir francés i anglés a les aules immediatament. Arcadi; pensa en gran, home, no siguis perifèric o -pitjor encara- provincià! Hem d'eliminar el català i el castellà i implantar sense més dil·lació el francés i l'anglés. Mira, París és el centre de les lletres -una mica caduc; ho reconec- i Washington, tiu, és el poder! Els intel·lectuals voleu això, no? Poder. Poder de convicció. Que us respectin. Que la gent pensi que la teva opinió és més PODEROSA que la del iaio de la teva dreta.

Arcadi, és impossible avui en dia ser intel·lectual. Si entenem que llegir molt és condició necessària per poder ser un pensador... tu estàs més a prop meu que no pas de la mitja de novetats editorials -llibres nous- que surten en cinc anys. Es-tàs-poc-lle-git, Arcadi; no te les donguis del que no es pot ser.

Arcadi, et diré un secret. Els veritables intel·lectuals del segle XXI, saps qui són?
Vine, acostat, que t'ho dic. Els técnics informàtics. Ells, només ells saben llegir HTML i Java.

No siguis intel·lectual del segle XIX; sigues del segle XXI. HTML a les aules, ARA!
Ni castellà, ni català, ni anglés, ni francés, ni àrab! Zeros i uns! Zeros i uns! 110011101111101010101000010011010101010110101010101010100011


p.s. la meva opinió respecte a la posició dels freaks del manifest respecte a la llengua (amb la resta podria estar d'acord amb algun aspecte) és que de progressista no en té res.

Si entenem les llengües com a patrimoni de la Humanitat, i no com a negoci o eina de poder d'una cultura sobre una altra, m'atreveixo a parlar de filoimperialisme. Arcadi és sincer amb una cosa, emperò. Ell sap que a la república de les lletres no hi ha pau ni treva. Començant per les agents literàries i acabant per les supremàcies lingüistiques i literàries -polítiques- dels idiomes del món; ni un fotut moment de respir.

Tu dius que el castellà és un bon negoci. Millor és l'anglés o el francés. Fora nacionalismes; economia lingüistíca. El teu discurs és pura política (tu com a bon intel.lectual no ens hauries de vendre la moto). Badallo. El discurs de Félix Ovejero (tan brillant pensador en allò referent a l'economia crítica) és el mateix del de l'Arcadi, oi? Doncs Ovejero, que tan defensa els drets econòmics de les economies pobres, cau en una contradicció poc intel·lectual al no defensar també les llengües pobres, o amenaçades. I no em diguis que el català no està amenaçat per la realitat global que tan poc t'agrada. Les cultures perifèriques són també perifèria econòmica si ens creiem el discurs de que la economia no només s'ha d'atendre a benestar econòmic sinó també a criteris de benestar social i cultural.


Ara, que vostés fotin el que vulguin, eh. Més patètics que vostés em semblen els freakis nostrats, tòtems de tan catalana pàtria.