I
Vaig anar a comprar-me dos llibres i vaig sortir-ne amb tres. El meu llibreter de confiança, eficaç venedor, sap que, si em fa esperar massa, començo a vigilar més llibres i sempre me n'acabo emportant més del compte.
II
A casa trec els llibres i els ordeno damunt la taula. Jugo a fer el trilero. Quin d'ells em llegiré primer? Penso que els tres llibres poden respondre tres preguntes essencials: Qui sóc (Juegos de la edad tardía, de Landero), d'On venim (Relatos de Kolimá, de Shalámov) i a On anem (La carretera, de McCarthy). Per un procés mental que desconec trio atacar La carretera de Cormac McCarthy. Llegeixo fins a les quatre del matí. Sento que, si deixo de llegir, els protagonistes moriran de fred i de gana.
III
Aquest matí el dedico a facabar de traduir una cosa. Ulls inflats, la pell de sota els ulls em pesa, però estic content. El traductor és aquell que més a la vora de l'escriptor està. Sento que sóc com un pare bastard. Traduir porta inevitablement a un estat introspectiu que no afavoreix al blogger de raça.
IV
Mentrestant, l'Aliada ha marxat d'hora al matí amb una missió; fer les tradicionals hallaques de nadal. Es reuneixen amics seus (i meus) i s'estan tot el dia manufacturant la menja. Malparlen de mi, els he trait, els he abandonat. A punt estaven de nacionalitzar-me veneçolà, i els he traït. Fins i tot l'han trucada de Caracas interessant-se si jo he assistit o no a la cerimònia. No, no hi ha anat. Traïdor, traïdor a la pàtria. Tás botao. Panas, panitas, PERDÓNENME.
V
Finalment acudeixo a la cita. Negra nit i fred que espanta. Em reben així: Epa Subal, tás botao*! Fan un acte de repudi públic sobre mi. Amenacen en comentar-me negativament al blog, a ridiculitzar-me. Traïdor, traïdor. Me'ls estimo molt, als meus amics veneçolans. Però ara he perdut el dret a tastar les hallaques. No sé què faré, jo ara, per nadal. Sopa de cubitos, em suggereixen.
II
A casa trec els llibres i els ordeno damunt la taula. Jugo a fer el trilero. Quin d'ells em llegiré primer? Penso que els tres llibres poden respondre tres preguntes essencials: Qui sóc (Juegos de la edad tardía, de Landero), d'On venim (Relatos de Kolimá, de Shalámov) i a On anem (La carretera, de McCarthy). Per un procés mental que desconec trio atacar La carretera de Cormac McCarthy. Llegeixo fins a les quatre del matí. Sento que, si deixo de llegir, els protagonistes moriran de fred i de gana.
III
Aquest matí el dedico a facabar de traduir una cosa. Ulls inflats, la pell de sota els ulls em pesa, però estic content. El traductor és aquell que més a la vora de l'escriptor està. Sento que sóc com un pare bastard. Traduir porta inevitablement a un estat introspectiu que no afavoreix al blogger de raça.
IV
Mentrestant, l'Aliada ha marxat d'hora al matí amb una missió; fer les tradicionals hallaques de nadal. Es reuneixen amics seus (i meus) i s'estan tot el dia manufacturant la menja. Malparlen de mi, els he trait, els he abandonat. A punt estaven de nacionalitzar-me veneçolà, i els he traït. Fins i tot l'han trucada de Caracas interessant-se si jo he assistit o no a la cerimònia. No, no hi ha anat. Traïdor, traïdor a la pàtria. Tás botao. Panas, panitas, PERDÓNENME.
V
Finalment acudeixo a la cita. Negra nit i fred que espanta. Em reben així: Epa Subal, tás botao*! Fan un acte de repudi públic sobre mi. Amenacen en comentar-me negativament al blog, a ridiculitzar-me. Traïdor, traïdor. Me'ls estimo molt, als meus amics veneçolans. Però ara he perdut el dret a tastar les hallaques. No sé què faré, jo ara, per nadal. Sopa de cubitos, em suggereixen.
VI
VII
Obro el blog, escric això que escric. Miro les hallaques prohibides que reposen a la cuina i sospiro. Sospiro molt. Què faré, jo, per nadal?
*tás botao: broma privada que neix de quan Chávez va deixar sense feina en rigorós directe, en el seu programa ¨Aló, presidente¨, a milers de treballadors de PDVSA. Anava dient; Tú, Pepito de los Palotes, tás botao.
3 comentaris:
"Per un procés mental que desconec trio atacar La carretera de Cormac McCarthy. Llegeixo fins a les quatre del matí. Sento que, si deixo de llegir, els protagonistes moriran de fred i de gana."
In girum imus nocte
et consumimur igni
(donem voltes en la nit
i ens devora el foc)
(Antiga dita palindròmica d'alquimistes i guydebordians)
Sí, morts, congelats, al peu del camí, tots. Tot.
Quina devastació silent patim
Li agrairia, benvolgut senyor Subal, que no revelés els secrets més pregons de la professió. Els Grans Mestres Llibreters ens sotgen i la seva ira és infinita.
Salutacions cordials.
Ah, hosti. I no vegi, que el meu llibreter de confiança encara em volia encolomar més llibres. L'escreix del llibreter sí que és infinit!!
Publica un comentari a l'entrada