La força de la gravetat, de Francesc Serés.
Un efecte estrany com una dosi de Raymond Carver. Cheever aplicat a aquestes terres. Minuciosos treballs d'investigació, acuradíssimes tècniques literàries que imploten dintre teu i t'omplen de desolació fascinant... i metàl·lica. Una cadena de relats extremament ben escrits, una sorpresa cada cop major. Una alegria, aquest Serés, una alegria. Relats per recordar sempre més. El cant a una terra que ja és cendra, viratges d'infern, o un descampat en runes. Serés és un brillant mastegot. Domina a la perfecció fins a on pot estirar el fil narratiu, què vol ensenyar al lector i què vol deixar surant a la superfície, afligint-nos amb una excitant sensació que alguna cosa fora del comú està a punt de passar. I no passa. Com la droga. Textos excepcionals. Relats memorables. Tots, del primer al darrer. No n'hi ha ni un que valgui la pena saltar-se. El millor, el que més m'ha acompanyat aquests dies; El do.
Quina sort no haver llegit més que una obra de Serés. Encara me'n queden unes quantes més. La seva escriptura és magmàtica, un riu roent i subterrani del qual tu només pots escoltar-ne una lleu remor amenaçadora. Talment, com la societat que descriu l'autor, la catalana, on tot té una aparença noble, domesticada, agradable i natural, però un carall. Aquest és un poble de silencis i de drames petits petits que gairebé mai assoleixen categoria de fet històric. I els fets històrics ens els sabem tots de memòria. Necessitàvem d'un Carver que detallés i enunciés les nostres petites misèries i derrotes i ja el tenim, jo fins ara no me n'havia adonat.
Això penso a les 17.03 del dia d'avui.
7 comentaris:
Suposo que exageres. I és normal que exageris, perquè tampoc no tenim molt per escollir. T'ho dic jo, que no he llegit ni una sola ratlla de Serés. Ho vaig intentar amb Moncada i vaig fracassar. M'inquieta tanta unanimitat. El meu criteri literari és del tot heterodox.
crec que ho seguiràs pensant demà a les 17.04.
Jo també he llegit només la força de la gravetat, d'en Serés, i la veritat és que també em va sorprendre molt agradablement. Molt.
Sobretot però, els primers relats.
Doncs a mi, que no hi entenc gens, la gravetat em va agradar menys que la trilogia (sobretot que el primer llibre de la trilogia).
La força de la gravetat és boníssim, només espero que la cosa no s'espatlli. Podem estar molt contents de tenir escriptors així. I tinc pendent la trilogia.
Seria un luxe llegir-lo en algun diari a aquest.
Llegeix-te La matèria primera. Val la pena
amic xenofílic, just aquests dies me l'estic llegint. Aviat comentaré alguna cosa, però ja t'avanço que, malgrat ser també molt bo, m'agrada més l'altre cara del mirall, o sigui, La força d ela gravetat.
ja en parlarem, ja!
Publica un comentari a l'entrada