divendres, de maig 23, 2008

Llarga vida!













L'amor és

pa amb formatge

E. Casasses




OS VOTOS
(gràcies a Sort75 sabem que no és de
Victor Hugo, sinó de Sergio Jockymann.
Aquí, la versió original)

Primer et desitjo que estimis i que,
estimant, siguis estimat.

I que, si no fos així, oblidis ràpid,
i que oblidant no guardis recança.
Desitjo, doncs, que d'això res no passi,
però si malgrat tot passés,
sàpigues ser sense desesperar.

Desitjo, també, que tinguis amics i que,
fins i tot dolents i inconseqüents, siguin valents i fidels
i que, si més no, en un d'ells hi puguis confiar sense dubtar

I perquè la vida és així, encara desitjo que tinguis
enemics,ni pocs ni molts; en la mesura justa
per a que, alguna vegada, et qüestionis les teves pròpies certeses.

I que dels teus enemics, n'hi hagi almenys un
que sigui just, per a que no et sàpigues del tot segur

Et desitjo fins i tot que siguis útil, però no insubsituïble
I que en els mals moments, quan ja res no quedi,
aquesta utilitat et sigui suficient per a mantenir-te en peu.

I encara desitjo que tu, essent jove, no maduris massa ràpid,
i que ja madur, no insisteixis en rejovenir,
i que essent vell no t'entreguis a la desesperació,
perquè cada edat té els seu plaer i el seu dolor
i és precís que es recorrin de dalt a baix.

Desitjo per ventura que et sentis trist,
no tot l'any, només un jorn.
Però que aquell dia descobreixis
que un somrís diari va bé,
que el somriure habitual resulta insuls
i la rialla contínua insana

Desitjo que descobreixis, amb la màxima urgència,
per sobre i a pesar de tot, que existeixen
i t'envolten persones oprimides
tractades injustament, i persones infelices.

Et desitjo que acariciïs un gat, alimentis un ocell
i escoltis un pardal alçar triomfant el seu cant matinal,
perquè així et sentiràs bé per no res.

Desitjo que plantis una llavor,
per més petita que sigui,
i que la vegis crèixer
per a que descobreixis de quantes vides
està fet un arbre.

Et desitjo, a més, que tinguis calers,
perquè cal ser pràctic.
I que un cop l'any posis una mica
d'aquest diners davant teu i diguis: 'això és meu',
simplement per a que quedi clar qui és l'amo de qui.

Et desitjo també que cap dels teus amics mori
però que, si s'en morís algun, puguis plorar-lo sense lamentar-te
ni patir ni sentir-te culpable.

Et desitjo per fi que, essent un home, tinguis una bona companya,
i que essent una dona, tinguis un bon company,
demà, i l'endemà, i que quan estigueu exhaustos
i somrients, encara us sobri amor per començar de nou.

Si tot això arribés a passar,
No tinc res més que desitjar-te


Sergio Jockymann

[Versió cast-cat d'anar p
er casa de S.Q.]
***

...I ara, ara només, desitjo, Quinina,
que punxis la cançó i ataquis els canapés.


Quinina et altri 'nant de boda

powered by ODEO
Wedding-Cocek, Goran Bregovic
Underground, 1995

8 comentaris:

Lula ha dit...

Sr Subal, m'ha emocionat....

És el nuvi o el padrí?
Desitjo que sigui el padrí xq no pot haver-hi res millor que algú així per anar a recollir una núvia....

Rebi els meus millors desitjos i reverències, i, sans doute, petons.

subal ha dit...

No, benvolguda senyoreta Lula, no sóc pas el nuvi, jo! No sóc ni tan sols el padrí. El padrí és un gran poeta, i els d'aquí dalt grans amics i moltes coses més.

I jo porto la camisa sense planxar, i ves, la planxa és missing. Moments de petits horrors pre-boda.

Lula ha dit...

No necessita una camisa planxada per ser encantador....

Pot penjarla al bany, donar-se una dutxa ben calenta i amb el vapor, la camisa quedarà immaculada... què no ho sap això???

Que vagi bé!

Jesús Cardona ha dit...

Benvolgut Subal, també he pensat que vós éreu el nuvi. Aquest poema és tot un pla de vida, deixo la lletra del pla per vós que ja hi teniu la mà feta.

Lula, això de les camises vaig descobrir-ho un dia. Content, vaig explicar-ho a la mare i em va dir: "noi, això és més vell que l'anar a peu".

subal ha dit...

Prenc atenta nota del truc de la dutxa, amics, i els agraeixo els comentaris!!

SoRT ha dit...

Primer comentari al seu bloc. És obligatori escriure de 'vós'?

Només dir-vos que buscant el poema original de Victor Hugo (m'ha agradat molt), he trobat això:
http://forum.aufeminin.com/forum/loisirs2/__f9744_loisirs2-Titre-poeme-victor-hugo.html
Llegir resposta de 12 de maig.

Espero no haver-lo destorbat amb la meva apreciació.

subal ha dit...

No només no em molesta sinó que saludo moltíssim el seu comentari, benvolgut o benvolguda Sort75!!!

Així doncs acabem de descobrir que l'autoria d'aquest poema no és d'Hugo i que per tant hem descobert una llegenda urbana de la que pocs teníen constància. Aquest pema va aribar a les meves mans via fotocopia on es deia que era de Víctor Hugo. Abans d'escriure aquest pst vaig voler comprobar-ho, però no el trobava mai en francès, i em va sembla molt extrany, però no li vaig donar més voltes.

La seva aportació és excel·lent!!!

I de cap manera és obligatori l'ús del "vós". També es pot fer servir el "vostè" ;-)

No, sincerament, ens pdem tractar de "tu", malgrat que jo procuri sempre emprar el vós o el vosté, que queda més versallesc.

Benvingut/da a la Perifèria, Sort75!!

Anònim ha dit...

Hola Subal. Este texto me ha encantado, te lo iba a comentar el otro día que conversamos, pero lo olvidé. Por supuesto lo leí en la versión traducida, que al parecer nos es muy exacta que se diga, pero igual está bien.

Un beso y un abrazo desde acá.