El pati japonès / L'importància de Nocilla dream

Está bien estudiado que en el cine europeo el horizonte significa pérdida o melancolía, en el cine norteamericano, esperanza, imán de pioneros, y en el cine chino o japonés significa muerte.

Fernández Mallo, Agustín. Nocilla Dream, Candaya.

***

Aviat, des de la finestra podré veure l'horitzó. Els picapedrers s'enfilen a les teulades i amb les seves maces esbotzen parets i sostres. Alguna via hipermoderna travessarà les despulles de les cases baixes que m'han fet companyia. Ara ja només hi ha rates. Rrrrrraaaaateeeeeeeees. Okupes que remenen les destrosses esperant trobar qui sap què. Aquí baix hi vivia una família equatoriana. Tenien un gos que a l'estiu buscava el tacte fred del ciment. Jo, en broma, li llençava aigua des de la finestra. De nit el gos plorava.

***

Vaig entrar en contacte amb l'editor de Candaya, Paco Robles, per casualitat. Després de llegir-me el primer Bolaño de la meva vida, a la platja de Choroní, Veneçuela. Vaig tornar a Caracas, on podia disposar d'una connexió a internet. Papa Google i vaig a petar a la millor revista digital sobre literatura llatinoamericana. Emocionat, busco alguna adreça de contacte i dirigeixo un missatge de felicitació i agraïment. No esperava cap resposta, però va arribar. Era el director de la revista, que, segons em deia, intentava tirar endavant una editorial a Canet de Mar. Candaya. D'ençà, rebo informació de les seves novetats. En aquells moments estaven especialitzats en poesia llatinoamericana, i més concretament, en poesia veneçolana. Des de fa un temps, publiquen narrativa i assaig. També, en el seu missatge, descobreixo que ell i la seva companya van escriure un pròleg a una guia de Guatemala que va editar l'editorial que m'alimenta. Vés per on.

***

El divendres, al sortir de la feina, em dirigeixo a una llibreria petita petita del barri de Gràcia. Li demano Nocilla dream, de Fernández Mallo. El tenen i l'adquireixo. Nocilla dream ha estat proclamada la millor novel·la del 2006 per la revista Quimera. Jo no me les he llegit totes, per descomptat, però cal no saber llegir per afirmar que s'equivoquen; és una novel·la potent com poques, un referent per a la neoliteratura fragmentària que comença amb Rayuela, continua amb Los detectives salvajes i de moment, amb Nocilla dream. Caldrà parlar extensament sobre aquesta novel·la. Si mai s'han guiat pels meus gustos, facin-me confiança un altre cop. Comprin-se-la. Llegeixin-la. I compartim les nostres opinions. Aquí podran intuir l'importància cabdal d'aquesta novel·la (que promet ser trilogia) i la gran quantitat de portes que s'obren amb ella.