Mario Santiago i el Pla

M'hauran de perdonar tanta tabarra amb Plans Bes i coses que a vostès potser o segur els importen un carall. Però és que avui arribo a la feina de les tardes i la meva amiga Rosa —que em coneix com si m'hagués parit— va i em diu;

—Té, mira que m'ha arribat.

I jo m'atanso al seu ordenador i dic:

—Collons: Pla B!

I tornem-hi, vostès patint fel·lacions catetosfèriques arreu, i a la Perifa patint Plans Bes com si estiguéssim en un règim dictatorial. D'això en diuen decadència. Sempre poden canviar de canal, eh, sense compromís.

Mirin, mirin, que li ha arribat a la Rosa i de pas a mi;

Mario Santiago. Jeta de santo. Antología poética (1974-1997)


Estamos ante una poesía labrada y grabada en la confección que sólo puede dar el encuentro auténtico del artista con su materia —el lenguaje, la palabra, la imagen— y el entorno al cual no sólo busca describir, sino desentrañar con el asombro de los ojos que ven lo que nos estaba vedado y lo verbaliza con una escritura proscrita por distinta, por ir contra la imagen harto consabida: el lugar común de la poesía previsible. Dice Mario Raúl Guzmán, prologuista del libro: “Algo más que una lírica: una actitud ante la creación artística en la que importa más que la escritura del poema la conexión poética con la vida”. Justamente así escribió Mario Santiago su poesía que abrevó de las vanguardias del siglo XX y se erigió a sí misma en vanguardia. Podemos decir que leemos una poesía nueva, que el FCE pone al alcance del gran público a un poeta que apenas empezará a descubrirse, pero cuya valía queda asentada en este volumen.

Mario Santiago nació en 1953 en la ciudad de México. Cambió su nombre de José Alfredo Zendejas Pineda por el de Mario Santiago, al que agregó Papasquiaro, en honor del pueblo en el que nació José Revueltas. Junto a otros poetas fundó en 1975 el Movimiento Infrarrealista. Fundó además las revistas Zarazo, Pájaro de Calor, Correspondencia Infra. Aparece en varias antologías, entre éstas Muchachos desnudos bajo el arcoiris de fuego. Inspiró a Roberto Bolaño el personaje de Ulises Lima en su novela Los detectives salvajes. Falleció en 1998. Su compañera, Rebeca López, y Mario Raúl Guzmán prepararon esta antología.

Com bé saben, Mario Santiago era l'amic de l'ànima de B, que va inspirar el personatge d'Ulises Lima de Los detectives i, més tard, un memorable conte de El secreto del mal, on s'explica que Belano va a veure el pis del DF on va passar els últims dies el seu difunt amic i es troba un grup de pinches mexicans hiperviolents ocupant aquell espai. És un conte tristíssim i bellíssim, un dels millors contes de B, en la meva opinió.

Però tornem al Pla B. La Rosa m'explica ara que té un contacte molt valuós pel Pla, i em dóna un telèfon. Truco, i em respón una veu argentina, que m'explica que ella va conèixer a Mario Santiago (o Ulises Lima). Coneix diversos membres dels infras. Està a la feina i està atabalada, però en tinc prou per quedar amb ella. M'ha d'explicar quatre coses. Abans de penjar, emperò, em revela un detall més, i no m'en puc estar de compartir-lo amb vostès.

Ulises Lima té un significat secret, un significat en clau. Ulises no es diu Lima perquè sí. Abans del moviment infrarrealista mexicà, al qual van pertànyer Santiago i Bolaño en el seu periode mexicà, hi havia un moviment semblant al Perú, Movimiento Hora Cero. La capital del Perú, pequeño saltamontes, és diu Lima. I ja està, ara ja sabem perquè Lima és diu Lima i no Chapultepec. No te acostarás sin saber dos cosas más. El meu nou contacte participarà, com no podria ser d'altra manera, al Pla B. I ens il·luminarà.


Subal Quinina, Segona Perifèria, curru de tardes.