divendres, d’abril 27, 2007

¿Lo saben aquél que dice?

Estic curull de felicitat, perquè aquests dies han estat de respatllades excessives al meu ego. He de combatre el meu ego desmesurat, car no hi ha res pitjor que un blogger en aquest estat.

I per fer-ho, per treure'm les puces de sobre, avui toca atorgar un Espectacular de l'Assumpte. Brrrrr, a qui recaurà aquest popularíssim guardó a qui concorre tanta gent? Li tocarà a vostè? O a aquell altre? O a la de més enllà?

Aquest cop, el notable augment de visites va destinat a un post curt i divertit, un dard contra l'ordre establert, una bomba de profunditat, un acudit que amaga de ben segur una història de baixeses laborals en una professió certament desconeguda per a un servidor de vostès. I, per què no, un acudit que és un crit a l'autogestió i a l'acritud, a deixar que l'art s'expressi sense guies i dictadors d'esmolada batuta.


El VII PREMI ESPECTACULAR DE L'ASSUMPTE
recau en el profilàctic post de Tacet,
Amb o sense


VISCA L'AMOR LLIURE! VISCA EL FREE JAZZ! MORI EL MAL GOVERN! VISCA LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA COMPOSTA DE PETITS SOROLLETS! UN NOTABLE INCREMENT DE VISITES PER A ELL!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Doncs moltes gràcies, Subal. Més que a baixeses laborals, que també, l'acudit fa referència a incompetències artístiques...

PS, i no em diguis de vostè,coi, que em fas vell.

Anònim ha dit...

He canviat el disseny de TACET. Ara sembla que tot va bé, accents inclosos.Gràcies.

subal ha dit...

Benvolgut tacet, gràcies per acceptar aquest premi. ja he tret les "notes" i el felicito pel canvi de look.

A més, deixi'm que mostri el meu condol per la mort de Rostropòvitx, del qual, si no recordo malament, tinc una versió del Requiem of War...