Confessió de l'autor
Una tarda, després de moltes voltes per la ciutat, després de furioses voltes entorn meu, vaig pujar a la Cartoixa de Montalegre. A Tiana, davant la creu dels caiguts, vaig trobar un taxi.
-A Montalegre.
-Sí
Darrera els vidres del cotxe, mirava els pins retallats, obscurs, les vinyes roges, les llargues terres ocres, ondulants, i el mar que lluny, lluia com una làmina d'alumini.
I a mig camí, el taxista, un home bo i gris:
-Quants anys tens?
-Vint-i-vuit
-Està cansat de la vida?
-No
Dins la Cartoixa, a l'esquerra d'un monjo pàl·lid i atlètic, voltava els claustres, muts, amples i austers. El monjo, bru i lleidatà, em posà una mà damunt l'espatlla. Deia:
-Vosaltres, els xicots de la postguerra, porteu el mal com un soldat porta les benes damunt la nafra. El mal en el teu interior no és orgànic. En vosaltres, el mal cobreix la bondat, senzillament. La joventut que viu cremant-se, tu, és més evangèlica del que creieu. Tot el que no és mediocre és evangèlic. Creu-me. La frase de Crist: "els darrers seran els primers", probablement no significa res més que això.
Després digué:
-Els qui t'han masegat seran jutjats segons la teva puresa d'esperit.
En sortir de Montalegre, vaig escriure les planes que segueixen, un senzill testimoni meu i d'altres companys, que, en les idees i en la pell, han sentit les paraules del príncep d'aquest món a un personatge d'aquest llibre:
-Això és la guerra que ve després de tota pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar.
Solapa de El mar, Blai Bonet, 1958, Aymà.
Una tarda, després de moltes voltes per la ciutat, després de furioses voltes entorn meu, vaig pujar a la Cartoixa de Montalegre. A Tiana, davant la creu dels caiguts, vaig trobar un taxi.
-A Montalegre.
-Sí
Darrera els vidres del cotxe, mirava els pins retallats, obscurs, les vinyes roges, les llargues terres ocres, ondulants, i el mar que lluny, lluia com una làmina d'alumini.
I a mig camí, el taxista, un home bo i gris:
-Quants anys tens?
-Vint-i-vuit
-Està cansat de la vida?
-No
Dins la Cartoixa, a l'esquerra d'un monjo pàl·lid i atlètic, voltava els claustres, muts, amples i austers. El monjo, bru i lleidatà, em posà una mà damunt l'espatlla. Deia:
-Vosaltres, els xicots de la postguerra, porteu el mal com un soldat porta les benes damunt la nafra. El mal en el teu interior no és orgànic. En vosaltres, el mal cobreix la bondat, senzillament. La joventut que viu cremant-se, tu, és més evangèlica del que creieu. Tot el que no és mediocre és evangèlic. Creu-me. La frase de Crist: "els darrers seran els primers", probablement no significa res més que això.
Després digué:
-Els qui t'han masegat seran jutjats segons la teva puresa d'esperit.
En sortir de Montalegre, vaig escriure les planes que segueixen, un senzill testimoni meu i d'altres companys, que, en les idees i en la pell, han sentit les paraules del príncep d'aquest món a un personatge d'aquest llibre:
-Això és la guerra que ve després de tota pau, aquesta guerra que penetra en la terra, crea coves obscures i excita la luxúria. Com el mar.
Solapa de El mar, Blai Bonet, 1958, Aymà.
*
*Pero no hay que hacerse ilusiones: Fabre no se equivoca jamás. Todos los biólogos están de acuerdo en reconocer lo preciso de sus observaciones, salvo los que no están de acuerdo con él, y son legión.
Jaleosas andadas, Boris Vian, 1979, Icària Literaria.
1 comentari:
bon díptic salat noi!
és crim fotocopiar un llibre descatalogat?
*e*
Publica un comentari a l'entrada