Ja comencem. Per la TV3 diuen que Chávez comença a filtrar a televisions internacionals que el Sí guanya per sis o set punts de diferència, en sondejos a peu d'urna. En canvi, informacions que m'arriben de Veneçuela afirmen que els sondejos donen guanyador al No amb catorze punts de difèrencia.
***
Avui. Acompanyo a l'Aliada a votar a les onze del matí. Ens reunim amb dues parelles de veneçolans. Mengem patates chips de la xurreria del costat de casa. Bebem cervesa que hem comprat al paqui. Així fins a les set de tarda. Anàlisis polítics de primer ordre a casa nostra, incapaç —degut a la ingestió massiva de líquids— de resumir-los aquí. Llàstima d'anar tan begut, ara mateix; els hi asseguro que he aprés moltíssim de la idiosincràcia del poble veneçolà, durant les darreres hores. Agudíssimes crítiques a tot déu per part d'un dels analistes, que s'ha convertit en el meu ídol polític. (espero que alguna de les lliçons que avui he aprés s'emmagatzemin en algun racó de la meva memòria i sorgeixin en algun o altre moment). L'Aliada xerra ara per Skype amb Caracas. Normalitat, passivitat i derrotisme típics de les darreres converses.
L'Aliada diu que no pot dormir. I que la nit serà llarga.
Una de les noies que ha ingerit massivament cervesa amb nosaltres estava atemorida. Por d'incidents greus a Caracas. Pares, familiars, amics... Bah. Aquest fenòmen jo l'anomeno paranoia caraquenya; en totes les eleccions que he viscut al costat de la meva Única i Estimada Aliada s'ha comentat una o altra vegada la possibilitat tangible de disturbis i peo. Els tranquilitzo. Un dels amics m'explica com va viure ell el caracazo de l'any. Una cosa brutal. Militars apostats als terrats de les cases disparaven a matar contra la gent dels barrios que baixava a saquejar comerços. El meu amic veia caure gent ferida i morta que rodolava per les pendents dels cerros. En fi. Que no puc dir massa res. Tots els meus amics, i jo mateix, pensem que guanyarà el sí, cap esperança en el sistema electoral veneçolà. Això és tot per ara. Escric aquest post per a fer-me present, de manera rídicula, en les seves vides. Sóc un ionki del comptador, una simple caricatura mediàtica. Ahir vaig escoltar a Perejaume dir unes coses interessants sobre aquestes coses... caldrà comprar-se el seu darrer llibre...
***
Com ja van fer els nostres avis i els nostres pares, jo també he posat una ampolla de cava al refrigerador. Però em temo que jo, com ja van fer ells, hauré d'esperar uns quants lustres. Concretament, fins al 2050. Bah. Pitjor el botó de publicar i ja està.
““““”
Des de la llunyania de l'Skype, se senten unes fortíssimes detonacions, allà a Caracas. No són trets ni obusos, són petards i coets destinats a fer saber al món que, fins i tot abans dels resultats oficials, Chávez sempre guanya. Fa tot una mena de por.
//////
Ara per la tele veneçolana diuen que ha guanyat el sí en un 55%, amb un 52% d'abstenció...
··········
Jon Goikoechea, líder estudiantil de l'oposició sembla entusiasmat, en unes declaracions d'ara mateix...
//////
Aquesta sí que és bona! Hi ha col.legis electorals on s`ha anat misteriosament la llum, segons la ràdio veneçolana...
//////
El CNE (Consejo Nacional Electoral), un òrgan controlat pel chavisme, ha demanat tres hores més per donar els primers resultats. Això em sembla una senyal prou estranya. En les passades eleccions els resultats oficials, per aquestes hores, ja eren més que sapiguts... un brot d´esperaça pel pobe veneçolà, potser?
***
Avui. Acompanyo a l'Aliada a votar a les onze del matí. Ens reunim amb dues parelles de veneçolans. Mengem patates chips de la xurreria del costat de casa. Bebem cervesa que hem comprat al paqui. Així fins a les set de tarda. Anàlisis polítics de primer ordre a casa nostra, incapaç —degut a la ingestió massiva de líquids— de resumir-los aquí. Llàstima d'anar tan begut, ara mateix; els hi asseguro que he aprés moltíssim de la idiosincràcia del poble veneçolà, durant les darreres hores. Agudíssimes crítiques a tot déu per part d'un dels analistes, que s'ha convertit en el meu ídol polític. (espero que alguna de les lliçons que avui he aprés s'emmagatzemin en algun racó de la meva memòria i sorgeixin en algun o altre moment). L'Aliada xerra ara per Skype amb Caracas. Normalitat, passivitat i derrotisme típics de les darreres converses.
L'Aliada diu que no pot dormir. I que la nit serà llarga.
Una de les noies que ha ingerit massivament cervesa amb nosaltres estava atemorida. Por d'incidents greus a Caracas. Pares, familiars, amics... Bah. Aquest fenòmen jo l'anomeno paranoia caraquenya; en totes les eleccions que he viscut al costat de la meva Única i Estimada Aliada s'ha comentat una o altra vegada la possibilitat tangible de disturbis i peo. Els tranquilitzo. Un dels amics m'explica com va viure ell el caracazo de l'any. Una cosa brutal. Militars apostats als terrats de les cases disparaven a matar contra la gent dels barrios que baixava a saquejar comerços. El meu amic veia caure gent ferida i morta que rodolava per les pendents dels cerros. En fi. Que no puc dir massa res. Tots els meus amics, i jo mateix, pensem que guanyarà el sí, cap esperança en el sistema electoral veneçolà. Això és tot per ara. Escric aquest post per a fer-me present, de manera rídicula, en les seves vides. Sóc un ionki del comptador, una simple caricatura mediàtica. Ahir vaig escoltar a Perejaume dir unes coses interessants sobre aquestes coses... caldrà comprar-se el seu darrer llibre...
***
Com ja van fer els nostres avis i els nostres pares, jo també he posat una ampolla de cava al refrigerador. Però em temo que jo, com ja van fer ells, hauré d'esperar uns quants lustres. Concretament, fins al 2050. Bah. Pitjor el botó de publicar i ja està.
““““”
Des de la llunyania de l'Skype, se senten unes fortíssimes detonacions, allà a Caracas. No són trets ni obusos, són petards i coets destinats a fer saber al món que, fins i tot abans dels resultats oficials, Chávez sempre guanya. Fa tot una mena de por.
//////
Ara per la tele veneçolana diuen que ha guanyat el sí en un 55%, amb un 52% d'abstenció...
··········
Jon Goikoechea, líder estudiantil de l'oposició sembla entusiasmat, en unes declaracions d'ara mateix...
//////
Aquesta sí que és bona! Hi ha col.legis electorals on s`ha anat misteriosament la llum, segons la ràdio veneçolana...
//////
El CNE (Consejo Nacional Electoral), un òrgan controlat pel chavisme, ha demanat tres hores més per donar els primers resultats. Això em sembla una senyal prou estranya. En les passades eleccions els resultats oficials, per aquestes hores, ja eren més que sapiguts... un brot d´esperaça pel pobe veneçolà, potser?
2 comentaris:
Felicitats senyor Subal i Alianda, sembla que el Chávez no se n'ha sortit. Obrin l'ampolla de xampany que tenen a la nevera ja, i posi-n'hi una altre.
Crec que puc parlar amb el nom de l'Aliada: moltes gràcies, benvolgut senyor Bq!
Brindarem per moltes actualitzacions del seu blog!
Publica un comentari a l'entrada