Senyors; això no és un frankfurt.

És un peu deformat.

_______________


La calor comporta que se'm fonguin els ploms i que arribin els malentesos. De tots tipus.

Hi ha malentesos elegants i exquisits. Jo penso que la poesia és un bell malentès que genera més malentesos (més poesia). Llegeixin-se l'article, i si els hi plau després llegeixin-se els comentaris.

N'hi ha d'altres que per ventura són lletjos i aigua bruta. Que saben greu. I com que jo vull ser un subaltern pacífic, vull demanar disculpes a qui se les mereix. Deixin-me que els confongui encara més, i els citi un paràgraf d'un llibre que m'ha deixat un que hi entén molt, que parla poc però escolta molt. (aquest hauria de ser jo).

(...) Se trataba de un acuerdo tácito y además de una demostración de que las acciones reprensibles, cuando son recíprocas y equivalentes, crean un statu quo y permiten una convivencia armoniosa.

RIBEYRO, Julio Ramón. Antología personal. Fondo de Cultura económica

La Segona Perifèria vol entaular aquest tipus de joc amb el lector. Em diverteix enormement. Però corro el risc de ser mal interpretat, ja sigui per les lectures en diagonal, ja sigui perquè hom no sap expressar les seves idees i ironies amb suficient claredat. Com entenc, vatua l'olla, a la Tere Amat! Li hauré de pagar un cubata pròximament. Com entenc a ma mare quan em recriminava que deixés els plats bruts per qualsevol lloc!

Al contrari, i observin aquí el catolicisme recalcitrant que em corrou l'existència, entenc que jo, pel sol fet d'expressar les meves idees en públic, sí que puc ser criticat, destruït o insultat. Això ho vaig tenir del tot present des del primer dia. No fem trampes.

Aquesta contradicció (u pot dir el que li plagui, l'altre no tant) crea tal confusió que hom es dona a la beguda i aleshores passen les coses que passen; s'oblida que els jocs perillosos com el que em porto jo s'han d'explicar, per a no ferir susceptibilitats pròpies i alienes.

Queda dit, queda escrit.

Amén.