La vida secreta de las palabras

Amics i saludats, d'aquí i d'allà, señor presidente,

avui vinc amb el ferm propòsit de compartir amb vosaltres els resultats d'una investigació intermitent que porto a terme des d'aquells dies feliços d'agost. Us pot semblar una investigació inútil, insubstancial, vague, però us equivocareu perquè quan decidiu deixar enrera les vostres pors atàviques i comenceu a interactuar amb els germans d'ultramar que cohabiten amb vosaltres, quan això passi, recordeu la Perifèria i la pretesa inutilitat d'aquest post.

És un vici confessat el d'escoltar la conversa d'altri quan hom va en metro o autobús. No totes, evidentment. Les de les dames petitoburgeses de Muntaner me les estalvio per esgotadores. Badallo i em cau la llagrimeta. Em fotria a cridar-les a cau d'orella que callin, per l'amordedéu, que callin o que baixin. Per contra em dedico a mossegar-me el llavi inferior fins a l'automutilació. Coses de col·legi de capellans.

A mi m'agraden les converses dels perifèrics d'ultramar, dels germans llatinoamericans. Conec per l'accent la nacionalitat pretèrita d'aquests nouvinguts. Impossible esbrinar si un és de Panamà, això no. Però els colombians estan xupats, com els argentins, com els equatorians, i els veneçolans. Mexicanoooos, ¡cómo no! Xilens i uruguaians, no tinc el gust de conèixer-ne, però en fi.

Avui la meva estimada i única aliada ha volgut jugar a descobrir paraules de la seva terra que estiguin reconegudes per la RAE, via google. Chévere, per exemple, està reconegut! Qué chévere!


chévere.
1. adj. Ant., Ecuad., Hond., Méx., Pan. y Perú. Primoroso, gracioso, bonito, elegante, agradable.
2. adj. Á. Caribe, Bol., El Salv. y Hond. Estupendo, buenísimo, excelente.
3. adj. Col., Cuba, Pan., Perú, R. Dom. y Ven. Benévolo, indulgente. Un profesor chévere. Un examen chévere.
4. m. fest. P. Rico y Ven. petimetre.
5. adv. m. Ven. magníficamente (ǁ muy bien).

Però més enllà d'aquesta troballa, hem descobert uns diccionaris collonuts que us serviran per entendre més la bellesa del castellà d'ultramar, que ha florit ignorant l'academicisme del Centre.

Mireu, mireu!!

Hi ha de tot i més. Diccionaris que són unes perles; Argentino para mexicanos és espectacular. La meva venerada aliada, ni argentina ni mexicana, no entenia res! I jo menys, clar.

Per exemple;

Abriboca (arg.)- Avionado (mex.)

Deu voler dir quelcom semblant a bocabadat, empanat, oi? Fixeu-vos els mexicans i la seva manera d'entendre el món mitjançant les paraules. Avionado. És la cara de carallot que se't queda quan mires dalt al cel cercant un avió que se'n va sense tu. La boca entreoberta i els ulls mig clucs. Una mena de trainspotting.

Les frases fetes llatinoamericanes em desperten la imaginació, me la disparen. A cada muerte de obispo. Ni calvo ni con dos pelucas. I tantes altres que per mandra i manca de caràcter no us escriuré avui.

Tanmateix, no puc deixar d'esmentar una paraula amb significat particularment amenaçador, dolorós, un avís per a navegants, que referma la meva convicció de que on hi ha vida hi ha mort, i a on la vida esclata en tota la seva magnitud, la mort espera encara amb més avidesa i expectació;

caribear.- Apabullar, abusar de algo o alguien por su débil condición... i aleshores penso...
catalanear.- ?