dijous, d’agost 23, 2007

Màrqueting telèfonic

Ella treballa de dues del migdia a deu de la nit. Té un to de veu suau, amable, segur. Em sembla que és llatinoamericana, però el seu accent és difús. Fa dues setmanes que ens persegueix a hores demencials; a l'hora de dinar, a l'hora de sopar, a l'hora de fer blog... treballa per Orange, i assegura que té una oferta immillorable per a nosaltres.

Mai he tingut problemes amb els estudis de mercat emprenyadors; truquen, demanen si tinc un minutet i que si em plau respondre a unes preguntes referents al consum de qualsevol cosa. Aleshores jo demano què em pagaran, i la persona a l'altre fil telefònic emmudeix per un instant i diu que... que res... que... això és només un estudi de mercat. Jo li explico a la veu que si és un estudi de mercat estic fent una feina remunerable, doncs estic explicant els meus hàbits de consum a una empresa que segur que en sabrà treure profit econòmic del qual jo en vull ser partícip en la mesura justa, que si no em pagaran doncs no estic disposat a regalar ni un segon del meu temps. Penjo l'aparell.

Però ella és diferent. Ella no vol fer-me cap pregunta, sinó que em vol ajudar, doncs té una oferta immillorable. Tan amable em resulta que he estat dues setmanes fent l'enze i convidan-la a trucar l'endemà, amb l'esperança que no em trucarà més i em deixarà en pau. Mai és així; ella truca l'endemà, i jo procuro no agafar el telèfon. Ahir va trucat a tres quarts de deu de la nit, a tres quarts i cinc de deu de la nit, a les deu i cinc minuts de la nit. Prou, em vaig dir. Agafo per últim cop el telèfon i amabilíssimament li dic que gràcies, moltes gràcies, que ella ha estat molt amable amb mi tot aquest temps, però que amb tota la pena li he de comunicar que no ens interessa cap oferta, que em sap molt greu per ella, però que deixi d'insistir, que no m'interessa. Ella, que segur que ha fet un miler de cursets i sap fer front a qualsevol negativa, m'ha demanat que què és el que no m'interessa de l'oferta, i jo li he pregat que no insisteixi, que no m'agradaria penjar-li el telèfon de males maneres, que entenc que la feina que té és una puta merda, que no hi ha dret que treballi fins a les deu de la nit perdent la veu venent coses que ni li van ni li venen, que qui s'hauria d'embrutar en aquesta batalla és el cap del cap del cap del seu cap, el que condueix l'Audi i du un somriure d'orella a orella, que estic segur que la seva feina afecta a la seva vida privada, que ha de ser descoratjador, tot plegat.

Em diu que d'acord, que moltes gràcies per la meva atenció. Ha penjat el telèfon i m'ha trencat el cor. Merda.

4 comentaris:

Tina ha dit...

M'agrada molt això de preguntar si és remunerada l'enquesta, t'ho copiaré el proper cop que em truquin!

cristina ha dit...

A mi, una vegada, una em va dir, tota emprenyada "ah, así que no quiere pagar menos!" i va marxar. Donant un cop de porta simbòlic.

tonibanyes ha dit...

Collons, quina capçalera més xunga!

subal ha dit...

Tina, et puc assegurar que la tàctica funciona. no s¡esperen una resposta a l'alçada del seu capitalisme salvatge. ja em diràs si t'ha funcionat.

Cristina, a mi això que expliques tambñe m'ha passat. Fins i tot m'ha passat que m'he barallat amb un imbécil que se'm va posar súper xulo i va arribar fins a l'extrem de l'insult.

Banyes; la bellesa està en les coses lletjes, cosa que vostè no va arribar a comprendre mai a Istambul. En aquest cas, el seu gust és del tot ortodox.

salut.