dimarts, de desembre 20, 2005

La Part dels Guarures? No. La part dels follamares

-Eh, tu, autor.
-Què.
-Toca que em passegis per la Perifèria i que acabis la teva estúpida crònica sobre els fets del puticlub del D.F.
-No m'abelleix.
-Doncs sàpigues que tens una sèrie de responsabilitats amb la gent que et llegeix. Ara, allà vós, jo em rento les mans. Sóc un miserable personatge de ficció, un assalariat, vaja.
-No saps la sort que tens.
-Eh, tu, autor.
-Què. Què. Què.
-Dona'm un piti i m'expliques què cony et passa.
-Ahir uns niñatus follamares, fills de la gran puta, segurament farloperus, van fregir a una indigent en un caixer automàtic.
-Ah, sí, autor, on anirem a parar, oi.
-Oi.
-I que més.
-L'empresa propietaria del pis on havíem de viure feliçment la meva aliada i jo, la companyia Aigües de Barcelona, ha introduït una clàusula al contracte, a l'últim moment, que diu el següent; Aquest contracte és de cinc anys i un dia, si s'abandona el pis abans dels cinc anys i un dia cal pagar la totalitat dels lloguers dels anys restants.
-Dona'm un exemple, sagal, que no t'expliques.
-Si decidíssim marxar al cap de l'any, hauríem de pagar el lloguer dels quatre anys que per contracte ens tocarien, no una mensualitat, ni dues, sinó quaranta vuit mensualitats. Una condemna penitenciària. Cinc anys i un dia.
-Collons.
-Sí, collons.
-Però això no és il·legal? Vull dir, que si decidissiu marxar abans dels cinc anys i Aigües de Barcelona llogués el pis a algú altre, els desgraciats d'Aigües de Barcelona cobrarien la vostra pasta i la pasta del llogater que efectivament ocupa el pis.
-Les lleis són pels pobres, Subal, no per les transnacionals.
-Com està el pati.
-Sí. Com està el pati.
-I tu estàs bé.
-No. Ho cremaria tot. Jo vull ser un magrebí de les perifèries de París i cremar-ho tot, absolutament tot. Començaria per la puta torre Agbar. Res no importa.
-Sí, sí, vale, vale. Deixa les palles mentals per la Perifèria. Ara què faràs.
-Res, seguir buscant.
-I ara què llegeixes.
-Res. La literatura no vale nada.
-(...)
-(...)
-Ei. Posa música, tio.
-Que et moqui la iaia.

5 comentaris:

ea! ha dit...

abans de cremar la torreagbar avisa que una de les meves millors amigues hi treballa, poder, rescatem el seu esperit gamberro i t'ajuda a fer foguera.
demà manipulem, sure!

Pedro ha dit...

Realment vomitiu. I això que en teoria la Caixa és una entitat dedicada a la solidaritat i sense afany de lucre. Quina vergonya! Tal com diu Sanuy, les caixes alemanyes deidiquen cada any milers de milions d'euros als pisos de protecció oficial.

Anònim ha dit...

Sabal:
Por lo del piso : un verdadero ATRACO A MANO ARMADA
Ganó España "europizandose" ?
Hay que preguntarse Cuándo fué que se jodió España ?.
Hace algún tiempo oía que la cultura Coca Cola , quemaba a las viejas y entonces?

tdo (l'aigua és vida, i part de l'altra) ha dit...

d'això no sé si se'n diu cornut, però de pagar el beure...

subal ha dit...

Moltes gràcies per la vostra solidaritat, Ea!, Pedro, Usuario Anónimo i Tdo. Reeixiré. Reeixirem. El tema immobiliari és sagnant. Què cal fer? Què volen? ¿Cuándo se jodió España? Yo ya me la encontré así.

salut, saludos, greetings.