Allà i Al·là

Arribo a casa tard i amb una cama penjant i em trobo a la opinòloga dintre del meu aparell de televisió. Em trobo amb el merder de les caricatures. La opinòloga. Donant lliçons de democràcia als contertulis. I a mi i a tu i al de més enllà. No, companys, no vull lliçons de democràcia, ni de llibertat d’expressió, que és l’Al.là de molts europeus encantats d'haver-se conegut.

Jo m’he permès el luxe de no opinar sobre els dibuixets de la discòrdia. No opino perquè no sé què pensar. A França les nenes musulmanes no poden anar amb el vel a l’insti, però els nens jueus sí que es passegen amb les seves patilles, i els noiets catòlics amb el cadàver penjat de la creu. A Afganistan exploten els budes gegants esculpits a la muntanya i vesteixen les seves dones en una presó de color blau o negre. Un es tira un pet a Copenhagen i la fortor se sent als carrers de Teheran, barrejat amb l’aroma del querosè dels còctels molotov. Als yuesei una tia no pot ensenyar el pit per la tele, aquí digues que els militars colpistes son uns fills de puta i veuràs. Tan europeu era Voltaire com Torquemada. Tan europea fou la Revolució Francesa com la crema dels càtars. Tan europeu fou bombardejar Londres, com bombardejar Dresden. O no? Cent per cent europea va ser la expulsió dels moriscos i la persecució dels jueus. O no?

Aviam si ho entenem d’una vegada; glo-ba-lit-za-ci-ó. In-ter-net. La intimitat d’un diari de províncies ja no existeix. Cremen ambaixades. Vale. A on? Aquí? Ne pas. Allà. Al·là. Allà són lliures de cremar el que els hi convingui, tal i com nosaltres podem bombardejar pagesívols afganesos fortament armats. Voleu llibertat per a cagar-vos en el seu Déu? Retireu les vostres ambaixades d’allà, d’Al.là. Voleu que els moros deixin d’estar emprenyats i que us deixin d’emprenyar? Retireu les vostre tropes, les vostres begudes, la vostra moral, la vostra filosofia, els vostres Drets Humans (per favor, no em foteu riure) d’allà. D’Al·là. Que us molesten els moros i els xinesos i els immigrants i blablabla? desmonteu les vostres maquiles i la recolonització global. Que el capitalisme només el gaudim aquí, collons. Allà estan globalitzats, collons, i aquí globalitzem, collons.

Jo globalitzo

Tu globalitzes

Ell globalitza?

Nosaltres globalitzem

Vosaltres globalitzeu

Ells globalitzen?

(no, ells no tenen dret a globalitzar les seves frustacions, per favor, quines coses!)

Monteu les vostres fàbriques a les rodalies de les vostres ciutats, i no pas al Marroc o a Pakistan. Pareu màquines. Només aleshores, al meu entendre, us podreu cagar en els moros miserables i cavernícoles que se’ns foten a casa per quartar la nostra tan estimada i lluitada i megaguai Llibertat d’Expressió. (Ll d'E... per favor, no em foteu riure).

Els drets que brollen de la Revolució Francesa no s’imposen per la força, carall, i menys posant-nos a nosaltres mateixos com a exemple a seguir. Les revolucions es fan des de dins, i si es volen fer des de fora ja no són revolucions sinó invasions, imperialisme. De la mateixa manera que a mi m'emprenyaria molt que vinguessin a vendre'm la revolució iraniana posant-me una pistola al pit, doncs suposo que a ells els hi fa la mateixa gràcia amb la declaració dels Drets Humans, que no són més que uns paperots xops de sang, que emanen de la guillotina (europea).

Potser em mostro molt taxatiu amb les meves opinions, potser, potser. No tinc clara la meva postura. Més que el saber em plau el dubtar, que deia aquell europeu anomenat Dante. Comentaris irats al fons a la dreta. Jo no censuro. Demano respecte i prou, que és el que crec que hauriem de fer tots. La prepotència, ara ho sabem, es respón amb més prepotència. I atemptats.

______________________

Actualització a 15 de febrer:

links i batusses relacionades: sèrie Moros enfadats (1, 2 i 3)