dissabte, de maig 17, 2008

El dvd del Equipo A, i el dvd del Pla B

Bolaño era un lector que escribía
Rodrigo Fresán


En su corazón, Leprince ha aceptado por fin su condición de mal escritor pero también ha comprendido y aceptado que los buenos escritores necesitan a los malos escritores aunque sólo sea como lectores o como escuderos. Sabe también que, al salvar (o al ayudar) a algunos buenos escritores se ha ganado a pulso el derecho a emborronar cuartillas y a equivocarse.

Bolaño, Llamadas telefónicas.


A despit em compro el penúltim llibre d'assaigs sobre Bolaño, Bolaño salvaje, ed. Candaya, 2008. A despit, sí, perquè conec els límits del Pla i de l'addicció, i ara sento una mica d'aversió incòmode a l'hora de parlar o llegir sobre B. Em temo que avorreixo a les pedres, i que a més sóc un xarlatà. La difusa línia entre l'homenatge honest i amical, i la mediocre veneració, el cultisme. Conec les fronteres que em nego a traspassar, i que em nego a semblar traspassar. Dic, però, que ja sóc a casa, davant la tele. He obert el llibre pel final, i n'he extret el dvd. Fins fa poc m'el mirava, però ara sóc aquí dins, dintre del teu ordenador. Tinc coses importants a dir, crec.

Un dia d'aquests pujo a Blanes, una de les pàtries de B. Conec Blanes. No és un poble especial. Especial és Cadaqués, no? A Blanes, però, hi vivia B i hi viu gent que s'estima a B. Observin el temps verbal; s'estima a B. En el dvd, tant Vila-Matas, com A.G. Porta, con Fresán parlen de Bolaño com si estigués viu. La seva vídua, emperò, no. Els morts tard o d'hora s'han d'enterrar, la vida ha de seguir: la bona literatura, en canvi, es nega a morir. L'estima que jo tinc cap a B es divideix entre aquestes dues dimensions. M'estimo la literatura de B, i m'estimo la persona de B. Pot semblar agosarat estimar-se a una persona que fa cinc anys que és morta i que ni tan sols coneixies quan va morir. Això m'acomplexa i em fa témer per la sort del nostre Pla B. No vull ser una groupi. Però el dvd m'ha fet tenir una revelació.

En un moment donat, Carolina López, vídua de B, i Vila-Matas, amic de B, expliquen successivament un parell de detalls importantíssims, que han representat una esquerda de llum en el meu mur d'aclaparadora paràlisi organitzativa. Busco, encara, la filosofia que ens ha de guiar en el nostre Pla. I em sembla que la he trobat, o que la he refermat. Fixin què passa ara al dvd:

Vila-Matas desencadena el que ara ve;

Le gustaban cosas [llibres] que a mí, a primera vista me parecían malísimas. Pensaba; ¿pero cómo le puede interesar esto? Pero luego me quedó grabada una cosa que me dijo. Me dijo que participó en un jurado de un premio literario y que lo mejor eran las obras de autores que no habían escrito nunca, y que no sabían escribir, pero que sin embargo tenían cosas que contar muy interesantes, mientras que los escritores más profesionales tenían muy poco que contar. Y eso yo nunca lo había oído y me hizo reflexionar. [...] Era una lección de lectura. [...] De cualquier libro siempre va a haber algo que me pueda interesar [...] De un escritor anónimo, que está empezando... creo que ahí habrá algo tarde o temprano, que voy a dar con algo que me pueda interesar para mí, para mi propia escritura.


Ara Carolina López, que sembla voler posar especial emfàsi en el que ve, diu que a B li agradava molt xerrar amb la gent, la gent del poble, vull dir, que si el pescador, el forner, i esgotava qualsevol conversa amb qualsevol persona corrent que potser no llegia però que, com sol passar, tenen històries interessants per explicar, potser més que no pas els escriptors professionalitzats. aleshores B espremia fins el final la conversa, l'esgotava, n'extreia fins l'últim fruit. Va bé. Quan tenia tota l'història, només aleshores, es quedava tranquil.


Miro la pantalla com emocionat. Manera de viure, i manera de traslladar la manera de viure a la literatura, a la lectura. Una concepció de la literatura i de la vida absolutament bonica. De tant senzilla, bonica. I nosaltres, a Blanes, aviat ho veurem amb els nostres ulls, en un documental inèdit de Jaume Pujadas, que el nostre amic Jaume Puig ens cedirà i que mirarem de reproduir a l'Orinal, i que serà una peça clau, filosòficament parlant, pel devenir del nostre Pla perquè... Espera, que ara ve com un clímax propici per unes notes musicals: tira Subal!


powered by ODEO
The A Team

...Perquè, deia, aquest vol ser un homenatge d'uns lectors que més o menys escrivim més o menys bé, però que ara sabem que vam formar part, d'alguna manera, de la vida de B, perquè som la gent normal, els mileuristes, i els jubilats i els poetes i els lectors que ens deixem caure per l'Orinal i que presentem llibrets a premis literaris que gairebé sempre perdem, o que obrim un blog o altre i que potser Bolaño trobaria interessants a la seva manera. No som El equipo A, ni el vam tractar, ni res de res, però tenim el Pla B i tenim els seus llibres i coneixem una mica la manera de ser de B, i, sobretot, sobreto, a alguns de nosaltres B ens ha fet canviar la manera de concebre i viure la literatura. I això ho volem celebrar. I ens alegra comprobar que els amics escriptors del Equipo A pensen una mica com Bolaño, i que a ells la seva figura i la seva literatura també els ha transformat i que per tant som uns iguals.

I amb aquest pensament i amb renovades idees a la testa, acabaré de mirar el dvd, fantàstic, meravellós, emocionant, interessantísim que acompanya el llibre, que també fa excel·lent pinta, i em preparo per tornar, després de tants anys, a Blanes.

14 comentaris:

SM ha dit...

Com que Blanes "no és un poble especial?". Aaaargh! No et dóna una pista que el triés B com a residència? Demana-li al capità de la Nau Argos que t'ensenyi els racons més macos, potser al final veus la llum!

Per cert, la Sant Jordi també va ser durant molts anys la meva llibreria de referència. Però no em vaig creuar mai amb B.

Jaume Puig ha dit...

Senyor Subal, Blanes l'espera.

Ara que ja no és vostè un caixer automàtic qualsevol, estic segur que veurà les coses de diferent manera.

A mi també em va fer feliç veure que el DVD de l'equip A no ocultava aquest delit de Bolaño per conversar amb gent corrent, sense relació (conscient) amb la literatura.

Seguim la conversa. Una abraçada.

subal ha dit...

Blanencs!! No se m'enfadin, home! Això que Blanes no és especial és una frase reactiva, és una frase mostassa, no li facin cas, a en Subal, que allà on va fa amics!

Seguim la conversa, senyor Puig!

El llegidor pecador ha dit...

Sense cap ànim de faltar-me el respecte, dins la meva mediocritat del poder i no voler, doncs home! m´he emocionat.

Lula ha dit...

Tinc una pila de llibres del Bolaño, que estan en espera per ser llegits (fustigui'm plis!!) xq adoro i idolatro la seva persona, i no tinc cap dubte que cauré rendida a la seva lectura.

M'encanta el seu post Sr Subal. I concrepo molt amb la idea que primer cal viure per poder escriure, una vida interior o bé més expeditiva, n'importe.
A mi m'agraden els llibres ben escrits, bien sur, però tb frueixo molt i molt amb llibres que potser no tenen les millors qualitats literàries però que tenen coses a dir, a explicar, i que finalment t'aporten potser més.
Evidentment trobar les dues característiques juntes és ja tocar el cel.


Petons i reverències.

Ah, si, i la llibreria de Blanes és una referència dels meus estius..

Mercè ha dit...

Felicitats pel blog, Subal... s'ho val... si em repeteixo dispenseu, és el primer cop que hi participo i per a mi és de llei fer-ho...: S'ho val... A propòsit de B, demano des d'aquí que el bon senyor Herralde publiqui un dels finalistes del seu últim premi d'assaig, el fascinant "Las malas intenciones", de l'immens per a mi Jordi Bonells (si no l'heu llegit, correu a fer-ho, sense dubtar: podeu triar entre "Déu no surt a la foto", de can 62, "Esperando a Beckett" i "La segunda desaparición de Majorana", tots dos a Funambulista), assaig subtitulat: "Aira, Bolaño, Marías, Piglia, Vila-Matas"...

El llegidor pecador ha dit...

Què???!!!
En Jordi Bonells va presentar un text i encara és l´hora que li publiquin?
Herralde, espavileu!!

digue'm ariadna ha dit...

... Suposo que sempre hi ha tants llocs com lectures, on ressonen veus anònimes, que potser no podrien considerar-se grans en cap ofici, però que tenen molt a dir i mostrar. Suposo que en tot hi ha aquella mena de lliçó, que davant els nostres ulls apareix, sota imatges, fets i paraules menys impostades i més autèntiques. M'ha agradat llegir el seu text, Sr. Subal, també m'estic llegint aquest Bolaño salvatge...

subal ha dit...

Benvolguda senyoreta Mercè, sigui vostè benvinguda a la Perifèria! Efectivament, ens hem llegit gairebé tot Bonells, tot un senyor B. Em va agradar moltíssim Esperando a Beckett, i una entrevista que li vaig llegir, potentíssima. Amb tot, em va decepcionar profundament La segunda desaparición de Majorama. Em vaig avorrir moltíssim. Però sí, senyoreta Mercè, el considero un molt bon escriptor, i em sumo al senyor Pecador, que es publiqui ja, aquest Bonells assagista!!

Benvolguda senyoreta Lula, vostè a vegades em desconcerta i no sé mai quan em pren el pèl... L'altre dia amb un amic ho comentàvem: vostè és un home ben pelut, o una bella senyoreta? Avui hem arribat a un nivell de sublimitat que fins i tot hem analitzat l'ordre òptim per llegir l'obra de B. Per on pensa començar, vostè? Un petó, senyoreta L.

Doncs m'alegra, senyoreta a qui direm Ariadna, que hagi fruït del sermó d'avui, agraeixo les seves paraules. Jo tinc especial interés en saber què diu el seu traductor a l'anglès, i ja de pas em permeto recomanar l'últim número de la revista Hermano cerdo, on s'analitza extensament el fenòmen Bolaño als Estats Units, on s'han tornat tot bojos.

A veure si ens surt una bona crònica sobre les extensions del Pla B a Blanes...

salut a tothom!

Lula ha dit...

Sr. Subal.... xq pensa que sóc un home pelut?!?!?!?
xq el desconcerto?!?!?

Òbviament si vosté té a bé recomanar-me l'ordre a llegir al Sr. Bolaño l'obeiré com una bona nena.

A vosté el conec del purugrama del meu gurú particular, el Sr. EM.
Més tard el seu jo virtual va passar pel Jardí del Manicomi i d'allà el vaig enllaçar.
A finals d'agost prenc el sol a Cala Canyelles i passo les tardes al passeig de Blanes (és cert!!) potser allà podrà intentar descobrir el meu grau de pilositat. Juga amb desavantatge, xq si jo en passo per l'Orinal o me'l creuo en un bar de copes sí que el reconeixeré.

Apart de tot això, ho sento, sóc una maruja avorrida. No es prengui tan de temps en el meu 3D.

Petonets i reverències!!

Mercè ha dit...

Senyora, please, benvolgut Subal... O simplement Mercè...

Podria parlar durant hores de la Segunda desaparición de Majorana... no, no el trobo avorrit... Res del que fa B. ho és per a mi... I aquest assaig, que conec, és bo, divertit, agosarat, espaterrant i, sobretot, rigorós, lúcid... en fi, QUE ES PUBLIQUI!!!!

subal ha dit...

Si és així, benvolguda senyoreta Lula, li demano perdó humilment. I "desvirtualitzi's" (redéu, quina paraula més lletja), dona, si em veu per l'orinal!! El blog del seu gurú jo també el trobo extraordinari, i aviat rebrà un modest premi en forma d'Ull que Tot Ho veu, o Ull que Tot s'Ho Beu.

Doncs senyora Mercè (ja sap que aquí tenim gustos versallescos i ens agrada el tracte de vostè), m'està fent venir moltes ganes amb aquest assaig. Potser el Majorama el vaig llegir amb condicions desfavorables. Però ja li dic, en Bonells em sembla un escriptor a seguir de prop.

salut!

Mercè ha dit...

Mercè, benvolgut Subal... i prou... També m'agrada el tracte de vostè, que no trobo pas versallesc sinó necessari, em penso que com vostès aquí... Encara m'agrada més sense tractaments altres, innecessaris al meu entendre...

Sí, torni quan pugui al Majorana, Subal... Recorda allò que diu que una novel·la ha de tenir també moments avorrits? Els seus silencis, fins i tot... com la música, trobo... Manera per a l'escriptor i el lector d'evitar les platituds...

Vinga, sí: Salut i alegria !

digue'm ariadna ha dit...

... Tot i la meva ignorància pel que fa al món dels sermons i fulls dominicals i al món satíric de cert gènere poètic medieval, una cosa és agradar i una altra és fruir (sense cap mena d'ànims de molestar, Sr. Subal). Quedo molt agraïda per la recomanació que despertava el seu interès...
... ariadna