diumenge, de maig 11, 2008

La jubilació d'or

Avui a La Vang hi ha un llarg article de Xavi Ayén que porta la nova que Carrefour ja és la segona llibreria d'Espanya. És una gran notícia per algú, suposo. Com que m'anava emprenyant a mesura que anava llegint, he reunit forces per arrencar-me del sofà i obrir el putu blog per a respondre de manera lacònica la maliciosa pregunta que es formula Ayén. Ayén, maliciós, formula la pregunta quan ja sap la resposta, que sembla que no es pot dir. La pregunta és:

Dime con quién distribuyes...

La nueva distribuidora Enlaces es propiedad del grupo Planeta (50%), Anagrama (34%) y Grup 62 (16%). Algunos creen significativo que dos sellos independientes como Anagrama y Tusquets se alíen con grandes grupos en la distribución: el primero con Planeta, y el segundo con Random House Mondadori. ¿Apunta ello algo acerca del futuro de estas editoriales, ambas sin heredero?


La resposta és . I jo no sé que fotré amb els llibres d'Herralde, com Opiniones mohicanas, que tan s'omplen la boca de los nuevos insubmisos, i las microeditoriales i que si el catálogo, i que si editoriales independientes i que patatim-patatam. Ja sabeu, la generació del maig francès i les seves proclames buides i hipòcrites. I podria punxar ara el hit de Manu Chao que diu Todo es mentira, però me l'estalviaré. Per raons, també, òbvies. Ja sabeu, la generació altermundialista i les seves proclames buides i hipòcrites... Pels segles dels segles, amén.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens raó. Però els revolucionaris, alternatius i tota la mandanga són, en el fons, una estafa. O moren, i es converteixen en un mite per adolescents, o s'acaben convertint. La pela és la pela, vagis on vagis. Tot tipus de proclama és sospitós i tot sovint buit. Millor callar i fer, si possible. I ja veurem.

Si salvi chi può.

Lula ha dit...

Jo tb vaig mig caure de la cadira, però vaig pensar en els llibres de texte, que per motius obvis, encara que no per això menys desgraciats, són els únics que un massa important % de població compra.

No crec haver comprat gaires planeta, però si, i molts, anagrames i 62...

No et sulfuris Subal, passi el que passi, no passa res (The world according to Lula, rule no. 1)

Besotes i reverències!

Portnoy ha dit...

Me parece que el problema es otro. No es que los grandes almacenes se conviertan en los locales donde más libros se venden. El problema está en el tipo de libro que mayoritariamente se compra, que es precisamente el que se puede encontrar en las grandes superficies.
No es problema comercial sino de educación lectora. Desengañémosnos, para que se pueda editar un Dovlàtov (asignatura pendiente) o un Appelfeld (genial recomendación de Roth) se tienen que vender muchos Kings y Follets y Zafiones.
El problema verdadero es que la literatura no es, o no debería ser, un negocio... pero, en fin, o lo aceptamos o preparamos la dinamita.
Como hoy me han recomendado que escriba con las tripas, no te diré que no te amargues... ¡qué mierda de mundo!

subal ha dit...

Amiguets, ara no tinc massa temps per a respondre com es mereixen els vostres pensaments. Però vull fer un incís. Lula, quan parlo dels llibres de l'Herralde no em refereixo als llibres d'Anagarama, sinó als llibres d'assaig editorial que ha publicat Herralde, que defensen uns camins, a l'hora d'editar, que sembla ser que al final decidirà no prendre ni ell mateix, cosa que em fa sentir molt traïcionat i imb`pecil, perquè jo em creia la seva actitut.

En fi, ja n'aniré parlant, i disculpeu que no pugui uniur-me a ladiscussió: feiens pendents m'assetgen.

salute!

el llibreter ha dit...

Una puntualització: Tusquets ha "llogat" la distribució de RHM només per a una col·lecció de butxaca, simplement perquè RHM té més penetració als supermercats. Molts dels títos, d'aquesta col·lecció es podien trobar abans igualment a la col·lecció Fábula de-tota-la-vida. La distribució de Tusquets, almenys a Catalunya, continua en mans d'una de les distribuïdores més competents: Les Punxes.

Dit això, la pregunta de Xavi Ayén punxa.

Què se'n farà d'Anagrama quan el senyor Herralde no sigui entre nosaltres? No ho sé i després de llegir aquest apunt, tampoc; però la creació d'Enlaces Editorials va ser conseqüència de la concentració editorial del nou Grup 62. Distribuciones de Enlace no podia absorbir les noves editorials tota sola i per això es va dividir, i de la divisió va sortir Enlaces Editoriales. Val a dir que amb aquesta opció Anagrama millora molt la seva distribució a Espanya, per bé que a Catalunya era excel·lent.

En conseqüència, els llibres de l'Herralde poden restar, de moment, ben tranquils: ell defensa el preu fix i el Lara no. Això és irreconciliable.

Salutacions cordials.

El llegidor pecador ha dit...

Efectivament, ja fa temps que el senyor Herralde va signar una mena de contracte de prevenda amb Planeta. Ara bé, crec que és lliure de dir una cosa i fer-ne un altra, el món de la cultura no ha de ser necessariament un espai lliure de les esquitxades de la vida: marranades, envejes, deslleialtats, ... No confonem la cultura amb els seus, sense ànim d´ofendre, mercaders o transmissors.

Una altra puntualització sobre la distribuïdora Punxes i l´editorial Tusquets: entre els respectius responsables ja fa temps que les relacions són molt tenses i conflictives. Qualcun dia es faran mal.

subal ha dit...

Amics, per correu privat m'arriba un comentari que potser pot donar una mica d'esperança a aquells que volem que Anagrama sigui el que ha estat sempre, un far en la nit. El correu diu que els rumors arriben només d'una de les parts interessades, Els Dolents, mai de la part que nosaltres ens estimem. O sigui que potser siguin rumors interessats... Bé, caldrà esperar. Anagrama ha estat i és una font d'inspiració per aquells que creiem en les aventures romàntiques en el món editorial. Avui, per exemple, hi ha una petita ressenya meravellosa sobre la autobiografia d'André Schriffin, a la vang, again. L'article acaba dient que en el món editorial, guanyen Els Bàndals. Senyor Herralde, vostè que pot, no ho consenteixi.

Respecte el tema de carrefour, la cosa és més complicada. No és la meva, aquí, una posició només romàntica. Caldria potser que m'extengués en el circuit comercial del llibre, que la gent aliena al negoci potser desconeix. El fet és que quan més gran sigui la cadena de supermercats de llibres, més poder de negociació tenen i reclamen uns descomptes inassumibles per a les petites editorials. Això fa, directament, que se les expulsi sense contemplacions del mercat. Això per una banda. Per l'altra, la prepotència comercial d'aquests gegants és insultants. FNAC, per exemple, fa uns mesos va exigir a les editorials, que els hi féssim la feina de catalogar els llibres desde les editorials, si és que volíem estar a les seves lleixes. És una feianada, per a les editorials petites, que tenen pocs treballadors.

La única cosa que se m'acut és aconseguir un lector militant, tossut, suïcida, si és vol. En fi, que el correu privat que he rebut potser ens ha de fer mirar les coses amb esperança. Jo tinc les meves reserves, emperò.

Amic Llegidor pecador. Té vostè raó; cal diferenciar entre els comerciants (editoris, llibreters, distribuïdors, del producte (cultura). Però Herralde no és un simple comerciant; és un gestor cultural. Si finalment Anagrama va a parar en mans de planeta, el món editorial no només haurà perdut una bona editorial: haurà perdut un referent per a molts que estem disposats a dedicar la vida a editar llibres.

Amic Llibreter, déu no vulgui que anagrama vagi a Planeta, però si ho fes, què importaria que Herralde defensi el preu únic, si l'Amo defensa el contrari?. En l'article d'Allén hi ha una amenaça insultant de part dels gerents de Carrefour: tenen ADN de líders, i aquest si que no estan per històries, quan més grans siguin, més fotut ho té el preu únic. Això és incontestable.

Señor Portnoy, la dinamita la tendremos que comprar a Matra, creo, que es un grupo empresarial que entre otras cosas, comercia con armas de fuego, llevando la paz y la seguridad a los confines del universo.... y que tienen en su haber alguna de las editoriales más importantes de Francia. ¡Estamos jodidos, lo mire por donde lo mire!

benvolguda Lula, revèrencia i petons per a vòs també, i no deixi de llegir llibres d'Anagrama i 62. Com bé apunta l'amic Pecador, no hem de confondre el llibre amb el seu editor.

I finalment, senyor o senyora anònima, espero que la vida no em faci traïr els meus principis, els pocs que em queden. pero reconec que a voltes tinc por de que així sigui.

martín gómez ha dit...

Gracias al señor Subal por esta entrada y a los señores Llibreter y Llegidor por sus precisiones, siempre tan pertinentes para orientarse.

Este artículo pone sobre la mesa un tema sobre el que circulan muchos secretos a voces que se oyen cada vez que se juntan dos o más personas del mundillo... Sólo esperemos que no se confirmen los temores que tenemos algunos.

Salutacions a tothom.
Martín.

ea! ha dit...

sigui com sigui tu sempre vols ser crèdut, et sostingui l'edat aquest caràcter. vull poesia a les lleixes del supermercat, estic per agafar els llibres que ara mateix tinc als peus en bosseta de devolució i col·locar-los pel morro al costat del rentaplats

ea! ha dit...

crèdul, crèdul

que sembla que t'insulti i no...

rchimboldi ha dit...

jo, vomitaré.

Archimboldi ha dit...

la A. He vomitat la A.