dimarts, de febrer 14, 2006

Allà i Al·là

Arribo a casa tard i amb una cama penjant i em trobo a la opinòloga dintre del meu aparell de televisió. Em trobo amb el merder de les caricatures. La opinòloga. Donant lliçons de democràcia als contertulis. I a mi i a tu i al de més enllà. No, companys, no vull lliçons de democràcia, ni de llibertat d’expressió, que és l’Al.là de molts europeus encantats d'haver-se conegut.

Jo m’he permès el luxe de no opinar sobre els dibuixets de la discòrdia. No opino perquè no sé què pensar. A França les nenes musulmanes no poden anar amb el vel a l’insti, però els nens jueus sí que es passegen amb les seves patilles, i els noiets catòlics amb el cadàver penjat de la creu. A Afganistan exploten els budes gegants esculpits a la muntanya i vesteixen les seves dones en una presó de color blau o negre. Un es tira un pet a Copenhagen i la fortor se sent als carrers de Teheran, barrejat amb l’aroma del querosè dels còctels molotov. Als yuesei una tia no pot ensenyar el pit per la tele, aquí digues que els militars colpistes son uns fills de puta i veuràs. Tan europeu era Voltaire com Torquemada. Tan europea fou la Revolució Francesa com la crema dels càtars. Tan europeu fou bombardejar Londres, com bombardejar Dresden. O no? Cent per cent europea va ser la expulsió dels moriscos i la persecució dels jueus. O no?

Aviam si ho entenem d’una vegada; glo-ba-lit-za-ci-ó. In-ter-net. La intimitat d’un diari de províncies ja no existeix. Cremen ambaixades. Vale. A on? Aquí? Ne pas. Allà. Al·là. Allà són lliures de cremar el que els hi convingui, tal i com nosaltres podem bombardejar pagesívols afganesos fortament armats. Voleu llibertat per a cagar-vos en el seu Déu? Retireu les vostres ambaixades d’allà, d’Al.là. Voleu que els moros deixin d’estar emprenyats i que us deixin d’emprenyar? Retireu les vostre tropes, les vostres begudes, la vostra moral, la vostra filosofia, els vostres Drets Humans (per favor, no em foteu riure) d’allà. D’Al·là. Que us molesten els moros i els xinesos i els immigrants i blablabla? desmonteu les vostres maquiles i la recolonització global. Que el capitalisme només el gaudim aquí, collons. Allà estan globalitzats, collons, i aquí globalitzem, collons.

Jo globalitzo
Tu globalitzes
Ell globalitza?
Nosaltres globalitzem
Vosaltres globalitzeu
Ells globalitzen?

(no, ells no tenen dret a globalitzar les seves frustacions, per favor, quines coses!)

Monteu les vostres fàbriques a les rodalies de les vostres ciutats, i no pas al Marroc o a Pakistan. Pareu màquines. Només aleshores, al meu entendre, us podreu cagar en els moros miserables i cavernícoles que se’ns foten a casa per quartar la nostra tan estimada i lluitada i megaguai Llibertat d’Expressió. (Ll d'E... per favor, no em foteu riure).

Els drets que brollen de la Revolució Francesa no s’imposen per la força, carall, i menys posant-nos a nosaltres mateixos com a exemple a seguir. Les revolucions es fan des de dins, i si es volen fer des de fora ja no són revolucions sinó invasions, imperialisme. De la mateixa manera que a mi m'emprenyaria molt que vinguessin a vendre'm la revolució iraniana posant-me una pistola al pit, doncs suposo que a ells els hi fa la mateixa gràcia amb la declaració dels Drets Humans, que no són més que uns paperots xops de sang, que emanen de la guillotina (europea).

Potser em mostro molt taxatiu amb les meves opinions, potser, potser. No tinc clara la meva postura. Més que el saber em plau el dubtar, que deia aquell europeu anomenat Dante. Comentaris irats al fons a la dreta. Jo no censuro. Demano respecte i prou, que és el que crec que hauriem de fer tots. La prepotència, ara ho sabem, es respón amb més prepotència. I atemptats.
______________________
Actualització a 15 de febrer:
links i batusses relacionades: sèrie Moros enfadats (1, 2 i 3)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Subal, em trec el barret. El que escrius no és opinió, són fets, i per tant irrefutables.

Anònim ha dit...

Subal, què et diré? L'opinòloga em sembla un freaky de fira, però què farem quan un senyor es vulgui casar tres cops, i les senyores hi estiguin d'acord? Tu diràs endavant! I jo et diré val! Però i si volen separar els nois de les noies a la piscina del teu poble? Aquesta és la qüestió. El que dius d'Europa és tan exagerat, tan absurd, que no ho discutirem. Prova de comparar Europa amb la resta del món, i si no veus aquí més llibertat, pau i prosperitat, o si ho veus però per alguna raó fas com si no ho veiessis, aleshores no sé què més et puc dir. Antoni - Quaderns

subal ha dit...

Amic Antoni, dels tres valors que enumeres, només en veig un que sigui un valor objectiu, no opinable; la pau. La llibertat i la prosperitat són valors, al meu entendre, molt subjectius. He pogut viatjar algun cop a Amèrica Llatina, i allà veus que la llibertat i la prosperitat poden significar altres coses que no pas el concepte eurocèntric que tenim aquí.

Tanmateix, la pau a Europa, i als Estats Units, potser ens les hem guanyat exportant les nostres guerres i els nostres odis lluny, molt lluny, per a que no molestin.

Tanmateix, el que jo volia dir en el fons és que la globalització ens ha d'empènyer a ampliar el concepte de CONVIVÈNCIA. Perquè la globalització tecnologica fa que poguem entrar a casa de gent que té uns valors molt diferents als nostres... no sé si m'explico...

salutacions a tots, Antoni, lodo, Dhamma...

Pedro ha dit...

Però tampoc cal matar elsescandinaus d'aquells països...