dissabte, de desembre 30, 2006

Un jet lag acollonant

18.30

Adéu, amics veneçolans, què bé m'heu fet sentir! Gràcies familia M. O., de nou, per les hallaques i el rom! I pujo a l'avió. I busco i trobo la meva cadira de tortura, i m'abillo el cinturó, i observo a un adult jove basc, amb molta cara de basc, que llueix una samarreta d'un partit de Chávez tot orgullós, tot desafiant. Suposo que moltes families d'aquest avió porten de tornada a algun dels primers veneçolans ploraners que ha nascut fora de Veneçuela, país d'exili light, inmers en una autocràcia light. Parlarem més del concepte light, en aquests post que vindran. Poc us interessaran, car la meva innocentada veneçolana ha despertat zero interés. Vale, vale. Només el de Sant Pol m'ha volgut seguir el joc. Sant Pol, quedes apuntat a la meva llibreta. Els altres teniu un negatiu.

19.10

Iberia informa que la causa de este retraso se debe a los controles policiales del equipaje y es ajena a nuestra responsabilidad. Malparit el tio d'aquí al davant. Li donen per llegir La Vanguardia; "no, que este es catalán y me la suda; La Razón tampoco, que no somos tan de derechas; dame El Mundo". Això em fa posar de molt mala llet.. En el viatge d'anada, amics, seieu a la meva falda que us explicaré una rondalla, anava jo corrents per una terminal hipermoderna de Barajas cercant la porta que em conduiria finalment a Caracas, m'aturo davant un cubicle per a fumadors. Un paio enclenxinat em demana foc i li'n dono. Empassa llargament la primera pipada y suspira; "sólo nos falta una estrella de David en el pecho, joder". Aquesta frase és una sant i senya que tenim els fumadors per a reconèixens entre nosaltres. Malgrat les pressa objectiva que tinc, decideixo ser amable amb el senyor. "Pues aún que aquí se puede fumar, en el Prat no hay ni un puñetero rincón", responc. "Que se jodan, los catalanes", diu. I em va semblar que em tirava el fum a la cara. Adéu Espanya. Hola Espanya. Res ha canviat en quinze dies.

19.30

El vell italià del meu costat té un tic nerviós consistent en fer espetegar els llavis cada cert interval de temps simulant flatulències. Peeeep. Peeeep. I hi ha un marrec aquí al davant que gemega fins a que les ones de so en espiral s'incorporen al soroll de les turbines de l'avió i el peeeep peeeep de l'italià.

22.49

23 .00 h+ 7.30 h del viatge+ una hora de retard aliè a la voluntat d'Iberia...

23.25

...+/- cinc hores?

00.36

= a què?

00.57

= a què?

...


Peeep peeeeep

2.30

Documental An Inconvenient Truth. Per la tele de l'avió. Recordo. Decideixo que utilitzaré per primer cop els auriculars i deixo que el temps s'esmunyi per entre les meves mans. Penso que el temps se'ns esmuny a tots i observo el mar platí com s'evapora a la llum de la lluna per la finestreta. Pobres de nosaltres. Gran film.

??-??

Quina hora deu ser? Quan arribarem? Quina hora és en aquest meridià exacte? Té hora, aquest meridià inútil d'aigües internacionals? Vaig endavant en el temps? O bè enrera? Llegeixo que dues editorials independents fan anys. A l'article hi surt un nom que reconec. El diari és del 29 de desembre. És d'avui? És d'ahir? O bé de demà? Penjaran Saddam demà a la nit, a l'hora del telenoticies. Ho veuré.

??-??

I tanmateix, el dia dels Sants Inocents, Chávez no va canviar l'himne nacional per La Gasolina. Només va sentenciar que no renovaria la concessió televisiva a Radio Televisión Caracas, que segons tinc entés és un conyàs infinit, apart de ser de l'oposició més radical i recalcitrant. Vaig parlar amb un amic que detesta Chávez i em va dir que ell no mouria un dit, quan la tanquessin. La cosa està en el quan. Ja ho tenia per segur. Vem veure el discurs de Chávez en directe, per Venevisión, mandrejant tot el matí. En parlarem, de Chávez, en parlarem. Fins a matar-vos d'avorriment.

8.30

Barajas, per fi. Redéu! Un altre control? La Benemérita em fa posar nerviós i em deixo el móbil a la lleixa de plàstic dels raigs X. Em fumo furiosament aquest cigarret per oblidar el peeep peeep i me'n torno a buscar-lo. Curiosament, ara probo de fer-lo jo, el peeeep peeeep. El meu cervell fa temps que va per una altra banda. Son les 8.30 per a ell. El meu cos viu a les 3.30... de quin dia?

??.??

Surto triomfant de l'aeroport del Prat, i em fumo un cigarro a plaer. Només he perdut un bastó que servirà per penjar una nova hamaca. Tant és; el trobaré demà. Em trucaran.
El meu acompanyant m'informa inmediatament que hi ha hagut una bomba a Barajas. No fotis, quan? La cosa continua estant en el quan. Jo estava sobrevolant l'aeroport quan ha passat... Coses del jet lag. I ja han pelat a Saddam. Qu... Quan? Aquesta nit. I no entenc el concepte aquesta nit.

Ara

I aquí estic, i segueixo pensant que el dia de la censura a Btv és demà i no pas avui. Però en hores de jet lag, millor és deixar d'escriure i fer cas als grans, que saben que diuen.



L'ortografia? Me la perdoneu, que estic baldat. Demà serà un altre dia. De debó han pelat al Saddam? I la bomba, a on ha estat?


Maldita ciudad, Albert Pla
Supone Fonollosa, 1995


powered by ODEO