Cosas que hacen BUM

Suposem que les ones cerebrals d'un servidor segueixen aquest patró ------------------->




Doncs l'efecte —sempre suposat— que la rompida de la hora de Calanda provoca en el metabolisme del visitant podria ser el diagrama de l'esquerra.






Mil·lèssimes després de que l'alcalde etzibi el primer cop al bombo gegant, el teu cos s'escalfa de manera sorpresiva i les ones de so et fan pessigolles a l'estòmac. Aleshores, com entrant en un karma supersònic entens que el silenci sepulcral dels segons abans de la rompida és equivalent a la saturació sonora de la rompida en si mateixa. Son dues maneres equivalents d'expressar una sola cosa.




Aquest tipus de tradicions atàviques i sorprenents. Catarsi col·lectiva ben tangible i única. Configuren el caràcter d'un poble. Ja de ben petit et donen una tela de color violeta, negre o blau elèctric i un timbal a un bombo. Cada poble té el seu color i el seu ritme. A Calanda els tira més l'ús del bombo. En canvi, a Alcañiz, tenen gust pels tambors ben tensats, de sonoritats més agudes. Però potser el que hom troba més fantàstic és passejar-se pels pobles més petits, on es troben un o cap turista. Allí, es poden observar colles d'amics vestits amb la tradicional sotana patrullant pel poble en solitud i provocant la dolça i càlida confusió del ta-ta-ta-ra-ta-BUM, ta-ta-ra-ta-ta-BUM.

I sorprén també la naturalitat dels vilatans, l'amistat que cadascú d'ells té amb el seu instrument. Com qui surt del portal de casa seva i s'encén un cigarro, o pitja el botó del play del seu I-pot, aquí surten de casa i comencen a repicar el tambor, ja estiguin sols o acompanyats, els observin mil mirades o ninguna.

Més enllà de les processons serioses i amb un component religiós evident, el visitant aprecia el puntet popular i pagà de l'assumpte; les processons nocturnes on de nou el poble empina els colzes; un colze per picar contra el cuir del bombo, l'altre colze per beure del calze de crist o el cubata de cola. Recordo de petit assistir a la processó dels borratxos de Cuenca, i aquest cop el visitant i la seva aliada ho han vist a Alcañiz. Atenció; un cubata = 2€. Glòria, glòria, al·leluia.

La sang, l'alcohol, la festa, la penitència, la tradició, el silenci, la religiositat, la fe a ultrança, el passat-present. Al Baix Aragó són coses que fan BUM. I quan el BUM emmudeix, queda un paisatge nu, àrid, horitzontal, sever, enrunat. D'una bellesa peculiar.