Sobretot la prsentació del llibre de l'autor amateur, el deute històric de la literatura catalana envers la literatura índia i el comentari sobre el llibre de Pillo Moa, i sí, per acabar-ho de rematar, los conejos para el almax!!!
Aquesta gent es mereix un monument a Plaça Catalunya.
A mi em va arribar a l'ànima la desena edició del Señores y señoras del Marsé, ves!
Ostreeeees, a la word verifications hi sortia una mena de ÿ estranyíssima que no sé com es fa... A veure si ara em surt una combinació més fàcil... iffyuytl, aha!
Bé, jo vaig arribar un pél tard. Si no m'erro (na Tina em pot ajudar), la Moliner, amb cara afligida, anunciava en exclusiva al senyor Manzano que volia fer un gir a la seva carrera literària i acostar-se més a la literatura de dones, doncs estava molt afectada per les crítiques feministes vers a ella. Això a mi em va fer molta gràcia, vaig riure de debó, però la Moliner va fer durar massa la conyeta i se'm va fer moooolt pesada.
Després, a la segona part del programa, un col.laborador del programa (crec, no el segueixo sempre) que fa d'escriptor amateur mallorquí per fi aconsegueix presentar el seu llibre a la Central de Barcelona. El personatge és un freak, i els periodistes eren els col.laboradors habituals del programa.
Més tard, en la tradicional tertúlia, cada un dels col.laboradors habituals parlava de llibrtes en clau irònica i bromista. Una col.laboradora es veu que va descobrir que Pandora al Congo o l'Ombra del vent eren plagis descarats de llibres editats a l'Índia. La broma estava molt treballada, amb portades inspirades en Pandora al Congo i l'Ombra del vent. Juro que al principi m'ho vaig creure, innncent de mi.
Un altre llegia fragments de una pretesa nova edició del llibre Señores i señoras del Marsé, com punta la Tina, però llegia coses refernets al manzano, i tal.
En´definitiva, van estar fent broma tot el programa i se'ls notava que s'ho passaven teta, si vostè em permet aquesta exprssió tan poc acadèmica.
La Moliner que promet una trilogia sobre dones amb títol "Cuixes tibants". I el Teixidó que diu que l'han contractat per fer una telenovel·la paneuropea juntament amb la Fielding, el Houllebecq i la Tamaro, entre d'altres.
Després el reportatge era això de la presentació fictícia a La Central del Raval.
Després 4 dels col·laboradors ens van colar 4 gols: - Marina Espasa, això de la lit cat i la lit índia, amb fotos de l'editorial on es traduïen els llibres de l'anglès-indi al català;
- Jordi Obiols amb una novetat del 1974 sobre creacionisme;
- Carles Àlvarez amb la desena edició del Señoras y señores i llegint-ne fragments inventats i que imitaven l'estil Marsé (boníssim!),
- i Pérez Andújar amb un llibre de Pío Moa sobre Franco (tremendo!).
I al final, en comptes del Tornasol i els seus consejos para el alma, va sortir el Manzano imitant-lo i fent conejos para el almax. C'est tout.
Crec que ho repeteixen dissabte havent dinat. 100 % recomanable, em vaig fer un fart de riure. I vaig estar a punt de creure'm el Teixidó i l'Àlvarez, la resta no.
Amic Pedro, m'agrada que siguis tan exigent!... però em sembla que entre el que explico jo i na Tina en comentaris de més a dalt ens apropem a la perfecció descriptitva de la innocentada.
Mira, segona la Tina, avui dissabte, ara mateix, vaja, deuen estar reemitint el programa. Si després d'haver-lo vist encara vols que expliqui millor la innocentada, doncs, bé, intentaré explicar-la de nou...
10 comentaris:
En canvi la resta del programa, quan Moliner ja no hi era, i Teixidó tampoc, la resta del programa ha resultat collonuda! Excel.lent! Molto benne!
[aplausos entusiastas]
Sobretot "los conejos para el almax"!?
Sobretot la prsentació del llibre de l'autor amateur, el deute històric de la literatura catalana envers la literatura índia i el comentari sobre el llibre de Pillo Moa, i sí, per acabar-ho de rematar, los conejos para el almax!!!
Aquesta gent es mereix un monument a Plaça Catalunya.
salute, Tina!
A mi em va arribar a l'ànima la desena edició del Señores y señoras del Marsé, ves!
Ostreeeees, a la word verifications hi sortia una mena de ÿ estranyíssima que no sé com es fa... A veure si ara em surt una combinació més fàcil... iffyuytl, aha!
Quina ha estat la innocentada, senyor Subal? No vaig poder mirar el programa.
K.
Bé, jo vaig arribar un pél tard. Si no m'erro (na Tina em pot ajudar), la Moliner, amb cara afligida, anunciava en exclusiva al senyor Manzano que volia fer un gir a la seva carrera literària i acostar-se més a la literatura de dones, doncs estava molt afectada per les crítiques feministes vers a ella. Això a mi em va fer molta gràcia, vaig riure de debó, però la Moliner va fer durar massa la conyeta i se'm va fer moooolt pesada.
Després, a la segona part del programa, un col.laborador del programa (crec, no el segueixo sempre) que fa d'escriptor amateur mallorquí per fi aconsegueix presentar el seu llibre a la Central de Barcelona. El personatge és un freak, i els periodistes eren els col.laboradors habituals del programa.
Més tard, en la tradicional tertúlia, cada un dels col.laboradors habituals parlava de llibrtes en clau irònica i bromista. Una col.laboradora es veu que va descobrir que Pandora al Congo o l'Ombra del vent eren plagis descarats de llibres editats a l'Índia. La broma estava molt treballada, amb portades inspirades en Pandora al Congo i l'Ombra del vent. Juro que al principi m'ho vaig creure, innncent de mi.
Un altre llegia fragments de una pretesa nova edició del llibre Señores i señoras del Marsé, com punta la Tina, però llegia coses refernets al manzano, i tal.
En´definitiva, van estar fent broma tot el programa i se'ls notava que s'ho passaven teta, si vostè em permet aquesta exprssió tan poc acadèmica.
Sí, les bromes van ser més o menys aquestes.
La Moliner que promet una trilogia sobre dones amb títol "Cuixes tibants". I el Teixidó que diu que l'han contractat per fer una telenovel·la paneuropea juntament amb la Fielding, el Houllebecq i la Tamaro, entre d'altres.
Després el reportatge era això de la presentació fictícia a La Central del Raval.
Després 4 dels col·laboradors ens van colar 4 gols:
- Marina Espasa, això de la lit cat i la lit índia, amb fotos de l'editorial on es traduïen els llibres de l'anglès-indi al català;
- Jordi Obiols amb una novetat del 1974 sobre creacionisme;
- Carles Àlvarez amb la desena edició del Señoras y señores i llegint-ne fragments inventats i que imitaven l'estil Marsé (boníssim!),
- i Pérez Andújar amb un llibre de Pío Moa sobre Franco (tremendo!).
I al final, en comptes del Tornasol i els seus consejos para el alma, va sortir el Manzano imitant-lo i fent conejos para el almax. C'est tout.
Crec que ho repeteixen dissabte havent dinat. 100 % recomanable, em vaig fer un fart de riure. I vaig estar a punt de creure'm el Teixidó i l'Àlvarez, la resta no.
milers de gràcies, Tina. Tens una capacitat de concreció que envejo.
No entenc la innocentada. Lamentablement no vaig veure saló de lectura. La podries explicar millor?
Amic Pedro, m'agrada que siguis tan exigent!... però em sembla que entre el que explico jo i na Tina en comentaris de més a dalt ens apropem a la perfecció descriptitva de la innocentada.
Mira, segona la Tina, avui dissabte, ara mateix, vaja, deuen estar reemitint el programa. Si després d'haver-lo vist encara vols que expliqui millor la innocentada, doncs, bé, intentaré explicar-la de nou...
Publica un comentari a l'entrada