En la història, ja mítica, dels Espectaculars de l'Assumpte mai no s'havia premiat cap comentari ni cap menysteniment a personatges de catetosfera. Però això s'havia d'acabar, calia donar-li un gir més popular a aquest premi, i l'hem donat. Per què, diguin-me, ¿què seria de la blogosfera sense el comentari anònim malcarat, aquella sana cagaradeta que es posa sobre els nostres textos? O, a l'altre banda del mirall, ¿aquell actualitzar compulsivament i obscena una pàgina i veure que el número de comentaris no ha parat de crèixer i que la cosa va degenerant fins a tendir perillosament a U en la Lley de Goldwin?
Escriure un comentari per a esbalotar un galliner i aconseguir-ho...
Això és bloggejar, senyors. That's blogging, folks.
Vagi aquest XI Premi Espectacular de l'Assumpte al temible AntiIbànyez, el senyor Migespike Jonze, en representació a tots els lectors anònims que mai us atreviu a comentar i que mireu blogs abans d'engegar l'outlook de l'empresa, cada matí, a les vuit, o aquells altres que comenten de forma anònima, discretament o no, als elefants enfollits cavalgant contra una cristalleria. Com que sabem que insultar és un art, atorguem el XI Espectacular de l'Assumpte, aquesta edició dedicat al Comentador Anònim, a...
migespike jonze dijo... (*)
BEING TONI IBÀÑEZ
Diga que sí, senyor Subal: una pàtria tota feta de Tonis Ibàñez. Una autèntica 'egonomia', on el Jo seria l'única llei; una bucòlica nació --Ègogla, podria anomenar-se--, una 'egoland' a l'estil dels parcs temàtics de Lego (els 'Legoland' de Billund, Windsor, Günzburg o Carlsbad). En el país dels Ibàñez, l'E-banyes seria el guerxo rei. Jo, per la meua banda, em reservo la funció d'egòleg: dedicat en cos i ànima a l'estudi de la forma exterior i interior de l'Ègogla supranacional.
Postdata: Aquest comentari s'ha fet tot i el perill d'acabar en un 'post' del bloEgO
Entrellum.
(**Comentari aparegut en aquest interessantíssim debat sobre política internacional originat arrel d'aquest article.
L'esperada propera edició de L'Espectacular de l'Assumpte, d'aquí a un temps prudencial i per sorpresa. Au. Un notable augment de visites per a Jonze.
*
Una història molt maca, també molt digna de destacar.
*
ACTUALITZACIÓ;
Uns altres que es mereixen un premi.
5 comentaris:
Sr. Subal, això ja ho trobo excessiu, de veres. Que es parli de mi encara que sigui egòticament... Suposo que els comentaristes necessiten etiquetar per a quedar-se tranquils, però vostè no cal que simplifiqui tant, home. Aquest cop no penso enllaçar-lo. A penes notarà les visites.
Ai, Tonibanez, té vostè tota la raó del món. El jurat a atorgat aquest premi per`què va trobar que elcomentari/crítica tenia força qualitat literaria, i que actuaria de col·lofó a aquestes Setmanes Ibanyez que hem tingut a L2P, i per homenatjar l'anonimat, alma mater dels blogs.
Notar o no les visites, en aquest cas, no és important.
Ni alma mater ni leches! L'anonimat a internet és una covardia lamentable. Però, clar, si dónes la cara et diuen "egòlatra". Hay que joderse, eh, quinina... (tan feo eres que no te retratas?)
S'equivoca, senyor Ibàñez:
M'equivoque. No hi ha anonimat que valga: ja s'ha dit: jo, com tothom, sóc Toni Ibàñez. I "done la cara" amb nom de ploma, i em pinte --i m'embellisc amb afaits-- a mi mateix. Així, jo, Toni Ibàñez, sóc la matèria de la meua bitàcola. Si vol ocupar el seu lleure en tema ausades frívol i va, si vull dedicar-li el meu, només hem de pitjar l'adreça de l'Entrellum, ço és: www.lasegonaperiferia.blogspot.com.
Hola, doncs; de Toni Ibàñez, a set de setembre de dos mil set.
Ainsi, lecteur, je suis moi-même la matière de mon livre : ce n'est pas raison que tu emploies ton loisir en un sujet si frivole et si vain. Adieu donc : de Montaigne, ce premier de mars mille cinq cent quatre-vingt.
Publica un comentari a l'entrada