El somni de l'Aliada

Avui és un dia molt important per a la meva Única i Estimada Aliada. Aquests dies ha estat naufragant entre l'esperança i la certesa, entre desenes de mails que arribaven més enllà de l'Atlàntic, entre fotos certament espectaculars.

Els uns

I els altres

Ara ella dorm. Avui anirà a votar i jo l'acompanyaré. Aquí el recompte es farà de manera manual. A Veneçuela es farà mitjançant un sistema informàtic... Com a Florida.

Entre els post no publicats de L2P n'hi ha un que parla sobre la conferència que Ignacio Ramonet va impartir fa una setmana al CCCB. Parlava de la situació política a Venezuela. Ramonet em va decepcionar molt; un discurs maniqueu, rendit als peus de Chávez, sense cap mena (d'auto)crítica. Un discurs que era una tàpia o un mur infranquejable construït de tòpics que als europeus ja ens van bé. Però clar, Ramonet és amic personal de Chávez. M'esperava més de Ramonet, una autèntica llàstima.


...Escolto sorolls a casa. Deixo d'escriure i vaig a saludar a l'Aliada, que es tambaleja amb son, però està desperta. Ai las! M'explica un somni que ha tingut aquesta nit. Estava en un recinte amb milers d'altres persones. Semblava un camp de concentració, amb la única diferència que aquí l'Organització donava menjar i més menjar als reclusos. Ni ella, ni els altres es podien queixar del menjar que els hi donaven, mes no es podien escapar. No els hi faltaven els aliments per calmar els estomacs; hi faltaven aliments per alimentar l'ànima. La llibertat.