Mc Jordi

No he comprat cap llibre per Sant Jordi. L'únic llibre que m'interessava comprar era un llibre que no existia d'un autor que no conec. El diumenge passat algú que gaudeix de la meva confiança més absoluta (em va descobrir Dovlatov i Maclaren-Ross) em va alertar; corre un geni per les lletres catalanes, apunta: Ramon Erra. Pues vale. El dimecres vaig a comprar-me el material i llestos. Res de res. Ni a Laie ni a la Central sabien el dimecres que Erra va treure, com a mínim el 12 d'abril, un llibre de relats anomenat Pólvora de quatre de juliol. Creguin-me que els nois de les llibreries el van cercar en els seus ordenadors, i el dimecres el llibre no existia. El divendres passat una col·laboradora del (fantàstic) programa L'hora del lector es va quedar pràcticament sense paraules per a descriure l'obra que no existeix. Conec la sensació de plenitud que et fa, sinó dir incongruències, sí emmudir o tartamudejar.

L'experiment Erra em resulta molt interessant perquè a l'editorial que m'alimenta tenim al forn un llibre de relats que jo considero excepcional, d'un autor jove —més jove que Erra— i de fora de Barcelona; un negre-jueu-armeni-kurd, o sigui; del País Valencià. Retinguin aquest nom; Francesc Bononad. Paco, digues hola. I bé, l'experiment Erra és com veure el futur en una bola de cristall.

Com que l'equació Erra+Mc Jordi = Conjunt buit, doncs jo avui no he comprat cap llibre. Els hi diré una cosa. Mil vegades millor és la Feria del Libro de Madrid que no pas el Mc Jordi de Barcelona. Hi ha algun editor que avui treia pit des del seu blog titllant de "paisans del país de la senyoreta Pepis" a la gent com ara jo. Em congratula. També deia que Algun cineasta americà diu que les pel·lícules de Disney o les de James Bond perjudiquen a Woody Allen? Potser a Woddy Allen no, però a algú que no es diu Woddy Allen i sigui igual o millor que ell, sí. No només els mediàtics han fet que jo avui no pugui trobar el meu Erra, sinó una mena de pensament únic llibreteresc que fa que la bona literatura que exposen a les seves taules de Mc Jordi sigui la literatura bona de sempre, reconsagrada i reconeguda... però i la literatura bona que no està reconsagrada, que sorgeix de petites editorials? Ja els hi dic que no només és cosa de llibreters; aquí entren en joc infinitat de variables alienes a ells i de més importància específica. Però són els llibreters qui donen o treuen visibilitat. Però potser m'equivoqui, doncs no he volgut/pogut passejar-me massa entre la multitud. El ramat que som nosaltres pasturant rambles avall, com si un cabrer doctorat en màrqueting ens assotés des de les ombres. He passat de tot, tios. Demà li dic a un col·lega que curra en una llibreria que me l'encomani i llestos. També li passaré el pdf del Bononad per si s'entusiasma igual que jo i m'el ven a les Pepis que trobi per allà.

Deia que la Feria del Libro de Madrid li dóna mil voltes a Mc Jordi per tres motius.

Un.- Quinze dies de vendre llibres com a bojos enlloc d'un.

Dos.- Moltes casetes repartides pel Retiro, ambient assossegat, tranquil·litat per llegir contraportades, per entaular conversa amb el llibreter o editor. Per jaure a la gespa i fruir del llibre adquirit.

Tres.- Varietat infinita de títols, per a triar i remenar. Molts més títols que no pas aquí, on el Mc Menú no pot ser molt diferent, perquè això és Fuenteovejuna, todos a una.

Veig que amb aquest post he fet més d'un i més de dos amics, als quals aprofito per saludar i dir-los-hi que tranquils, que som un gra al cul insignificant. Quan vegin les llistes de més venuts la picor se'ls hi passarà.

La cosa ha acabat de la única manera possible; la Meva Única i Estimada Aliada necessitava anar al lavabo, i ens hem endinsat en un McDonald's per a pixar gratuïtament i anònima. Mentre l'esperava, la flaire dolça i hipnòtica de les hamburgueses m'ha convençut. Soparem aquí. I ella ha saltat d'alegria i no s'ho podia creure. Sense el convencional "ho dius de veritat?", s'ha posat ràpidament a la cua. "No hi ha dia més adequat per fer-ho, estimada", he sentenciat jo.

Demà si en tinc ganes els hi explicaré una part més maca del meu Mc Jordi, quan he anat a vendre llibres al gueto, en una de les llibreries de ciències socials i pensament crític més interessants, desertes i desconegudes de Barcelona. Per estalviar-me comentaris incisius, els diré que hi col·laboro habitualment, a canvi d'un grapat d'euros, així que si volen diguin que faig propaganda al descobert. Avui m'hi han passat coses certament inversemblants que bé mereixen un post en aquest putu blog.

ACTUALITZACIÓ A DIA 24.

El llibreter fa unes aportacions que no podem obviar i que descarreguen de culpa al gremi de llibreters entorn al llibre d'Erra que, en efecte, no existeix —a l'isbn. Des d'aquí, una humil disculpa a qui he pogut ofendre.

—Subal! Subal! Vine cap aquí que et planxaré a...

—Però si has estat tu, jo no he fet reeeees...

El llibreter diu:

Hi ha diverses circumstàncies que convindria saber:

1. l'editorial no fa bé la seva feina perquè no l'ha donat d'alta a l'isbn. El llibre té isbn, cert, però l'editorial no notifica a quin llibre correspon els isbns que té adjudicats des de juny de 2006. Si un llibre no apareix a la base de dades d'una llibreria, el segon pas és mirar l'isbn. El tercer pas està condicionat per la imminència de Sant Jordi, que de vegades no és compatible amb Sant Google ;-)

2. el distribuïdor no fa bé la seva feina perquè no informa els llibreters de la novetat. Jo tampoc no en sabia res. De fet, vostè ja deu saber que el distribuïdor de l'editorial Galerada va com va. No vull imaginar quantes novetats endarrerides deu tenir als magatzems. Més ;-)

[...]