El dia de fer punxa als llapis

—Eh, tu.
—Eh, tu.
—Com ha 'nat.
—Psé, bé. Curt.
—Clar.
—(...)
—(...)
—I què t'has llegit?
—Bueh, coses.
—Ahà?
—Psé.
—Molt bé, molt bé.
—[...]
—[...]
—En Manolo del magatzem m'ha portat una ampolla de J&B plena d'orujo. Del poble.
—Hosti. Nosaltres vam comprar limoncello a Nàpols.
—Ah. Jo he llegit La força de la gravetat. Serés.
—Doncs jo La matéria primera. També d'en Serés.
—Doncs jo Bartleby l'escribent. Melville.
—Me'n fas cinc cèntims?
—Preferiria no fer-ho.

—Escrivent va amb bé baixa.

—Ah. Doncs Bartleby l'escrivent. Be baixa no porta accent
—Doncs jo he llegit Bartleby y compañía. Vila-Matas
—Doncs jo Historia abreviada de la literatura portátil. Vila-Matas
—Nyé, nyé, nyé. Doncs jo Bullet Park, Cheever.
—Cien cartas a un desconocido. Calasso.
—(...)
—(...)
—No fa massa calor, oi?
—Oi, oi.
—I el Barça?
—Qui? No el conec.
—Has vist que els captaires tornen a pul·lular?
—Alguna cosa he sentit.
—Millor, oi?
—Millor, millor.
—I el senyor Pech ha escrit alguna cosa, indignat.
—Ah. Uf. A la gent li toques el cognom i sembla que li toquis la cartera.
—Tens un piti?
—I tu tens foc?
—(...)
—(...)
—Escolta, i el títol?
—Ah, no-res, una broma privada, una manera com una altra de dir reentré. You know.
—Publiques ja, o vols afegir més misèria a aquest post?
—Publica tu, publica tu. Jo m'en desentenc. I dius que t'han portat orujo, eh? Ensenya-me'l.

Ps.

—Matèria primera.

—Què?

—Matèria porta accent obert.

—Ah. Uf.

Ps2
—El dia de fer punxa als llapis.
—Què?
—Què?
—Que el plural de llapis és llapis (invariable).
—Hosti
—Vergonya...
—De res. ;)
—Sempre marxen els millors, eh Sub?
—Sí. [sospir]