A voltes, per perdre el temps, m'entretinc observant aquesta fotografia.
Dovlàtov, llarg com un dia sense vodka, contra la paret, a terra, amb aquelles sabates soviètiques mig descordades, mirant amb una mena de tristesa a l'objectiu de Nina Alovert. No sembla un home especialment feliç —no ho era—; és la imatge d'un home acorralat per un règim absolut, que espera assegut i amb els braços creuats, amb una actitud potser desafiant, però segur irreductible.
O potser és Dovlàtov, llarg com un dia sense vodka, en un d'aquells silencis desesperats de l'exilat, d'immigrant, amb els braços creuats a l'espera de qui sap què. La derrota i la llibertat americana. La mirada trencada d'un estranger rude i apàtrida. Desconec quan va ser presa aquesta fotografia, si Dovlàtov ja estava a l'exili de Queens, o si la foto està presa a la Unió Soviètica, potser abans de microfilmar la seva obra i enviar-la dispersa per mig Europa. No ho he volgut demanar encara a na Nina Alovert, de professió fotògrafa, que per escrit ens cedeix aquesta imatge de Dovlàtov, que guarnirà una de les solapes de la nostra La Zona.
I sento un profund agraïment vers la senyora Alovert, que amb un anglès estrany i ple d'energètics signes d'exclamació, s'uneix a la cada cop més llarga corrua d'aliats que ens acompanya en aquest llarguíssim viatge que volem que no acabi a les llibreries sinó a la biblioteca de casa teva, i, a poder ser, al fons de la teva ànima.
14 comentaris:
Andaba usted, señor SQ, más cerca de lo que yo creía, de Rusia. ¿Para cuándo La zona en las librerías?
Un abrazo ruso (desde París)
f.
Uf, señor F, aún queda un largo camino. De moento, se están traduciendo las primeras páginas. Mica-en-mica.
Un abrazo apátrida desde tierra de nadie.
Feu venir molta salivera, senyor Subal, amb aquests posts... i encara queda massa!
Una pregunta, no sabeu pas on trobar La Maleta? Una coneguda vostra de la Central em va dir que a la web La Casa del Libro... però la tenen esgotada!
Si el vol llegir en català: un parell anys de paciència.
Si no, www.iberlibros.com
Si no, i si es compromet a venir demà a l'Orinal i presentar-se, li passo el meu exemplar.
salut, senyor Enric!
ps.- Ai, carat, em sembla que la coneguda meva de La Central és la primera persona que em va parlar del mestre D!! Un petó per a la meva benvolguda coneguda!!
Haurem d'esmolar les diòptries, mentrestant...
La foto de D., magnífica!
Salut!
No ho puc assumir, no puc, no puc...
Petons
Caram, senyoreta Lula, que és això tan inassumible?
Jo l'assumia a vostè, srta Lula, i l'ajudava a assumir el que fes falta. Em sembla.
Em DOVLego á esperar el que calgui, senyor Quinina, que això de La Zona fa molt bona olor.
Senyor Archimboldi, no m'espanti les clientes!!
senyoreta Lula, sabrà disculpar al senyor Archimboldi. La primavera fa estralls.
Quan tinguin el llibre fet i els hi arranquin de les mans, no s'oblidi de guardar-me'n un, per favor, eh..
Ho disculpo tot i més
És que em sento molt inútil....
Bonaniiiiiiiiit
Això està fet, senyoreta Leanan. El de guardar-li el llibre, vull dir.
Bona nit, senyoreta Lula. Inútil és inspirar-expirar, inspirar-expirar, etcètera.
No he estat a temps de llegir la proposta, però si em proposa un altre dia per a l'Orinal, vinc i em presento de gust!
I quan surti en català, també el voldré, és clar.
Llàstima, senyor Enric, es va perdre vostè una festassa com la que ja ens té acostumat l'Orinal.
De totes formes, a veure si s'anima a venir el dimecres que ve (digui-m'ho, si us plau), i li entrego el meu exemplar.
salut!
Publica un comentari a l'entrada