divendres, de maig 02, 2008

De com Subal va caure a l'aigua freda davant dels seus amics (I)

En aquest país, la força de la gravetat és major que en qualsevol altre. La gent ho viu amb una barreja de resignació i orgull. S'han acostumat a conviure-hi, es veu que s'estimen la terra malgrat viure els costa més esforç que els habitants del països veïns.

-Mikhaïl, estimat, jo només us demanava una fàbula i vós em porteu a un país fabulós. Vejam quina altra en teniu preparada. Què m'explicareu, ara?

Irina Mendelèieva, Contes de color rus.


I. Sortim en cotxe de Barcelona al tard, i la força de la gravetat de la ciutat odiosa et fa anar a vuitanta quan el cos et demana anar a cent-vint. Només quan creuem la línia imaginària de la segona perifèria, només aleshores, sento iniciat el viatge, i em sento lleuger i desempallegat de la maleïda inèrcia del forat negre.


powered by ODEO

They Call Me The Breeze, J.J. Cale
Special edition, 1984


II. Arribem a cegues a les terres del Matarranya, dormim, i l'endemà la bella aridesa i rectitud de les terres de la Franja ens saluda esplèndida. Els carrers buits de la vila de La Fresneda no generen sordidesa, no és aquella buidor sinistre d'una ciutat abandonada, un dia de pont. S'escolten ocellets, vibracions insectívores, la ràdio del veí, el silenci de la vall, i el sol esclatant contra les llambordes. I ens dirigim corrents a Vallderoures, on els autors firmaran i recitaran els seus poemes, i arribem a la llibreria Serret, on ja ens esperen en Joan Todó i en Miquel Àngel Marín. Allà està el simpàtic llibreter... i, i... ningú més. Vaja. M'havia oblidat de les sorpreses que amaga l'anar fent carretera: sovint toca picar pedra. La vanitat em feia pensar, després d'Ocata, que mai més jugaríem fora de casa. Haw!


III. Però quan vas pels puestus amb aquest tipus de gent; músics, poetes, t'ho pots esperar tot menys la derrota, així que Marín desembeina el seu clarinet, i Todó i Subirats riuen per sota el nas, disposats a atemptar en qualsevol moment. I és Marín qui obre foc, demostrant que l'absurd i l'art és el mateix i que no calen espectadors si un no els necessita i comença a auscultar els llibres i lleixes i revistetes proveït del seu clarinet i un embut de color blau i un altre de color blanc. Jo l'escolto atentament. Marín emet petits sorollets contemporanis i això excita a Subirats, que recita algun poema entre els llibres amuntegats. Marín exsorcitza la llibreria de males vibracions i ens arrossega amb ell cap a les escenes més surrealistes que jo he vist en una llibreria buida d'ultra perifèria. Todó, de posat més aviat tímid quan està sotmès a la força de la gravetat de la ciutat podrida, recita eufòricament amb Subirats la bella tonada patriòtica de La sardanista, del poemari Mi-te-les, de Miquel Izquierdo;

(...)

Oh, fes-me mal, que ho fas molt bé!
No, mai no t'aturis, Salomé!
Que front aital immensitat
jo sóc home nul,
i planyo pel meu fat
i clamo pel teu cul

El teu, sardanista ignota:
el teu cul de patriota.

Miquel Izquierdo, Mi-te-les, Labreu edicions, 2008


IV. Mentrestant, Romera, poeta, escriptor, i per més inri editor, examina amb deteniment les últimes novetats de Sant Jordi i amb els col·legues juguem a interpretar polifònicament un sudoku. Probablement fem pena, però escoltin, que bé ens ho passem. Talment, com un dia més tard, quan un paquet de tabac ple va començar a rodolar mandrosament davant dels meus ulls atònits, cap a les aigües glaçades de les gorges glaçades del parc natural dels Ports...

Subal Quinina, no hi ha platja prou bona, divendres 2 de maig, sembla ser. No, no, que ara na Tina diu que som a dia 12. Doncs, això, divendres dia 12. Demà seguim. Dissabte dia 13.

12 comentaris:

tina ha dit...

Colti, ara preveu el futur, vostè? 12 de maig? El seu entusiasme suïcida li fa saltar els dies de deu en deu, senyor Quinina!

subal ha dit...

hosti tu, ara ho canvio. vivo sin vivir en mí y tan alta vida espero que muero porque no muero, senyora Tina. O sigui que no sé a qui dia visc.

tina ha dit...

No ho canviï, per l'amor de. Li dóna un aire aramisfuster d'una decadència la mar d'encantadora. I per al 12 de maig ja té la feina feta: relectura al canto. ;) Visqui vivint en vostè, senyor Quinina, així serà més fàcil localitzar-lo.

(Treballar el dia que tothom ponteja és molt perniciós.)

subal ha dit...

Em dec a vostè, senyoreta Tina. Avui som a dia 12 de maig.

tina ha dit...

Gràcies per dedicar-me l'anacronisme i pel senyoreta, sóc doblement feliç.

j. podrit ha dit...

Entre aquest periple geogràfic i l'etcètera del llibreter, lo j.t. o J.T. -digui vós que millor li escau- deu estar d'una enhorabona piulera ben considerable. I un servidor que se n'alegra!

Anònim ha dit...

¿I no teniu tots una edat ja per anar fent el brètol pels puestos?

Bohemi (Resident) ha dit...

He trobat francament acollidores les últimes novetats de Sant Jordi. És una pubilla local o és d'importació?

(Dilluns sens falta t'enviaré un correu d'algunes coses que m'ha dit un amic d'en Bolaño.)

j.t. ha dit...

perdó, perdó, ehem, però que consti que amb la força de la gravetat de les petites vil·les la timidesa no se me'n va. print the legend, si vol. però no es pensin. no recito eufòricament ni a la dutxa.
i per cert, no és una pubilla local. és una sardanista ignota.

ferrancab ha dit...

Felicitats!

rostoll ha dit...

Feliçment veiem que no ha sigut abduit per cap dimoniet postsantjordiesc, sino que simplement romania caigut al riu.

El llegim!

Archimboldi ha dit...

Quinina, vostè és un crack. Ja m'hi veia, jo, fent el DADAÏSTA a la d'en Serret! I, ara sí, ja sé què comprarem l'any vinent per Sant Jordi.
Senyor anònim, veient aquests suïcides em sembla que no és qüestió d'edat sinó de dadat, i tot plegat.