La Mort no fa vacances, aquest agost. L'altre dia, a Juneda, rebo notícia de la mort de Pepe Otal, a Cerdenya. Mestre de titellaries i amic de poetes, qui no ha anat mai al seu taller una nit de solstici, a veure viure les seves titelles? Papa Google ens dóna més informacions sobre la seva vida i obra [1 , 2, 3 i 4].
Però més enllà d'això, us vull parlar del seu últim viatge, d'una gran noblesa. Va morir just acabada una actuació de la seva La Divina Comèdia, d'un atac de cor fulminant. I el seu cos, segons m'expliquen, fou repatriat cap a Albacete vestit de Virgili. I, segons m'expliquen, com un estrany homenatge a una vida singular i a l'obra de l'artista, així va ser enterrat.
Doncs res, aquest breu post, serveixi d'humil homenatge a ell i a en Joan Vinuesa, gran amic del titellaire i esperit de moltes nits de poesia i titelles. Llarga vida entre nosaltres tindrà el seu record! Amics, amics, l'oceà què gran és l'oceà.
Però més enllà d'això, us vull parlar del seu últim viatge, d'una gran noblesa. Va morir just acabada una actuació de la seva La Divina Comèdia, d'un atac de cor fulminant. I el seu cos, segons m'expliquen, fou repatriat cap a Albacete vestit de Virgili. I, segons m'expliquen, com un estrany homenatge a una vida singular i a l'obra de l'artista, així va ser enterrat.
Doncs res, aquest breu post, serveixi d'humil homenatge a ell i a en Joan Vinuesa, gran amic del titellaire i esperit de moltes nits de poesia i titelles. Llarga vida entre nosaltres tindrà el seu record! Amics, amics, l'oceà què gran és l'oceà.
22 d'agost de 1946 — 24 de juliol 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada