Per ofegar les penes immobiliàries que m'afligeixen m'he retirat a la meva cambra amb intenció de reflexionar. Aviat, però, m'he adonat que reflexionar aquesta nit, pues va a ser que no. Que no perifes, que hom té dret a llepar-se les ferides i sentir pena de sí mateix, pel dia de demà esdevenir un superhome al mode de Nietzsche. Així que m'he descobert acariciant amb la punta dels dits la meva paupèrrima discografia. Em vaig quedar als noranta, jo, xatos. Grans peces de la meva col·lecció han estat manllevades pels meus estimats amics, tal com jo manllevo la seva discografia. La vida és un toma i daca. Us heu fixat amb quina impunitat barrejo idiomes? Shame on me.
Mireu què he trobat!! Revatua l'olla! [I amb el peu impulso la cadira giratòria i apropo la meva cara cansada a la teva pantalla] DJ Ouí-ouí, nens! Aquest DJ Ouí-ouí era amic d'un tal Homonulus, que al seu temps és el pare intel.lectual de Subal Quinina, flagell dels déus aquí a la terra.
DJ Ouí-ouí tocava la bateria primer amb Explosión Bikini (mítica banda de les nits del Sidecar, a voltes), i més tard es va enrolar en un vaixell a la deriva anomenat Electric Chiuaua, on Subal tocava la seva preciosa guitarra Encarna.
DJ Ouí-ouí gasta un humor primari però alhora intel·ligentíssim, i sovint obligava a Subal a treure's les olleres per tal de poder plorar de riure a raig i sense restriccions. El seu argot és digne d'admiració. Treballa al port, és portuari, condueix un monstre de metall a trenta metres d'alçada i assegura haver vist la guàrdia civil calibrant quilos i kilos de farlopa amb una llumeta als ulls, en una de tantes confiscacions de droga d'ultramar. El castellà més viu i més heterodox, sense cap mena de dubte, és troba en els ports industrials i en les presons. I ja em perdonarà el senyor Imparable Adell, que només veu poesia en els museus. Ouí-ouí és un mestre en l'art de prostituir fins al final una llengua, en l'art de crear ritmes i en l'art de fer anar un quatre pistes a casa seva. Però vosaltres sou uns individus intel·ligents i segur que voleu proves del seu virtuosisme. Aquí en teniu una. Amb tots vostès, DJ Ouí-ouí i la cançó protesta Soy agente de la autoridá.
Mireu què he trobat!! Revatua l'olla! [I amb el peu impulso la cadira giratòria i apropo la meva cara cansada a la teva pantalla] DJ Ouí-ouí, nens! Aquest DJ Ouí-ouí era amic d'un tal Homonulus, que al seu temps és el pare intel.lectual de Subal Quinina, flagell dels déus aquí a la terra.
DJ Ouí-ouí tocava la bateria primer amb Explosión Bikini (mítica banda de les nits del Sidecar, a voltes), i més tard es va enrolar en un vaixell a la deriva anomenat Electric Chiuaua, on Subal tocava la seva preciosa guitarra Encarna.
DJ Ouí-ouí gasta un humor primari però alhora intel·ligentíssim, i sovint obligava a Subal a treure's les olleres per tal de poder plorar de riure a raig i sense restriccions. El seu argot és digne d'admiració. Treballa al port, és portuari, condueix un monstre de metall a trenta metres d'alçada i assegura haver vist la guàrdia civil calibrant quilos i kilos de farlopa amb una llumeta als ulls, en una de tantes confiscacions de droga d'ultramar. El castellà més viu i més heterodox, sense cap mena de dubte, és troba en els ports industrials i en les presons. I ja em perdonarà el senyor Imparable Adell, que només veu poesia en els museus. Ouí-ouí és un mestre en l'art de prostituir fins al final una llengua, en l'art de crear ritmes i en l'art de fer anar un quatre pistes a casa seva. Però vosaltres sou uns individus intel·ligents i segur que voleu proves del seu virtuosisme. Aquí en teniu una. Amb tots vostès, DJ Ouí-ouí i la cançó protesta Soy agente de la autoridá.
Agente de la autoridá, DJ Ouí-ouí, 2003
Powered by Castpost
Segons els rumors cada cop més insistents, DJ Ouí-ouí està ultimant un nou treball
que només unes poques orelles podran escoltar. No patiu, amics, vosaltres sereu uns dels escollits.
1 comentari:
per cert, sóc de les poques orelles que ja l'havien sentit. i sí, sí, realment mola.
Publica un comentari a l'entrada