dijous, d’agost 23, 2007

Dues consideracions gracienques

Hola amics. Avui us parlaré de dos fets extraordinaris que vaig poder observar a les darreres festes de Gràcia.

Primer fet extraordinari

Anava fent tombs pels carrerons plens de pixats i quina no fou la meva sorpresa i estupefacció al veure, ni més ni menys, que un reducte de bàrbars que megàfon en mà dedicaven el seu temps a insultar al sofert veïnat gracienc al crit de vecino-oé-vecino-oé-vecino-jódete. Ho vaig trobar repulsiu, però alhora, no deixava de ser un acte subversiu i, per què no, honest. Un fotut happening afterpop. Un acte de protesta veïnal al revés.

Segon fet extraordinari

El concert perpetrat per Don Simón y Telefunken. Us he preparat un parell de tutubs representatius del món paranormal d'àcid acetilsalicílic —ararel·lià— d'aquests minyons. Tres coses em van commoure profundament de la seva actuació. La primera, la veu extremament aguda del senyor Don Simón, que de petit va caure en una marmita d'hidrogen líquid com a mínim. La segona cosa commovedora foren els discursos minimalistes de l'abans esmentat, que entre cançó i cançó de mig minut ens introduïa a un univers de colorets i arcs de Sant Martí, propi d'una festa de bolets psicotròpics. Emocionant va ser la disculpa pública per la manifesta brevetat de les seves composicions, que aspiraven, segons el seu discurs, a protagonitzar la banda sonora de l'últim minut de les persones, quan la vida passa davant teu i esdevé el túnel amb final lluminós que és la mort. No és meravellós? la tercera cosa que em va consternar ja no m'en recordo.

Endavant vídeos.
El primer, parlant amb un déu de cartró.



Aquest amb Casasses, afeccionat a la música casolana, com ja sabeu els qui l'heu vist actuar amb Comelade.



Més material d'aquesta gent aquí, al seu Myspace. No soporto Myspace. Kill your Myspace.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pel que dieu, és molt possible que els senyors graciencs siguin amics del meu veí del primer pis, que davant de les meves queixes per les seves activitats lúdiques a altes hores de la nit, fent un magistral ús del sarcasme, em vam respondre un "que pena", quan els deia que no ens deixaven dormir. Si els torno a veure, deu no ho vulgui, ja els saludaré de part vostre.

Anònim ha dit...

Jo vaig tenir l'oportunitat de veure Don Simón y Telefunken al PopArb, concretament el dissabte al matí a la piscina d'Arbúcies. Allà hi érem una vintena de persones, com a molt. Prenent el sol i escoltant-los. El que més em va impactar va ser quan ens van repartir palles de plàstic tot incitant-nos a posar-nos sota l'aigua de la piscina i fer bombolletes per tal d'acompanyar-los amb la melodia. Espectacular.