L'adolescent

La tardor, quan encara era tardor, colpejava l'estat d'ànim de l'adolescent. El cel de la ciutat era de color groc. Era un cel de pixats. I l'adolescent caminava per caminar, amb les mans a les butxaques. I els sorolls de la gran ciutat no els sentia, perquè l'adolescent caminava sempre amb uns walkmans a tot drap a les orelles. Cultura de videoclip. Ara l'adolescent sordeja. L'adolescent, de l'amor, primer en va conèixer les conseqüències: el dolor i la solitud. La putrefacció del fruit encara aleshores prohibit. Ho va escoltar i ho va aprendre. Llegia poc, aleshores. Avui l'adolescent ha trobat per casualitat el disc que tant el va acompanyar per les avingudes sordes, aquelles tardes de diumenge de tristesa tan exacte. Li ha costat deu miserables euros, recuperar part del seu passat. La seva música ja la vénen a preu de saldo. És una alegria per a la butxaca, però és una notícia inquietant. Escoltar aquest disc, escoltar aquest poeta. Ha representat topar-se amb aquell adolescent que mirava sempre a terra quan passejava per les avingudes dominicals. Cantant-li a totes i cadascuna de les mosses que s'anava trobant aquesta cançó. Per dintre, en silenci.

Albert Pla, Pobre muchacha
Supone Fonollosa, 1995


powered by ODEO

***

J.M. Fonollosa, Times Square III, Ciudad del hombre: New York, El Acantilado.

Pobre muchacha hermosa que deprisa
hacia mi vienes al cruzar la calle
y pasas por mi lado, sin saber
que yo soy la razón de tu existencia.
Ni siquiera me ves. Y te sonrío.

Admiro tu cabello, tu culo y piernas.
Estas tan buena. Te haría muy dichosa.
pero tú te lo pierdes con tu prisa
pobre muchacha hermosa apresurada

dichosa


dichosa